RMI – Que passa amb la renda mínima d?inserció ?
Fins el passat mes de febrer he estat perceptor de la RMI.
Aquest més de març no se’m ha abonat la RMI i he preguntat als serveis socials de l’ajuntament de Mataró, si en sabien alguna cosa.
Com és que s’havien endarrerit en els pagaments?
Em respon la treballadora social de l’ajuntament de Mataró que havent parlat amb el tècnic que porta el meu dossier de la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d’ Inserció, que ha quedat extingida l’ajuda. Sense possibilitat de renovació.
Ho han fet sense previ avís, i en tot cas podré fer un recurs d’alçada quan se’m notifiqui per escrit d’aquí a tres mesos.
El fet és que han estimat que tinc accés de recursos.
És a la inversa, no en tinc cap, i a més s’han incrementat les despeses, ha vingut a conviure des de l’any passat un familiar, una carrega més, no te recursos, només te un contracte precari, intermitent, de tres hores dos dies a la setmana.
He anat al banc a dir-los de no pagar cap mena de rebut de serveis, cap. Si no tinc recursos, no puc pagar.
El passat mes de desembre vaig rebre un requeriment de la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d’ Inserció, signada per en Francesc Coll i Tubau, cap de l’òrgan tècnic de la RMI, notificant-me que abans de 10 dies havia de presentar copia dels extractes bancaris dels darrers 12 mesos, i d’altres documents, un munt, que degut a que cada administració té el seu ritme i també als continus canvis en els receptors (serveis socials ajuntament de Mataró) de la documentació, al haver d’entregar tota la documentació a una substituta dels serveis socials que tramitava els expedients i després continuar amb una altra treballadora social, que finalment ha estat la meva interlocutora que ho ha tramés fins arribar just al límit dels deu dies hàbils, durant les festes de Nadal. Amb incidències burocràtiques, sobretot per la negativa, en principi, per part de la substituta de la titular dels serveis socials de l’ajuntament de Mataró, amb l’argument de preservar la seva identitat, i no poder comunicar-me per correu electrònic i tenir de demanar-li dia i hora de visita per poder entregar els documents, i en la seva absència, haver de fer-ho, sense garanties de registre d’entrega, enviar-ho finalment per correu certificat. Burocràcia.
Mentrestant, indefensió, i no puc fer-hi res.
Ahir, precisament, vaig llegir que la consellera Munté es queixava que la Generalitat no rep per serveis socials el que la ciutadania de Catalunya aporta ( la consellera ha precisat que hi ha una diferència de 22,5 milions d’euros entre el que van aportar els catalans a través de la casella de ‘finalitats solidàries) i que s’haurien de plantar.
Però no ho fan, només son paraules i cap gest.
Els més vulnerables, sense res, ens queda el carrer !!
___
El passat més de desembre em va contactar una empresa de consultoria, d’un anunci de feina on em vaig inscriure; CFO-Consulting (Mat-Quer SL) tenen o tenien despatx al principi del carrer Gran de Gràcia, per una feina de vendre cursos de la “fundación Tripartita”, però als quinze dies veient que no hi havia resultats i que no em feien cap mena de contracte, ni em donaven d’alta a la seguretat social, no em donaven cap incentiu, ni per desplaçaments, només possibles comissions sobre “matricules”. Vaig dir-los que no m’interessava tenir relacions amb ells. M’argumentaven, que com que és formació i la formació no tributa, no hauria de fer declaració de renda, ni cotitzar. Treball brossa…
Joan, ho reenvio també als correus i Tuitter per a que es conegui el teu cas i el de molts dels que rebien el RMI, que segurament s’han quedat tan fotuts, i sense force, ni de denunciar-ho. Una bona denuncia, implicada, molt meritòria. Estic amb tu .
Ho encapçalaré així:
Testimoni sobre la retallades del RMI, sobre les maneres de fer injustes, cruels del Govern. Un govern que no es cansa de trepitjar els més febles per a acontentar els més rics. Han tret el RMI als més necessitats. Una cabronada. Un govern de corruptes que van exigint els extractes bancaris, i ells no els mostren argumentant “que és de l’àmbit privat i personal”.