M’he insonoritzat el cap… però ara tots els sorolls s’han quedat dins sense poder eixir…

+info

… llevaren els arbres ben entrats els 50… i a les acaballes dels seixanta, al segle passat, els de la meua edat sempre acabàvem al pati jugant a futbol… i després aplacàvem la set en el xorret, al costat de l’escola d’En Camilo…

…la Llíria en blanc i negre de quan érem menuts retorna ara a tot color als ulls dels nostres records…

… abans convent, després caserna… i ara són els jardins del costat de la Llar dels Jubilats del pati de Sant Francesc…

+info

Per descart directe… estic convençut que després d’un milió d’errors consecutius que porte en la meua vida… he d’estar a punt ja, per lògica, d’encertar-la…

+info

València, 1967… al passeig de l’Albereda, el Palau de Ripalda cau enderrocat per a donar pas a la “Pagoda”… Era alcalde Adolfo Rincón de Arellano… urbanisme salvatge enderrocant patrimoni dels valencians…

+info

En la meua imaginació, sempre queden racons per explorar… i neurones per activar…

+info

Porta (o Torres) dels Serrans i en passar-les vas a parar a la plaça de Nàquera i entremig el carrer de Serra, poble amb apel·latiu d’arrels romanes… d’ací arranca la seua denominació, dels de les muntanyes de la Calderona i, en cap cas ni per equivocació, dels pobles xurros…

La comarca dels Serrans rep el nom per primera vegada el 1966 per Sanchis Guarner i es popularitza durant els 1980. Prèviament el 1934 Emili Beüt proposava sense èxit “Serrania de Xelva”. L’accés natural al Cap i Casal des del Camp de Túria era pel portal Nou i no pels Serrans…

+info

Des de darrere (la plaça de bous a la dreta), dotorejant per l’actual carrer Alacant i marejant-se des de l’aire: l’estació del Nord València (el Tren de Dalt que dèiem a Llíria) del 1917 fins despús-ahir… coses que descobreixes naufragant per la xarxa un dia destarifat…

+info

 VE GANA!!!

+info

Em comenten que hi ha persona que sols de mirar-la ja li fan mal els ronyons!!!

Fa mitja hora que estic buscant per on clavar el carregador USB, però vinga pegar-li voltes i no trobe el forat… nova de trinqui i no puc utilitzar-la perquè no funciona a l’estar descarregada…

+info

Tercera Temporada – Episodi 5 (programa 23)

Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i Edicions del Bullent. Introducció de Joan Bell-lloc, Carme Cardona presenta l’acte, Núria Sendra presenta l’autor i Carles Rodrigo Alfonso presenta el seu llibre:

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica… Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l’espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.

Aquest tipus d’habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l’època.

L’estudi de caràcter general es completa amb l’aproximació a tres tipologies concretes d’hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l’Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serrania i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Tercera Temporada, “Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts 

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de TuneIn

… quants “grans i eterns” amors de la teua adolescència són ara persones completament desconegudes i “quasi” oblidades???

+info

Saps que t’has fet major (i que ells s’han fet majors) quan et trobes amb gent que fa ja prou temps que no tens contacte i el primer que et solten és un impertinent “… tu ja estàs jubilat o et queda poc?”… xe, que deixen de tocar els nassos i se’n vagen tots ells #aferlamà!!!

+info

… casualitats, causalitats, atzar, inesperat, precipitació, a destemps, imprevist, xiripa… tic-tac, tic-tac… mai saps que succeirà per molt que penses que ho tens tot controlat… una dècima de segon descontrolat i tot se’n va enigmàticament redolant menjant-se el camí…

+info

Més túnel… moltes vegades, els darrers tres mesos, al final del túnel sols estic trobant… més túnel…

+info