presoners i llibertat d’expressió
Jean-Marc Rouillan, membre del moviment Action Directe detingut a la presó de Lannemezan, se li ha aplicat un procediment disciplinari per haver concedit una entrevista per telèfon.
+…
Jean-Marc Rouillan, membre del moviment Action Directe detingut a la presó de Lennemezan, ha sigut objecte d’un procés disciplinari per haver concedit una entrevista per telèfon segons s’ha pogut saber el dissabte 30 juliol pel seu advocat.
"Se li retreu d’haver-se comunicat irregularment amb una una persona externa de la presó", segons a indicat Christian Etelin, en un article publicat el dissabte per "La Dépêche du midi".
Aquesta conversa telefònica va donar lloc a un article a l’esmentat diari el dimarts passat data de l’examen de la demanda de llibertat condicional de J.M. Rouillan, que finalment sembla ser que tindrà lloc el 14 de setembre.
Pena de seguretat de 18 anys
Jean-Marc Rouillan, que ja ha complert des de fa poc el període de seguretat de 18 anys, que acompanyava a la seva condemna a perpetuïtat, pels assassinats de l’enginyer general de l’exercit, René Audran el 1985 i del PDG de Renault Georges Besse el 1986, compareixerà dimarts davant de la comissió de disciplina de la presó de Lannemezan, assistit del seu defensor.
Per el director de la presó, interrogat pel diari, "es tracta de una acció disciplinària interna".
Per Etelin, aquesta decisió, que es recolza en el codi de procediment penal que reglamenta la vida carcelària, "apunta a una trucada forçosament controlada" i "posa en qüestió la llibertat d’expresió dels presos". "En les altes esferes hi ha una voluntat ferria de fer oblidar Rouillan", ha comentat l’advocat tolosí.
ENTREVISTA COMPLETA A JEAN-MARC ROUILLAN
PER VALERIE C. (La Dépêche du midi) EL 25/07/2005
V C. : Li demanaré alguns elements, respostes directes. Quina edat té?
– 53 anys el 30 d’agost pròxim
V C. : Des de quan està empresonat ?
– desde Febrer 1987
V C. : Quant temps fa que és a Lannemezan?
– Vaig fer un primer periode de 1994 fins el 2000 i he retornat després de l’evacuació d’Arles fa 7 mesos.
V C. : A quina àrea està?
– Sóc a l’edifici A, àrea normal.
V C. : Ha conegut l’aïllament a Lannemezan?
– No, mai.
V C. : Com ocupa la jornada, en l’actualitat?
– Al matí, treballo, escric. M’aixeco molt aviat. Cap a les 10 h, vaig al telèfon. Faig esport i lectura la resta del dia.
V C. : Quin és el seu estat d’ànim en rel.lació sobre el termini?
– No em faig cap il·lusió sobre el sistema. Penso que la decisió política del nostre alliberament no s’ha pres, i per tant cap magistrat no s’oposarà la voluntat del poder, per tant no em faig cap il·lusió.
V C. : El seu estat de salut?
– Normalment, perfectament.
V C. : Normalment, perfectament, que vol dir? se l’ha examinat recentment.
– Durant un any, els metges han pensat que tenia un càncer al pulmó, i finalment, analisi darrera analisi la situació s’ha estabilitzat. I després, han donat un diagnostic completament al contrari.
V C. : Així doncs, actualment, com es troba?
– Curat per res, estic en perfecta salut.
V C. : Des de quan pot demanar la seva llibertat condicional?
– Dels del 26 de febrer, sóc condicionable com es diu a la presó.
V C. : La demanda que farà, és la primera?
– Es la primera. S’ha retardat fins al límit, doncs la demanda de llibertat s’ha d’examinar dins el termini de sis mesos. Jo la vaig depositar el 28 de febrer. Les altres s’han examinat i ja tenen la seva resposta.
V C. : Quan diu les altres, vol dir que són d’altres presos?
– Els altres presoners Nathalie Ménigon i Georges Cipriani van ser detinguts al mateix temps que jo. Les seves demandes s’han examinat ja tenen la seva resposta.
V C. : Que són negatives.
– Són davant els tribunals d’apel.lació.
V C. : Quines són les condicions que es requereixen per poder alliberar-los?
– Un domicili i un treball.
V C. : I teniu els dos?
– Sí. Normalment llevat d’un accident i llevat de voluntat explícita de refusar-les, sense examinar la meva situació, normalment la pròxima comissió examinarà el meu informe en la mesura que no s’obri cap investigació sobre el lloc de treball.
V C. : Però no s’ha fet segons el reglament.
-Vet aquí, de moment, l’ajornaran si segueixen un procediment normal.
V C. : El seu advocat em deia que hi havia una primera data, després traslladada pel setembre i de nou retornada al juliol?
– En principi, estava previst pel 18 de juliol, però el 18, era una comissió normal prevista per penes petites. Per tant, amb l’acord dels advocats, això s’havia traslladat al setembre, i finalment, davant el termini de sis mesos, no volien fer una excepció i l’han d’examinar, o com a mínim portar el dossier davant del tribunal.
V C. : Avui que li fa intuir que aquesta demanda no s’ha fet en bones condicions?
– L’únic fet, es que Nathalie Ménigon que estava molt malalta, com Georges Cipriani s’els hi hagin donat respostes negatives sobre la base de consideracions polítiques.
V C. : Quines són aquestes consideracions?
– La renuncia al nostre compromís politic. Veure el text que vaig enviar a Marsella en motiu de la reunió de suport del 18 de juliol. Com que els tribunals han posat devant les raons polítiques, el rebuig, en aquest moment es una resposta col·lectiva de tots. No veig com seria millorar per l’un i denegació per l’altre. Estem sempre sobre les mateixes bases, els tres.
V C. : Per tant penseu que és fet expressament?. Com s’explica encara aquest tabú?
– Penso que en aquest moment el tabú s’està reteixint de nou. El que era possible de dir fa dos anys per als nostres assumptes, el que esperavem al final dels nostres períodes de seguretat, i etc. etc s’ha endurit, considerablement endurit en aquests últims mesos. Avui podem dir, es pot dir clarament que han reactualitzat l’intercanvi polític que s’ens demanava al principi de la nostra detenció, es a dir, la llibertat a canvi de renunciar oficialment i la publicitat d’aquesta renuncia, est a dir, nostra no intervenció en cap moviment revolucionari dient que tota forma de lluita, com nosaltres la vam practicar, és inútil fins i tot perillosa.
V C. : I això, per a vosaltres està fora de lloc?
– Està fora de lloc.
V C. : Per quina raó?
– Doncs creiem que encara és vàlida la posició comunista. La lluita armada es fa en condicions objectives. Potser aquestes condicions ja no existeixent. Es més jo estic retirat a la presó des de fa gairebé dos decennis, no diré que aquestes condicions existeixin, que cal fer la lluita armada, no. Però el que vam fer ens va semblar una posició vàlida.
V C. : Doncs, no hi ha renúncia, d’aquest famós penediment que us demanen?
– No
V C. : Per tant, on sou respecte al que va passar? No renegar, però quina prespectiva teniu del passat?
– Estic obligat de parlar amb retrospectiva. La història ha canviat. Hem lluitat en una època en què existien la Unió soviètica, el mur de Berlín, on l’enfrontament era totalment diferent d’avui. És una evidència. I, llavors per donar una base el seu xantatge, els tribunals d’applicació de penes diuen que l’organisació Acció Directa existeix sempre, però es pura bogeria. Confonen el moviment de suport amb l’organització Acción Directa tal com era. Jo no existeix des de fa almenys setze anys.
V C. : Quina mirada teniu sobre els actes terroristes que hi ha actualment? Considereu haver comès actes terroristes i quina diferència veiu amb el que està passant actualment?
– Hi ha una diferència essencial: nosaltres mai vam cometre atentats-massacre. Els nostres objectius van ser sempre advertits. Vam atacar sempre responsables i gent poderosa al seu terreny. Nosaltres no vam tocar cap civil. Malgrat tots els nostres atemptats amb bombas, que van ser nombrosos, no hi va haver cap mort civil, ni ferits, etc. Només les parts civils que hem tingut davant de nosaltres són o bé policies ferits, o bé els famíliars del general Audran o del Sr Besse.
V C. : Els objectius en qüestió?
– Doncs hi ha una diferència fonamental.
V C. : Les vostres motivacions també, ja que la vostra era molt, molt política. Actualment, hi ha en un terrorisme purament religios, això ja no hi te res a veure.
– Nosaltres efectivament no tenim res a veure amb les organitzacions religioses. L’únic problema, és que avui hi ha una situació d’agressió del món àrab per part de les forces imperialistes americanes i angleses, i recullen els fruits de la seva política.
V C. : Aquesta és la lectura que en feu?
– Sí, sí, es la mateixa lectura que en fa l’alcalde de Londres!
V C. : Així doncs no creu en la seva sortida?
– Hi haurà ajornament o rebuig. Recorreré. Passaré davant del tribunal de Pau i a continuació passaran més o menys 18 mesos i es retornarà a la comissió. L’examen de la nostra pròxima demanda d’alliberament condicional serà exactament en el moment de les eleccions de 2007.
V C. : En un moment frontissa?
– Per tant és clar que ajornarem les nostres demandes, doncs són polítiques, no volem que siguin utilitzades políticament.
V C. :Que contempla després de la seva sortida? En quina cosa pensa?
– Quan s’ha passat 20 anys a la presó, en un temps completament aturat?… Penso que em trobaré amb una situació en la qual ignoro completament el ritme.
V C. : Penseu retornar o potser no heu deixat mai de tenir activitats militants.
– Jo no ho he deixat mai.
V C. : Per tant prosseguireu fins al final el vostre combat.
– Sempre he sigut un militant comunista. Penso que seguiré sent-ho.
V C. : La violència pot ser encara una cosa que podeu tirar endavant?
– Per a mi que tinc bona salut, però per als meus dos camarades malalts, és una perspectiva completament obsoleta. El problema és que s’ens retreu el fet que al 1981, quan ens van absoldre, vam recomençar. Nosaltres no vam recomençar, nosaltres sempre hi erem. A l’època, quan vam sortir, existia la nostra organització amb diverses desenes de persones que eren clandestines. Vam rependre el nostre lloc en el combat amb normalitat com quan n’erem fora. El que passa és que avui la situació ha canviat, la nostra organització ja no existeix, ja no hi ha més organització armada comunista. Seria pur voluntarisme fer qualsevol cosa en aquest sentit.
V C. : Què és el que argumentareu davant del jutge d’applicacó sobre les penes?
– Absolutament res.
V C. : Deixeu parlar al vostre advocat!
– No, no. S’escoltarà què es el que tenen a dir. Faig venir l’advocat Etelin per respecte al tribunal que no estat agressiu amb mi fins al present. Però no penso donar explicacions en la mesura que jo ja he donat un domicili i un treball, que és el que es demana als presoners que demanen la llibertat condicional.
V C. : El seu comportament juga en contra a l’intérior de la presó?
– No, no, no hi ha res que pugui a l’intérieur oposar-se al alliberament.
V C. : Consideraria viure a Auch si sortís?
– És clar.
V C. : A casa la seva Mare?
– És la meva ciutat natal, es allà on he viscut de jove, encara hi tinc lligams en aquesta ciutat.
V C. : Encara espereu de quedar-vos aqui hi un temps. Teniu l’esperança de sortir més endevant, en els propers mesos?
– No absolutament, no en la mesura que existeixi equest rebuig, no podré formular la demanda d’alliberament abans de 18 mesos, per tant haig de comptar amb un mínim de dos anys més de detenció.
V C. : De cop, això esdevé molt llarg, heu pensat en la perpetuïtat?
– Penso que l’aspiració de la justícia americana per les autoritats franceses és molt forta.
V C. :Es a dir? No ho he entés?.
-Les reformes de les lleis com la del litigidor-culpable, etc. es veuen també a la presó. Hi ha una temptació, encara que no es digui, però, de fer-la efectiva per a alguns presoners.
V C. : Aquesta famosa perpetuïtat?
– La perpetuïtat real.
V C. : Justament, en aquest moment la seva demananda no cau gaire bé, ja que Sarkozy acaba de llançar el debat sobre la rebaixa de llibertats, sobre la reincidència. Estem en ple període d’atemptats.
– No som reincidents. Cap d’entre nosaltres no ha estat jutjat prèviament per cap audiència.
V C. : El fet que hi hagi hagut aquest debat, penseu que això també, no pot jugar també en contra?
– Sí, sí, tot juga en contra, no hi ha gaires coses positives. Per bé que tots els presos que han lluitat amb nosaltres a Bèlgica, i a Alemanya tots són pràcticament en llibertat, els tres últims els han d’alliberar aquest any. A Itàlia, la gran majoria dels camarades que han estat detinguts allà, ja han sigut alliberats.
S’arriba de vegades a situacions ubuesques: s’ha alliberat, per exemple, l’autor directe dels fets per als quals Régis Schleicher està empresonat com a còmplice ja fa sis anys i ell, el còmplice, es encara a la presó.
V C. : Per què diu que despés d’uns mesos s’ha tornat a una situació desfavorable al seu alliberament? Com l’expliqueu?
– Perquè personalitzem una lluita a través de la qual s’ha fonamentat un acord entre una extrema esquerra que ha renunciat als seus objectius i un poder que s’ha endurit extremadament. Som símbols. És així de clar, i al mateix temps som aquesta mena de feres, una mica com en l’imperi romà es passejava seus vençuts. S’ens posa una anella al nas a l’extrem d’una cadena i ens enregistren devant d’una càmara dient; « mireu com en som de durs, com en som de ferotges.»
V C. : Efectivament, l’ imatge és molt forta. Per mi, s’acabat, te alguna cosa més afegir?
– No, no, però trobarà en el text elements de resposta a aquesta última qüestió.
