Galileo Galilei Va tenir 3 fills: dues noies i un noi. El noi es deia Vincenzo, com l’avi patern, i va ser el biògraf del seu pare. Les noies es deien Virginia i Livia. Virginia era la gran, i sempre va ser la nina dels ulls de son pare. Era amb qui més parlava de
Tant de bo m’equivoqui. No estic d’acord amb els qui pensen que l’estratègia del govern espanyol ha fracassat perquè el 21D l’independentisme va revalidar la majoria absoluta i –diuen- ara tot continua igual. Potser som a una mena de situació contralampedusiana, on tot és diferent encara que res hagi canviat. L’1-O ho fa tot diferent.
Al 1940, mentre les tropes alemanyes entraven a Copenhaguen, dos guanyadors del premi Nobel de física van entregar les seves medalles de l’Acadèmia Nobel a Niels Bohr, i li van demanar que evités que la Gestapo les confisqués. Al seu valor econòmic (cada medalla eren 200 grams d’or de 24 quirats) s’hi afegia un valor
Amb pocs dies de diferència hem sabut mig d’amagatotis dues notícies a les que probablement fins després del 21-D no se li dedicaran grans titulars. D’una banda, que l’Estat espanyol ja ha buidat el fons de pensions i haurà de demanar un crèdit per pagar les pensions d’aquest Nadal. D’altra banda, que el Ministeri d’Hisenda
Franco va guanyar la guerra civil, i per això va arribar al poder. Però si va governar 36 anys, tants com va viure, és perquè no només va guanyar una guerra; és perquè després de guanyar-la va fer una revolució. Va purgar tot l’entramat de l’Estat, tot, que va canviar de mans. Aquest “tot” va
Poc abans del #9N vaig escriure aquest post pensant en la meva filla. Tres anys després, a les portes de l’#1O, continua vigent. Només n’hauríem d’actualitzar les dades biogràfiques: la meva filla ja no és a punt de fer 8 anys sinó 11, jo no en tinc 48 sinó 51, i de la mort d’en
Al 2018 la Unió Europea posarà en marxa un espai unitari que permetrà patentar a vint-i-sis dels seus estats de manera molt més ràpida i a un cost molt menor del que té ara. Els dos estats que falten són Croàcia –que quan la UE va posar en marxa el mecanisme encara no n’era membre-
Pendents de la seva transferència a la Generalitat, l’Administració General de l’Estat encara manté la gestió de les beques i ajudes universitàries. Any rere any, el percentatge d’ajuts concedits (tant en nombre de concessions com en import econòmic) a universitaris catalans és molt inferior al seu percentatge respecte el total d’estudiants al conjunt de l’Estat.
Orgullós del meu Parlament i del meu Govern, per haver declarat nuls els judicis polítics del franquisme i per haver publicat els noms de les persones per ells condemnades. Content, molt, per tots aquells que poden veure reconeguda -tan simple com això- la repressió que van patir els seus germans, pares, avis, oncles… Moix, molt,
Fa molt i molts anys, a una galàxia llunyana, l’Imperi Galàctic maltractava les díscoles colònies de la perifèria (les colònies sempre són a la perifèria). Un dels instruments amb què l’Imperi Galàctic les castigava era amb l’accés a la universitat. A les colònies hi havia el 15% dels estudiants de tot l’Imperi, però l’Imperi només
1. Dignitat. Els militants han reivindicat la seva dignitat, humiliats per l’abstenció d’uns diputats que van fer Rajoy president del govern. Uns diputats que havien fet campanya amb l’eslògan #EchemosARajoy. Les diferències programàtiques o organitzatives entre els tres candidats –si n’hi havia- eren tan poc rellevants que, a menys d’una setmana de les primàries, Susana
Els treballadors de l’empresa X de tant en tant fan xerrades. Al Consell d’Administració li arriba una inspecció del Departament de Treball que li demana les xifres de les xerrades dels seus treballadors desglossats per gènere. Volen saber si l’empresa X ofereix a les dones tanta visibilitat com als homes o si –per contra- les
La setmana passada es va estrenar la sèrie Genius, sobre la vida d’Albert Einstein. Més enllà de de les nobleses i misèries de la seva vida personal i de l’impacte dels seus descobriments, la figura d’Einstein és una escenografia perfecta per repassar una de les èpoques més convulses d’Europa: la que va de finals del
Sovint es diu que, arran d’una xiulada a l’himne espanyol, la dictadura d’en Primo de Rivera va tancar el camp del Barça. No és correcte: el que va tancar va ser el Barça. Tot ell va desaparèixer –se’l va donar de baixa al registre d’entitats- durant tres mesos. El motiu, això sí, va ser la
Dins del màster de Comunicació científica, mèdica i ambiental que organitza la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), fa uns dies es va celebrar una taula rodona per parlar del paper institucional i de gestió que la comunicació té dins d’una institució de recerca. La comunicació més enllà de la divulgació