PARAULES D'ESCARLATA

estripa’m

tot allò que és vell,

i abans, crema’m tots els versos,

que jo els porto endins,

però, estripa’m

tot allò que és vell

que fa mal,

i regala’m aquella rosa

que mai es marceix,

vesteix-me

amb els seus pètals de vellut,

que jo,

dibuixaré paraules de color vermell,

i quan tot sigui nou

no hi hauran espines

però regala’m la rosa

que no es marceix

2204145

Montse pellicer mateu

em vesteixo cada dia,

amb disfresses que guardo dins l’armari,

em vesteixo

gaudint del moment,

-és un acte ritual-

em vesteixo de grisos, de negres i vermells

d’ explosió de colors,

trio les mitges, les calces, els sostens, samarretes, faldilles i jerseis

desplegant els meus encants,

i em pinto de colors,

els ulls, els llavis, i res més,

em vesteixo cada dia,

per desvestir-me després

desant la roba sobre la catifa,

les mitges sobre el llit,

i em vesteixo amb vels de setí, de gasa i de lli

de vermell i de negre

de blanc i de nit

montse pellicer mateu

2004146

l’escalfor em transporta

a la llar de casa meva,

al racó més íntim del meu món

on puc ser com sóc,

abocada a viure vides,

deso tot el que porto a l’entrada de casa,

assaboreixo el plaer de beure’m un glop de mi,

un glop de tu,

tota l’ampolla d’amor del món,

i tot deixa de girar a casa meva,

el temps no corre,

resta immòbil,

el món no existeix és una altre realitat,

i la felicitat nodreix el meu ésser,

assaboreixo el plaer de no sortir

de quedar-me,

d’escampar llengües de foc en cada estança,

i encendre espelmes i aromes d’encens,

fer dels instants retalls dins un mirall

i abocar-me plenament

dins d’aquest trosset de món inventat

on puc ser jo

imatge google

montse pellicer mateu

1104143

xucla’m

fins a esgotar-me,

després jo et xuclaré

fins que el fil de la vida s’apagui,

engoleixo cada mot que neix,

però tu xucla’m

fins que en tingui prou

i sigui com una filigrana

que llueix dins d’una pintura,

ara jo et xuclaré

fins que recordi cada

paraula escrita,

xucla’m i obre’m les portes

del deliri

montse pellicer mateu

0404714

maduixes

meloses,

senceres,

a trossets,

maduixes vermelles,

grans,

petites,

maduixes que ensabonen el paladar,

maduixes per jugar,

les deso sobre la llengua,

per xuclar tot el seu gust,

per sentir la seva seducció,

maduixes,

vermelles,

dolces

-Vols una maduixa?-

Montse pellicer mateu

31031

Imatge google

brollar,

manar,

aigua dels meus ulls

salada,

és l’aigua que omple el mar

plena de llàgrimes enamorades

que retornen cada dia,

desitjant i arrelant somnis

plens de deliri

que fan de les nits una estona llarga,

brollar,

manar,

l’aigua que empasso

omplint la meva gola

dins d’un esclat d’escalfor

que m’omple de plaer

montse pellicer mateu

foto de google imatges

guerres, misèries, amenaces

cavernícoles

homes i dones disfressats de persones,

falses promeses

ens trepitgen cada dia

ens bombardegen

increpen,

i la terra gira

mentre lascives i luxurioses

es conjuren

les orgies

orquestrades

per un amo sense rostre

el ritual de la dutxa

-que cada dia es compleix-

quan em desprenc de la roba

i cau,

cau a sobre el terra

s’esllavissa i amuntega ,

camises,

mitjons,

calcetes…

encenc l’aigua,

m’agrada, molt calenta,

encenc  el calefactor

i als poc minuts el bany està entelat

-la boira degoteja sobre el mirall-

jo, a sota l’aigua

que patina

com la pluja i se’n va,

jo amb el sabó d’olor a mel,

i l’esponja

que ensabona la pell,

i l’aigua que va caient

-cau, i rellisca-

l’aigua, que sense color

i sota el seu ritme

s’escola entre les meves escletxes,

-i llisca i rellisca-

i obro la boca per sentir el seu gust,

i els tanco per assaborir-lo

i un rajolí s’escola per escapar

entre els meus llavis,

seguint la seva ruta sobre la meva pell

-la meva pell plena de gotes que s’evaporen

que juguen –

I surto de la dutxa per sentir el tacte sec i esponjós

de la tovallola,

amb olor al suavitzant  de flors,

ensumo aquesta olor,

abraçant-me a la tovallola

per sentir una esponja de vellut

assecant

cada gota que

lluita per la seva llibertat

montse pellicer mateu

2003141

del blog:paraulesdescarlata.blogspot.com.es

fotografia de google

estic en calma,

he trobat la casa,

el lloc,

l’aire per respirar,

al bellmig d’un temple

creat d’emocions

deliris, i somnis,

he sentit la meva casa,

el meu temps

i he vist passejar la meva vida

al bellmig

d’un esclat

d’un desfici,

d’un desig complagut,

he trobat la casa

i he dibuixat els teus llavis amb gust a mar

montse pellicer mateu

1903142

aquesta densitat en les paraules

que s’escampen molt enllà,

com un ressò que es fa patent en cada batec,

en un maridatge

naveguen juntes entre la brisa

ruixant el mar per pintar-lo de blau,

i em banyo entre aigües

engalanades de poesia

en una nit eterna

sota la turmenta que esclata

i la calma que cedeix 

a la fredor de l’abraçada entre una coma i un vers,

un punt,

un punt i final,

o seguit?

Montse pellicer mateu

1403141

ara que s’ha fet de nit

i estic tant, i tant cansada

vaig a despullar-me

i posar-me sota la dutxa

per sentir el soroll de les gotes

al caure sobre el meu rostre,

després,

després em vestiré de festa,

per lluir la nit daurada,

i cridar,

i riure,

i escoltar el silenci dels meus batecs,

ara que s’ha fet de nit

desfaré un mos,

un xic,

un pam d’estel,

per dormir-te

dormir-me,

sobre un núvol d’insomni

que gelós m’abraça el rostre

montse pellicer mateu

903141

imatge google