L’atracció, hipnotisme i suggestivitat mental de les fotos antigues i en blanc i negre. Si, a més, reconeixes el lloc, aleshores t’absorbeix: fascinació total que t’ompli el cap d’imaginació i també de records posteriors aquesta vegada en color… (Desaparegut carrer Saragossa)
… i ja que esmentàvem dalt el desaparegut (a meitat segle XX per a crear la plaça actual de la reina) carrer Saragossa, el més comercial de tota València ciutat, vos deixem imatges ben clares del tema … i que explica l’orientació de la porta de la catedral per adaptar-se, de costat, perfectament a ell…
… i rematant el fil… la primera imatge, 1863, s’intueix bé el carrer Saragossa (i ni reina, ni plaça)… la segona al 1906, enfront el carrer de la Pau cap al Parterre, i a l’esquerra continua sent laberint de carrers… la tercera, a principis dels cinquanta amb quasi ja tota l’illa d’edificis enderrocats…
L’alba es va mostrant… al port de València el sol comença a traure les lleganyes… el seu despertar ens arriba pel passadís que deixen Mallorca i Eivissa… i l’amic Josep Miquel m’ho constata amb aquestes meravelloses imatges que va captar un grapat de dies enrere…
… i altres imatges de com neix el #BonDia al port #València: mostrem altra alba que ens arriba des de les Illes germanes. També són de l’amic, veí adoptat ara a la Vallbona, Josep Miquel… i, com les anteriors, són de gener 2023…
Em confessa una amiga que ha aconseguit deixar de fumar cigarrets i que ho porta prou bé. Però ara, sobretot al sofà i davant la tele, desesperadament té el desig per les pipes, disposar d’un bon grapat de pipes…
… i, fins al final de les existències, sempre necessita almenys una a la mà…
Ja estem al març i, per tant, retorne a la meua rutina…
Aquest mes cada any arriba a penes després dels tres dies que personalment sempre, absolutament sempre, tinc raó en tot el que dic i pense: el 29, 30 i 31 de febrer… fins als següents, torne als meus dubtes ignoràncies…
Hi ha qui canta al “del medio de Los Chichos”… però a Llíria preferim fer-ho “al carrer mitjà de les Casetes Noves” del Pla de l’Arc… allò que déiem “la selva” edetana…
La séquia Major, i un pontet sense baranes, la intuïm (a la foto i ara)… a un costat (a la dreta, sempre a la dreta) posem actualment una església i al contrari un magatzem de materials de construcció… i al cantó de baix, de la part contraria a l’esquerra, un semàfor que va a parar al Mulló… i, en aquells temps pel poble, quan els menuts féiem sorolls, ens bramaven els majors: “no molesteu i aneu a jugar al Pla de l’Arc!!!
Jo encara vaig nàixer a Llíria, a la casa del carrer Major… i hui en dia ja s’han diversificat més els hospitals… però durant un fum d’anys aquest, ja desaparegut i oblidat, era el “centre de recepció” més important, de tota València i l’àrea metropolitana, d’aquells “encàrrecs que es feien a París”…
Jo pensava que era una persona utòpica, somniadora, fantasiosa… però després llegeixes als de les teories conspiratives, als negacionistes, i… m’adone que realment soc molt ximple, sense imaginació, ni fabulació i creativitat menys encara…