Xafardejant per arxius de la Vallbona, davant un document de reg del primer quart del segle passat, el Joan Bell-lloc em fa aquesta observació… “Xafanúvols, ves amb compte no et creues amb Badacaps, que és més vell que tu!“… temps on els malnoms eren la senya d’identitat…
Un grapat de minuts davant l’ordinador… un fum d’idees pel cap… però les neurones no donen la forma adequada… els dits no interpreten com cal… i vaig més perdut que circulant per aquesta redona…
Records de quan a Llíria, els diumenges pel matí, eren per a anar al migdia al Pavelló Vell a gaudir del nostre bàsquet…
… i ja després, els dissabtes per la vesprada i al Pla de l’Arc, la glòria groc-i-negra convivint amb dos enormes “àngels”… què a última hora esdevingueren “dimonis”…
Trastejant per un disc dur vell, he trobat una foto preciosa de Llíria que sembla actual, però és de fa quasi catorze anys… de cara tenim el tossal on un dia ja moooooolt llunyà haguerem trobat Edeta en plena ebullició quotidiana…
Quan tinc superats, relativament, els problemes del genoll i la seua pròtesi… ara és el quàdriceps, després de ja dotze mesos, el que encara no respon… i la burocràcia per a les proves de l’electromiografia em comuniquen que tardaran entre dos i set mesos en fer-les… més cremat que qualsevol dels ninots de les falles dels anys passat, i enguany, estic!!!
Jo preparant-me els auriculars per a sintonitzar aquesta emissora de l’hospital de Llíria… i va i resulta que no era res de música… m’han fet un parell d’imatges al genoll… i jo sense pentinar… a tot açò, la ressonància tampoc farà cap ressò…???