El bloc d'en Pere

Migdia de dijous. Escolto atònit les declaracions d’en Mas-Colell assegurant que vol reduir el sou dels funcionaris al nivell del 2007 (amb preus del 2011!).
Era l’esperó que em faltava per acudir a la manifestació convocada pels sindicats a Via Laietana. Érem uns 5000 segons la Guàrdia Urbana.
M’hi retrobo amb un company de feina, ara jubilat, que està tan indignat com jo, amb fills que voregen els trenta anys amb formació universitària completa, sense  ofici ni benefici ni perspectives de tenir-ne. Treballant en negre, quan treballen, o sense cobrar ni un duro. El mateix els passa als meus fills.

L’explotació i la marginació de la joventut és un dels escàndols del nostre temps. N’hi ha que emigren, i ben lluny: d’això se’n diu fuga de cervells. Al nostre país, quin futur els espera? Cobraran la jubilació? Es jubilaran tan sols?
 Coincidim que el personal està poc rebel, massa resignat a rebre garrotades: efecte previst i preparat des del rentat de cervell a què ens sotmeten molts cercles creadors d’opinió, com si les crisis econòmiques fossin  una espècie de borrasca o un terratrèmol i no pas obra humana, conseqüència de la nostra organització social i del nostre sistema econòmic.
 No hi ha calés, diuen? Doncs on han anat a parar?
Voleu dir que el capital s’esfuma com un esperit màgic? O senzillament canvia de lloc i de mans?

 Arribo a l’Auditori per sentir les sis suites per a violoncel de J. S. Bach a càrrec de Lluís Claret en ocasió dels seus 60 anys. Un veritable tour de force per a l’intèrpret i una meravella per als oïdors, que aplaudim com es mereix el mèrit i l’esforç del violoncelista.
 A la sala, reconeixem la presència de molts VIPs. Acabat el concert, ens topem de cara amb l’honorable conseller d’economia. La meva dona gairebé m’ha de subjectar perquè no m’hi abraoni per interpel.lar-lo sobre les inacabables retallades.
 L’audició de les suites de Bach haurà endolcit els cruels propòsits de la nostra primera autoritat en matèria econòmica?
Deixeu-me ser una mica més malèvol encara: els poetes llorejats, escriptors multipremiats i assessors culturals de diversa mena amb qui hem compartit sala durant tres hores inoblidables, han pagat l’entrada com nosaltres?
 A tots aquells VIPs també els han retallat el sou -suposem que generós-per força? 

Avancem, com deia el meu amic i company de feina, cap a un nou feudalisme?