Publicat el 25 de juliol de 2005
vibració
(foto: Merce Cunniham by Jack Mitchel)
Sentiment de manca,
sentiment de buit.
+…
absència, llunyana, que torna,
i per instants s’apodera de tot plegat.
la cançó que t’hi porta,
el to de veu,
(de qui la canta)
la vibració, la música
(la reacció física que et produeix)
la lletra que et deixa fet pols,
atracció, que et transporta,
sense aturador, al costat nostàlgic…
sensació de pèrdua!
Respiro… uff!
sóc viu, aquest cop he sobreviscut!
La ment, la raó…
em dic; No vull, no deixo que la nostàlgia em porti,
de la tristor, a la llàgrima…
sinó ja estic perdut!
Respiro, sóc aquí,
sóc viu…
sóc viu!
Uff!!
per un moment m’he perdut,
aquest mal de cor, mal d’absència.
el record de tu, que tard o d’hora torna!
i torna…
La memòria, a vegades, sintonitza amb la vibració, sònica…
et transporta, tu ets aquí i la ment allà…
en el temps,
i aquest tresbalç aquesta lluita, per coordinar-te…
emocions, música, cançons, sensacions…
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Boniques paraules. Fan pensar en algú absent (potser més valorat quan no hi és que quan hi és?).
..o en algú que vol anar per un camí diferent?.
No ho podem tenir tot a la vida oi?.
Com que no ho podem tenir tot gaudim amb el que tenim oi?.
Es molt fort………… sobren comentaris