El bloc d'en Pere

Presoner d’un país
que pinta sobre el mapa
l’hexàgon ensuat
d’una sang que fou roja,

pres d’aquest país sóc.

pres d’aquest país sóc.

Presoner del meu ésser
portant una revolta,
com el fre d’un cavall
remugant la sang seca,

pres d’aquest país sóc.

Si obro la finestra
als murs de la consueta
serà sols per un deure
que el meu passat ressenya.
Una agra flor de dubte
dins la carn se m’arrela,
i aquella por podrida
de la nostra impotència.

(d’Un bosc sense armes, dedicat a Pere Verdaguer, dins Poesia completa, ed. Columna, 1988)