RMI – conseqüències : Humiliació, i haver-los de donar les gràcies !
(imatge de : El punt-avui)
He escrit tres crits de cridar de crida amb els tres escrits sobre la
RMI 1 , RMI 2 , RMI 3,
algú ha fet un article tímid, basat en la informació de la conselleria de’Empresa i Ocupació del famós Felip Puig, que ja va tenir problemes amb l’anterior conselleria de relacions nefastes amb la ciutadanía les ordres autòritaries menyspreant la ciutadania de com tapava els conflicte o autoritzava accions de caire més aviat de règims autoritaris, i continua viu políticament.
Mentrestant; les consequències de viure de la caritat.
Humiliació per qui ho rebi i despeses en logística que ha de fer la societat.
Perquè els excedents d’aliments o roba, només creant un banc d’aliments virtual no caldria fer tanta recollida, tantes maratons per la pobresa.
Naus pels bancs d’aliments, ni habilitar tants magatzems, tanta mobilització…
Sistema de tiquets personalitzats, pe. i anar als establiments col·laboradors i recollir-ho allà.
I tiquets del ciutadà col·laborador (com els vals regal) que ho entrega a qui fa la repartidora social (coordinat ONG’S i administració) que saben qui són els necessitats…
Però som una societat inèrcica, la inència ideològica impregnada en les ments, la ideologia de la caritat…
Feina per les ONG’s, Càritas, Creu Roja… que fan una feina lloable, però de substitució. Fan la feina que ha de fer l’administració. Feina que fan els voluntaris, gratuïtament, fan treball sense remuneració, no cobren i d’alguna manera fan competència a qui podria estar ocupat en aquests temes socials, evidentment remunerats. L’administració s’en aprofita.
Com en les maratons de tv3 que han de substituir el que l’adminstració no fa, dotar les mancances a l’investigació, la recerca o sanitat…
Humiliació, i haver-los de donar les gràcies !