EL PODER DEL PERRO – Don Winslow
El llibre de Don Winslow forma part d’una trilogia (amb “El Cártel” i “La Frontera”) que ens parla sobre la “guerra” dels Estats Units contra el tràfic de droga provinent de, o que passa per, Mèxic.
La història de “El poder del perro” ens porta des de 1975 fins a 2004 amb els intents, infructuosos, de parar el fluxe de la droga que arriba als Estats Units. Començant a llegir ens situem, obviant l’impactant pròleg, en 1975 quan es transforma el paper dels càrtels de la droga a Mèxic de cultivadors d’amapola i exportadors d’heroïna a transportadors de la cocaïna colombiana.
“La Federación abandonó el negocio de cultivar droga y lo cambió por el negocio del transporte. Lo mexicanos reciben el cargamento de coca de los colombianos, lo transportan a zonas de almacenamiento cercanas a la frontera y lo trasladan a pisos francos de Estados Unidos donde los colombianos recuperan su coca y los mexicanos cobran por kilo transportado”
Com tots els bons llibres té una lectura polièdrica, on ens podem quedar en les parts d’acció, d’investigació, de com els prínceps construeixen el seu imperi de la delinqüència a costa de derrocar el seu propi rei i n’actualitzen els mecanismes delictius (El “Tio” Barrera contra Don Pedro i després Adán contra el seu “Tio”), de les motivacions dels personatges per enfrontar una vida determinada per la violència o de les tècniques usades en les investigacions:
“Una relación con un soplón es como una relación con el sexo opuesto. Flirteas, seduces, tientas. Les haces regalos, les dices cuanto los necesitas, no puedes vivir sin ellos. Y si se acuetan contigo, no lo cuentas, sobre todo a los chicos de los vestuarios. Almenos, hasta cerrar el trato, y cuando ya lo sabe todo el mundo, el asunto suele haber terminado”
Plana per tot el llibre un fatalisme i una sensació de no poder avançar en la lluita contra el tràfic de drogues, contra la violència imperant en eixe món, en un inevitable desenllaç en forma de mort que de vegades deixa en un segon pla les decisions que els personatges puguen prendre. Hi ha qui és prostituta i els consells que rep són de com gestionar el seu paper de puta, no de provar a eixir d’eixe món:
“Aléjate de la droga, no dejes que te jodan la cabeza. Sobre todo, ahorra dinero. Podrás ganar dinero entre diezyi doce años, siempre que te cuides. A tope. Después, la decadencia. Así que deberás acucumular acciones, bonos fondos de inversión. Bienes raíces. Te pondré en contacto con mi asesor financiero”
La història és també un recorregut per totes les guerres brutes que els Estats Units han mamprés al llarg del globus, sobre tot en sudamèrica. Les operacions, campanyes de guerra encoberta adreçada contra civils, “Fénix”, “Cóndor” o “Niebla Roja” que armaren grups de paramilitars, quan la intervenció directa de l’exèrcit americà no era acceptable, i que es van recolzar en els governs corruptes que aprofitaren la guerra contra la droga per fer una purga contra la dissidència:
“[La operación Niebla Roja” consistía en organizar la limpieza de guerrilleros, comunistas, líderes sindicales, agitadores, toda esa basura, mediante la implantación de campos de entrenamiento militarizados repartidos por toda Colombia. […] Además de a los comunistas, la limpieza se hizo extensiva a mucha otra gente: niños de la calle, homosexuales, drogadictos, alcohólicos,…”
Hi ha un aspecte interessant en la història i és l’actualització dels actors en el teatre del tràfic de droga. Cap al final del llibre, en l’època més propera a la nostra, el càrtel mexicà de delinqüents es vol modernitzar i deslligar-se de la seua dependència colombiana. La nova parella de ball que trien és una que fa la impressió que sempre ha estat ahí, esperant la seua oportunitat sense que se n’adonàrem fins ara i que té la seua pròpia agenda oculta:
“Los chinos, no solo está construyendo instalaciones en los puertos de San Pedro y Long Beach, también las está construyendo en Panamá. Y comprando enormes extensiones de tierra a lo largo del canal, […] a horcajadas sobre las dos insurgencias izquierdistas emergentes de Centroamerica: la guerra de las FARC en Colombia y la insurrección zapatista en el sur de México. Que los norteamericanos se ocupen por una vez de su propio hemisferio. Que se preocupen más de los apuros de Panamá que de eso llamado Taiwán.”
Llegiu-lo, enganxa malgrat que deixa un cert desassossec en acabar-lo.