Generació...

Absurditat o ridícul? o ambdues coses?

Sembla ser que en un dels apartats es fa menció a que el marit que no ajudi en les tasques domèstiques podrà ser denunciat per la seva parella i motiu de divorci.

…/…

En aquest cas, haurà de denunciar-se alguns spots publicitaris per apologia de desunió en el matrimoni…

No seria més pedagògic que per comptes de sancionar és proposés cursets d’educació domèstica com ja es fan.
He
vist anunciats en centres culturals, hi ha gent que ja ho fa, per
pròpia iniciativa. Cursos aprenentatge domèstic; com planxar, com fer
anar una rentadora, un renta-vaixelles, escombrar, posar la taula …
cosir un botó. Com canviar una bombeta, com clavar un clau, quina és la
mida del trepant per posar-hi un tac.. Sembla ser que hi ha gent que
necessita fer-ho, que no son gens -apanyats-.

Els legisladors,
professionals, treballadors, botiguers… que son fora de casa moltes
hores hauran d’aplicar-se ells mateixos aquesta norma. O potser són de
la mena de gent que es poden permetre de tenir algú que faci totes
aquestes feines per ells.

…" i en Jaume tot sol a la
muntanya, amb les seves pobres paraules, els seus deliris d’altitud, les seves
armes d’ara endavant per a l’únic do d’elles i l’existència desobedient, que
podia fer allà?

Devant el clamor, les seves bales i
les seves paraules no pesaven. Eren massa humans, portadors d’una càrrega
emocional amb retardament, d’aquesta passió trista que fan les bombes a l’hora
i la desesperació que es rabela a no retornar del seu exili quotidià. El
rebuig, sempre el rebuig i qui té aquest instant i calla. No cal dir ja el que
se sap, no desfer la falsetat de la veritat. Muts. Res. La nul·litat… en
aquesta humanitat de l’inacceptat, de la queixa indicible i del sofriment.

Darrere del soroll nacional s’acumulava el silenci.
"…

La Part des loups
Jean-Marc
Rouillan

A través del
recorregut d’un home del qual la consciència de classe desperta als braços
d’una filla de patró, aquesta novel·la compta les vides de camperols pobres
"que van ser del partit ben abans de que es crees".
A Espanya, dels anys 1920 a límit dels anys 1950, entre guerra social i guerra
civil, Jaume i els seus somien amb un altre món, enfronten el poder dels
propietaris, d’Església, d’Estat; guanyen, perden, fugen, paren sobre un altre
front, el del maquis francès contra l’ocupant nazi; tornen i perden encara…

Publicat :
15/03/2005, ISBN
: 2-7489-0050-2

304 pàgines – 12 x 21 cm 20 Euros

http://atheles.org/agone/lapartdesloups

Jann-Marc
Rouillan està empressonat des d el 26 de febrer de 1987 per a les seves
activitats al si del grup d’Action Directe.. És l’autor de *Je haine les matins*
(Denoël, 2001), *Paul des Épinettes* (L’Insomne, 2002), *Le Roman de Gluck*
(L’Esperit frappeur, 2003) i *Lettre à Jules* (Agone, 2004)

Pour
les copains:

http://www.action-directe.net

De el punt i agències :

Rajoy demana una reunió del pacte antiterrorista pels suposats contactes entre el PSOE i Batasuna

Queda clar que hi ha deslleialtat per part de qui va fer les escoltes telefòniques, el funcionari que les va gravar, el que les va transcriure o el jutge que va donar l’ordre.

Com en el cas de la reunió de Perpinyà, el funcionari del sevei d’ Informació, el funcionari que ho va transcriure i que ho va passar al diari Abc.

Tot això amb la complicitat del diari en qüestió.

Una vegada feta pública la informació ja es dóna com a certa. Intoxicació.

Possiblement ho sigui, però amb la manipulació polítca de les converses es bombardeja el possible procés de pau per Euskadi, cosa que a la dreta espanyola ja li interessa.

Continuar mantenint l’eina de fustigació, els arguments de la seva política, la base del seu poder que ha sigut la mentida i ficar la por a la població amb

l’ amenaça del terrorisme.

Els 4 gats, feia molt de temps que no hi anava, 

vaig quedar-hi amb uns amics i fer-la petar, em semblava que m’havia equivocat de lloc no sabia si era a les 7 portes, i m’han vingut ganes de sortir corrents, el servei, molt polit això si i preus ben afinats.

Estava ple de visitats de la Barcelona aventura, despistats del fòrum amb la guia a ma. Com jo que no sabia on em fotia.

Llavors alterades genèticament per protegir-les de les plagues i obtenir alts rendiments.

Llegint alguns articles i opinions sobre el tema, visualitzant reportatges i assistit a conferències m’he fet una opinió.

Els diferents actors estan enfrontats. Però tots hi perden.

Per una part els agricultors que hi estan a favor,  perquè rendibilitzen el seu espai agrícola però sotmesos als laboratoris que els forneixen.

Per l’altra part, els agricultors que hi estan en contra perquè es contaminen els seus cultius no transgènics. Estan sotmesos també als productors de les llavors alterades.

Greuges;

Envaeixen el seu espai.

És una agressió al seu medi.

No respecte la voluntat dels que no volen cultivar transgènics.

Coacciona la seva llibertat d’escollir.

Sotmet els agricultors als productors de llavors i aquests, exerceixen en el mercat una posició de domini.

Un cop més tornem al tema de les patents i al lliure mercat, però més greu, perquè els anti-transgènics no poden oposar-se legalment contra aquests vegetals alterats.

A part hi ha les qualitats nutritives, no comprovades, dels productes transgènics, a més de les possibles repercussions sanitàries.

No és violència, exercir coacció.

No estem claudicant en front de fets consumats?

Com pot emparar la llei, aquest fet?

No s’ha d’exigir un parlament i un  govern menys claudicant?

Aquest conflicte d’interessos genera malestar, oposició, protestes i benefícia als pro-transgènics