Així com l’aire per poder viure, necessitem els verbs per a enllestir l’escriptura…

+info

Els últims dies he estat compartint tertúlies pel Camp de Túria amb gent major. Al llarg de les converses es dirigien a mi com si realment fos més gran que ells. En un moment donat ens hem adonat que érem vells amics de la mateixa edat, que feia 47 anys que no havíem coincidit…

(més…)

Cosa més lletja que veure el meu pardal acabat de dutxar…

… ha quedat com un popurrí entre l’Esperit Sant…

… i una animeta en pena…

… mentre, per darrere de la cortina de la nostra dutxa…

+info

… sense dir res, la de coses que es poden dir…

+info

L’atracció, hipnotisme i suggestivitat mental de les fotos antigues i en blanc i negre. Si, a més, reconeixes el lloc, aleshores t’absorbeix: fascinació total que t’ompli el cap d’imaginació i també de records posteriors aquesta vegada en color… (Desaparegut carrer Saragossa)

… i ja que esmentàvem dalt el desaparegut (a meitat segle XX per a crear la plaça actual de la reina) carrer Saragossa, el més comercial de tota València ciutat, vos deixem imatges ben clares del tema … i que explica l’orientació de la porta de la catedral per adaptar-se, de costat, perfectament a ell…

… i rematant el fil… la primera imatge, 1863, s’intueix bé el carrer Saragossa (i ni reina, ni plaça)… la segona al 1906, enfront el carrer de la Pau cap al Parterre, i a l’esquerra continua sent laberint de carrers… la tercera, a principis dels cinquanta amb quasi ja tota l’illa d’edificis enderrocats…

+info

Servint-me de la memòria intermitent que tinc, recorde que una vegada vaig ser una persona encantadora… almenys durant cinc minuts… o sis…

+info

L’alba es va mostrant… al port de València el sol comença a traure les lleganyes… el seu despertar ens arriba pel passadís que deixen Mallorca i Eivissa… i l’amic Josep Miquel m’ho constata amb aquestes meravelloses imatges que va captar un grapat de dies enrere…

… i altres imatges de com neix el #BonDia al port #València: mostrem altra alba que ens arriba des de les Illes germanes. També són de l’amic, veí adoptat ara a la Vallbona, Josep Miquel… i, com les anteriors, són de gener 2023…

+info

Em confessa una amiga que ha aconseguit deixar de fumar cigarrets i que ho porta prou bé. Però ara, sobretot al sofà i davant la tele, desesperadament té el desig per les pipes, disposar d’un bon grapat de pipes…

… i, fins al final de les existències, sempre necessita almenys una a la mà…

+info

Davall el vostre llit… quants monstres guardeu encara…?

+info

… pujant al Micalet… en bus o tram… o per l’aire… coses de la València en blanc i negre…

+info

No és el mateix, no… estar al Vall de la Mort, als EUA, alçant el cap i veient la Via Làctia…

… que al sofà de casa mirant el sostre… no, no és el mateix…

+info

Consell pràctic i gratuït done per qui tinga en gana escoltar… no vulgues i desitges menjar-te el món: està caducat!!!

+info

Ja estem al març i, per tant, retorne a la meua rutina…

Aquest mes cada any arriba a penes després dels tres dies que personalment sempre, absolutament sempre, tinc raó en tot el que dic i pense: el 29, 30 i 31 de febrer… fins als següents, torne als meus dubtes ignoràncies…

+info

Hi ha qui canta al “del medio de Los Chichos”… però a Llíria preferim fer-ho “al carrer mitjà de les Casetes Noves” del Pla de l’Arc… allò que déiem “la selva” edetana…

La séquia Major, i un pontet sense baranes, la intuïm (a la foto i ara)… a un costat (a la dreta, sempre a la dreta) posem actualment una església i al contrari un magatzem de materials de construcció… i al cantó de baix, de la part contraria a l’esquerra, un semàfor que va a parar al Mulló… i, en aquells temps pel poble, quan els menuts féiem sorolls, ens bramaven els majors: “no molesteu i aneu a jugar al Pla de l’Arc!!!

+info

… urgentment… viure… urgentment…

+info