El setembre
El setembre ja és aquí. Per a molts significa acabar d’aprofitar el que
queda d’estiu, encara hi ha festes majors, festivals de música, cines a
la fresca, contes amb golondrines i mil i una activitats d’aquestes que
fan estiu. Per a d’altres, vol dir que les recuperacions ja són aquí.
Fa calor, xafogor, sues, estàs enganxifós, i a sobre tens una pila
d’apunts sobre la taula que des de lluny te’ls mires, i et diuen:
hola!! ja arribat el setembre!! fa dies que hauries d’estar estudiant!
no pots anar a cap més festival a esbairte, ni a escoltar contes de
fades! la teva mandra, la teva mala sort i l’assignatura creuada de
juny tornen a la càrrega!
I és que senyors, per setembre sempre hi
ha el pitjor del pitjor! Si tens alguna assignatura que no suportes,
que la tens creuada, que el professor va ser un cabró amb l’examen o
que té un temari tan immensament gran que no vas poder aasumir al seu
moment, segur que aquesta o totes elles, et cauen per setembre.
I
què hem de fer? Doncs agafar un ventilador, dutxar-nos tres cops al
dia, aïllar-nos del món autoconventcent-nos de què no hi ha res
interessant per fer, agafar la pila d’apunts, i au! a estudiar, que
només fa un més que has acabat els de juny (que acaben a juliol i a
l’agost has de pensar amb el setembre). També ens queda l’opció d’encomanar-nos al patró del poble i celebrar la festa major, tot i que la idea no m’inspira gaire confiança….