El pols de la llengua als Països Catalans

Ara fa quinze anys l’editorial de Vilassar de Mar Oikos-Tau ens va editar el nostre primer llibre: Redescobrim els Països Catalans. De fet, es tractava de tot un seguit d’articles sobre les diverses regions catalanes que havíem anat publicant a la revista La Miranda del meu poble d’origen, Capellades, entre agost de 1993 i febrer de 1994: l’Alguer: el país català més oriental; el Conflent: la redescoberta del nord; Perpinyà, la catalana; les Illes Balears i Pitiüses: alguna cosa més que turisme; el País Valencià: la gran incognita; la Franja: llarga, prima i desconeguda; Andorra: una comarca catalana que ha esdevingut un estat. Tot plegat, complementat amb tot un seguit d’informació sobre les variants de la llengua catalana i sobre els conceptes llengua i dialecte, que ens semblava molt interessant d’aclarir per tal de tenir una visió més democràtica de la nostra llengua.

De fet el llibre va ser possible gràcies a la, aleshores, directora editorial de l’editorial Oikos-Tau (una editorial, per cert, ja despareguda) M. Lluïsa Pazos, una activista incansable per la llengua i més en aquell moment en què dirigia Llengua Nacional. A la controportada, Pazos hi va escriure:

“Redescobrim els Països Catalans és un llibre que posa a l’abast dels catalans del Principat els altres Països Catalans: Catalunya Nord, Andorra, Illes Balears, Franja de Ponent, País Valencià, l’Alguer i, fins i tot, el Carxe.

Els autors, seguint un estil planer, fa una presentació d’aquestes terres. Ens parlen de la seva història, de la situació sociolingüística actual i dels principals llocs que cal visitar-hi, ja que creuen que “el turisme interior no alienant” és una de les eines que tenim per reconstruir els Països Catalans.

Tot i ser un llibe destinat a un públic ampli, és especialment interessant per a alumnes d’ensenyament secundari, ja que la temàtica que s’hi presenta s’ajusta a la perfecció a les programacions de diversos cursos.”

El motiu que ens va impulsar a escriure’l és, de fet, el mateix que ens ha fet impulsar el bloc que esteu llegint: potenciar la idea d’unittat dels Països Catalans i potenciar el coneixement mutu. Era -i malauradament hauríem de dir és, encara que potser una miqueta menys- un moment de renúncia a la nació sencera. Tots aquells que havien parlat de Països Catalans durant la transició se n’ha havien anat separant, oblidant quan no ridiculitzant… L’independentisme havia estat l’únic moviment que havia mantingut la flama de la unitat i que continuava fent activisme conjunt a les diverses terres catalans (tant al País Valencià com a les Illes, lloc, per cert, que al final de la dècada dels 80 comença les primeres manifestacions de caire clarament independentista i amb una visió de conjunt de tot el país). I, fins i tot, aquest independentisme havia intentat fugides cap a endavant, molt ben intencionades però amb poques possibilitats d’èxit, com era dir-li Catalunya al conjunt del país (Josep Guia: És molt senzill: digueu-li Catalunya. Barcelona: El Llamp, 1985). Es tractava, sens dubte, d’un llibre que pretenia ser un revolusiu a l’abandonament que les forces “autonomistes” del Principat havien fet del conjunt de la nació.

És en aquest context en què s’ha d’entendre el pròleg que vàrem fer en el llibre. Per exemple, quan parlàvem de “persones que, a voltes, defensar només el mot català els ha significat posar en perill la seva integritat física” ens referíem justament a la gent de Mallorca i del País Valencià que, uns ho iniciaven tot just, els altres ho continuaven, sortien pels carrers de Palma o de València demanant la dignitat i la unitat del nostre país, dels nostres Països, i de la nostra llengua, davant de tanta ignorància, de tanta agressivitat en contra, davant de tantes i tantes renúncies…

Heus aquí el pròleg que hi vam escriure:

El llibre que teniu a les mans és una presentació per a la gent del Principat de Catalunya d’allò que són els PAÏSOS CATALANS, els altres Països Catalans.

No és, per tant, un estudi exhaustiu d’història d’aquest poble, ni una reflexió erudita a propòsit de la història de la llengua catalana, ni és una anàlisi sociolingüística completa de la nostra realitat plural. És, senzillament, una introducció que ha de permetre als catalans del Principat conèixer millor la resta del país, la seva història, el perquè el català és la seva llengua, quina és la seva situació. A més, com que estem convençuts que el diàleg i el contacte entre els catalans de les diverses terres catalanes és imprescindible per aconseguir un futur millor (o potser hauríem de dir per poder tenir un futur), fem quatre pinzellades de caire turístic. El “turisme interior”, no alienant ni massificat, és una de les eines que tenen a l’abast tots els catalans per fer possible que els Països Catalans no siguin una entelèquia, sinó una realitat, i ho repetim, de futur.

No voldríem acabar aquests mots de presentació sense una darrera reflexió. A vegades, viatjant pel nostre país, trobes gent de la Catalunya Nord, de l’Alguer, del País Valencià, de les Illes, de la Franja, que es queixen del tracte que reben per part dels habitants del Principat. D’una banda, pel desconeixement absolut que tenen de la resta del país (és tristament famosa l’expressió que Catalunya acaba a l’Ebre -oblidant, fins i tot, que més enllà d’aquest riu hi ha terres del propi Principat). I, d’una altra, per la prepotència absoluta amb què actua alguna gent de Principat. Voldríem que quedés clar que els ciutadans del Principat no són els germans grans de ningú i que no han d’anar a fer lliçons de catalanitat a persones que, a voltes, defensar només el mot català els ha significat posar en perill la seva integritat física. Pensem que el futur -hi insistim!- dels Països Catalans passa pel fet que tothom tingui molt clar que cap de les regions (sic) que els formen és millor que les altres. Després de tants segles de patir centralismes per part dels estats que ens envolten, hauríem d’aprendre allò que no hem de fer. Òbviament, tot això no vol dir, ni de bon tros, desentendre’s d’aquestes terres i de la seva gent, sinó que vol dir respectar-los i treballar plegats. 

Pere Mayans-Núria Montés.
Mataró, octubre de 1993. 

Ens  plau, a més, que encara que sigui un llibre preeclosió de la xarxa, tingui una certa difusió a l’espai virtual:

Com a llibre recomanat en un bibliografia d’una assignatura de la Universitat de les Illes Balears que es diu Geografia dels Països Catalans.

Com a material per completar webs, com, per exemple: WebQuest Webtour pels Països Catalans.

Com a material de referència a Viquèdia, a l’entrada Història de Catalunya Nord.

O com a llibre de referència per a guies de viatge: http://www.bonrotllo.org/public/doc/guiaperpinya01.pdf .

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!