Eren les Portes que obrien a Ponent la ciutat de València… també es coneixia com a Portal de la Calç perquè el material amb què s’emblanquinaven les cases del Cap-i-Casal entrava per aquest accés… acabe de passar per elles i el color actual ha esborrat el sabor i els tramvies…
Fa una setmana pensava que era una idea genial… però hui, a l’hora de la veritat, m’adone que és una autèntica merda… i cavil·lant amb els mateixos ulls mentals!!!
Som curiosos, ben curiosos, els humans… el 80% de les converses les tanquem precipitadament amb un “molt bé, d’acord”… quan el cor realment ens demana un “que vos donen per sac!”…
Hui em sent com el fax… els dos vam tenir el nostre moment de glòria, on semblàvem imprescindibles i insuperables… i hui en dia tots se’n riuen de nosaltres i no sabem per què servim…
“Fantasmas” Alfons Cervera, ‘Algo personal’ al diari @levante_emv… i entremig trobem a la Carme Cardona i les seues “Arrels de llegenda”… i altres coneguts del Camp de Túria…
Pot ser l’única foto existent. Pel pont que anava a la Casa Canyà, a l’altura de les actuals Casetes Noves per Censals. Al 1912 per l’ara avinguda dels Furs construïren la de cement. Aleshores açò esdevingué el camí de l’institut…