Una pel·lícula de José Luis Guerín. Si voleu veure bon cinema, aneu a veure-la abans que la treguin. Cinema fresc, culte i irònic. Les paraules -i la literatura, molt especialment- ens poden enredar i confondre però, al mateix temps, ens orienten i donen nom als nostres sentiments. Els personatges són persones reals que es representen
Impressionant documental d’aquest cineasta valencià, en què es repassa la deriva blavera i anticatalanista tan ben dirigida des dels poders de l’estat -amb l’anuència, ai, de sectors locals. El País Valencià, i els Països Catalans, encara en pateixen les conseqüències: divideix i venceràs. Dijous passat, a la Filmoteca de Catalunya
Un documental sobre el 15 M a Madrid (amb una incursió al bàrbar desallotjament de la plaça de Catalunya -eh, conseller Puig?) fet per un senyor de vuitanta anys que avui ens ha visitat a la Filmoteca de Catalunya i ha emocionat el públic amb la càlida senzillesa de les seves paraules i amb la
Darrer film de la Mostra de Cinema Àrab que s’ha pogut veure aquesta setmana passada a la Filmoteca. Representarà Egipte als Òscars d’enguany com a pel·lícula estrangera.Mostra l’evolució de la contestació al president Mubàrak, de gener del 2009 a febrer del 2011, quan, finalment, abandonarà la presidència del seu país, forçat per les protestes de
Els dos protagonistes del film no poden retrobar-se a causa dels embussos de la ciutat de Beirut. A la primera cita arriba tard l’un; a la segona, és l’altra que fa tard. Després d’uns quants anys sense veure’s, acorden gravar cada u un monòleg en una cassette perquè la noia, una antiga companya de feina
Dos personatges confrontats: una mare que va perdre el fill de 15 anys, militant comunista desaparegut a la guerra civil libanesa, i un alt càrrec dels serveis d’informació del bàndol cristià, aliat d’Israel en la seva invasió del Líban, responsable d’innombrables morts, detencions, desaparicions i tortures. Eliane Raheb, directora del documental, hi va treballar durant
Amb Petites guerres, pel·lícula del director libanès Maroun Baghdadi, mort prematurament als 43 anys. El film ens situa a l’època de la guerra civil libanesa, sota l’òptica d’uns personatges que estan tan confusos com nosaltres, a qui costa d’entendre qui lluita contra qui i per què.L’absurd de la guerra, del segrest i de l’assassinat preval
Un bon documental sobre tres generacions d’artistes finesos, testimonis dels grans canvis del seu país des de finals del segle XIX fins a temps ben recents. Per començar, la independència del seu país el 1917. La transformació d’una societat agrícola i rural a una altra amb pes de la indústria i els serveis i la
Dirigida per Michaela Kezele, d’origen serbo-croat, aquest film tracta del tema dramàtic de la guerra dels Balcans, la darrera gran carnisseria que ha patit el nostre continent europeu, davant la passivitat -quan no la complicitat- de les gran potències i de la UE, per vergonya nostra. La pel·lícula aconsegueix els seus objectius en els noranta
La sala gran era plena de gent curiosa per veure aquesta pel·lícula de 1916 basada en l’obra del nostre Àngel Guimerà, que ja s’havia representat a Broadway un parell d’anys abans. En la presentació, Josep Maria Benet i Jornet defensa la validesa permanent del teatre de Guimerà, el més gran dramaturg català, segons ell.Sense moure’s
Basada en la narració del gran clàssic alemany Heinrich Von Kleist, aquesta primera pel·lícula del jove director Aron Lehmann és plena de suggeriments. El protagonista de la narració de Kleist respon a una injustícia de forma desproporcionada. El director de la pel·lícula que pretén rodar en un poble bavarès una història basada en aquesta narració
Un minut de foscor l’amaga. Quan s’alça el vel que la cobria, apareix la terrible veritat. La darrera pel·lícula de la trilogia aclareix alguns dubtes però en planteja de nous: El fals criminal opta per condemnar-se i s’ajusta a la maledicció que pesa al seu damunt. Què representa la malaurança d’aquest maníac? Quin passat el
Tres directors de cinema es posen d’acord per compartir una trama argumental.En sortiran tres pel·lícules diferents de l’Alemanya dels nostres dies. Ambientades a la Turíngia, regió de l’antiga Alemanya oriental, la fuga d’un maníac sexual de la clínica on estava internat desferma una colla de conflictes amorosos i existencials en alguns dels personatges implicats.Dreileben, nom
S’ha exhibit a la Filmoteca de Catalunya aquesta coproducció palestinomexicana dirigida per Carolina Rivas. Una família palestina que veu enderrocat un tros de la casa quan els israelians construeixen el mur. Com que queden a tocar, l’exèrcit israelià declara que estan en zona militar i els limita els moviments, sotmesos a la seva arbitrarietat.Els fan
La tornen a projectar a la Filmoteca de Catalunya divendres vinent a la nit. Si podeu, no us la perdeu.Va obtenir el premi al millor documental europeu del 2010, ben merescut.Al desert d’Atacama, la zona més seca del planeta, conviuen dues menes de recercadors del passat: els astrònoms dels nombrosos observatoris que s’hi han instal·lat,