Eureka!

Al món acadèmic, com a gairebé tots els àmbits de la vida, les classificacions de “els més…” o “els millors” són inevitables. I, com a qualsevol altre àmbit, les llistes es poden qüestionar tant com es vulgui, però ningú les ignora.

El rànquing més llaminer per a les universitats és el de “les millors universitats del món”, del que se’n solen presentar dues versions: la que engloba totes les universitats del món, i la que només es fixa en les més joves. I per a les universitats, el carnet jove dura fins als 50 anys.

De llistes n’hi ha moltes, però no totes tenen el mateix prestigi. Fa uns dies es va presentar una de les que té més prestigi: la que el Times Higher Education elabora cada any amb les universitats de menys de 50 anys. És una llista especialment interessant per a un sistema universitari jove com és el català: 7 de les 8 universitats públiques catalanes tenen menys de 50 anys, i formen prop del 70% dels estudiants.

Com ha anat? Un any més, molt bé. Hi ha tres universitats catalanes al Top-100 mundial: UAB, UPF i URV. I les dues primeres són entre les 20 millors del món (la UAB al lloc 12è, i la UPF al 15è). Tres universitats públiques al Top-100 mundial és un molt bon resultat.

Les tres universitats catalanes són les úniques de tot l’Estat que entren al Top-100 mundial. Aquesta dada és rellevant perquè el marge de maniobra per tenir un sistema universitari amb un “model propi” diferenciat de l’espanyol és escàs, de manera que l’èxit de les universitats catalanes té més d’èxit “seu” que no pas d’èxit “del model”. UAB, UPF i URV: felicitats a totes tres!

PS També cal felicitar la UPC, que no entra al Top-100 per poc: el rànquing la situa entre els llocs 101 i 150.

(Article publicat al bloc de Política Econòmica i Treball d’ERC, 11/04/2016)