Porta (o Torres) dels Serrans i en passar-les vas a parar a la plaça de Nàquera i entremig el carrer de Serra, poble amb apel·latiu d’arrels romanes… d’ací arranca la seua denominació, dels de les muntanyes de la Calderona i, en cap cas ni per equivocació, dels pobles xurros…
La comarca dels Serrans rep el nom per primera vegada el 1966 per Sanchis Guarner i es popularitza durant els 1980. Prèviament el 1934 Emili Beüt proposava sense èxit “Serrania de Xelva”. L’accés natural al Cap i Casal des del Camp de Túria era pel portal Nou i no pels Serrans…
Des de darrere (la plaça de bous a la dreta), dotorejant per l’actual carrer Alacant i marejant-se des de l’aire: l’estació del Nord València (el Tren de Dalt que dèiem a Llíria) del 1917 fins despús-ahir… coses que descobreixes naufragant per la xarxa un dia destarifat…
Em comenten que hi ha persona que sols de mirar-la ja li fan mal els ronyons!!!
Fa mitja hora que estic buscant per on clavar el carregador USB, però vinga pegar-li voltes i no trobe el forat… nova de trinqui i no puc utilitzar-la perquè no funciona a l’estar descarregada…
Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i Edicions del Bullent. Introducció de Joan Bell-lloc, Carme Cardona presenta l’acte, Núria Sendra presenta l’autor i Carles Rodrigo Alfonso presenta el seu llibre:
«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica… Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l’espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.
Aquest tipus d’habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l’època.
L’estudi de caràcter general es completa amb l’aproximació a tres tipologies concretes d’hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l’Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serrania i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.
Accedir a l’Episodi 5 de la Tercera Temporada, “Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada”, des de les següents plataformes de podcast:
Saps que t’has fet major (i que ells s’han fet majors) quan et trobes amb gent que fa ja prou temps que no tens contacte i el primer que et solten és un impertinent “… tu ja estàs jubilat o et queda poc?”… xe, que deixen de tocar els nassos i se’n vagen tots ells #aferlamà!!!
… casualitats, causalitats, atzar, inesperat, precipitació, a destemps, imprevist, xiripa… tic-tac, tic-tac… mai saps que succeirà per molt que penses que ho tens tot controlat… una dècima de segon descontrolat i tot se’n va enigmàticament redolant menjant-se el camí…
Vosaltres vos preneu les coses com si foren una broma… tot és riure i aneu a a bacs, però… al complet la @NASA( i el NAS) estan pendents d’aquesta delicada missió per l’espai i el perill real que puga caure en coma (o els meus abusius… punts suspensius)…
Els últims dies he estat compartint tertúlies pel Camp de Túria amb gent major. Al llarg de les converses es dirigien a mi com si realment fos més gran que ells. En un moment donat ens hem adonat que érem vells amics de la mateixa edat, que feia 47 anys que no havíem coincidit…
L’atracció, hipnotisme i suggestivitat mental de les fotos antigues i en blanc i negre. Si, a més, reconeixes el lloc, aleshores t’absorbeix: fascinació total que t’ompli el cap d’imaginació i també de records posteriors aquesta vegada en color… (Desaparegut carrer Saragossa)
… i ja que esmentàvem dalt el desaparegut (a meitat segle XX per a crear la plaça actual de la reina) carrer Saragossa, el més comercial de tota València ciutat, vos deixem imatges ben clares del tema … i que explica l’orientació de la porta de la catedral per adaptar-se, de costat, perfectament a ell…
… i rematant el fil… la primera imatge, 1863, s’intueix bé el carrer Saragossa (i ni reina, ni plaça)… la segona al 1906, enfront el carrer de la Pau cap al Parterre, i a l’esquerra continua sent laberint de carrers… la tercera, a principis dels cinquanta amb quasi ja tota l’illa d’edificis enderrocats…
