PARAULES D'ESCARLATA

Un blog per gaudir del sol fet d'existir

miratges

0
miratges amb olor a mandarina

miratges

difuminats sobre l’aigua

delicioses siluetes

que es transformen en pols d’estels

miratges

suaus tactes d’olor a mandarina

i gust a mel

 

montse pellicer mateu

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

trencadís

0
trenca el meu nom

nits suades d’insomnis

i esclata trencadís el meu nom

mentre fondeges al meu port

i la foscor il·lumina el meu rostre

mentre abandono el meu cos

al teu desig

 

montse pellicer mateu

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

complaent

0
sóc tant complaent que et somric

una copa

un mirall,

un color,

una sensació desbordant

-porto massa roba-

de fons sona la música

que tecleja un piano

uns dits de vellut em despullen

i jo que sóc complaent

somric i obro els llavis

 

montse pellicer mateu

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

necessito

0
necessito sentir

necessito seduir

despullar-me

exhibir-me,

encendre  els sentits,

 

necessito

sentir la pell suada

els crits ofegats de plaer,

ells llavis mossegant els llavis

la llengua jugant amb la llengua,

 

necessito esclatar enmig d’un orgasme

que il·lumini l’estança

que deixi els vidres entelats

per la respiració continguda

 

necessito

un segon per oblidar la rutina,

un instant per tocar el cel

mentre em pintes i et pinto

i guardo el gust que m’has deixat

mentre et quedaves molt endins

 

ara enmig  de roba i llençols

cerco les restes del desig

olorant els coixins

amb instint salvatge

 

montse pellicer mateu

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

avui

0
avui, ahir i demà

Demà pensaré un joc entre tu i jo, aquell que no hem jugat mai, ni tant sols enmig d’un somni.
Avui viuré dels records d’ahir, mentre s’escurça el dia i la nit agafa temps al dia.
El present dins una copa d’aigua, que s’omple amb la pluja que cau pausadament perfilant un nou paissatge, mentre els núvols pinten el cel d’un color gris i trist, la tardor s’atansa inexorablement sobre el meu rostre.
Demà tiraré els daus i mouré la fixa fins a la casella que pertoqui, potser guanyo, potser perdo, són les regles del joc.
montse pellicer mateu
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

desfilen

0
gotes

desfilen gotes d’aigua
repiquen sobre el sostre
esquitxen els vidres
dins un soroll silenciós
lentament ,
desfilen gotes             
transparents
repiquen l’esperit
suren sobre basses
i el gust insípid
de l’aigua s’apodera
de la meva pell
que absorbeix aigua
arraulida de fred
transpira i respira
aigua sense color

montse pellicer mateu

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

TRANSPIRO

0
RESPIRO

i m’escolto i respiro, transpiro
sento
i dono voltes dins una bombolla
surant
envoltada de dies i nits
m’aferro a una paraula
un record,
a un desig desesperat
pintant entre els meus llavis,
m’escolto
desespero
em sento
totalment meva

montse pellicer

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

deliri

0
tot és deliri

deliri 

deliri quan camino

deliri quan somio

deliri quan respiro

tot és deliri

 

la vida s’entorna deliri

quan surt el sol

fins que la nit s’encen

 

montse pellicer mateu

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

quan tot s’esvaeix

0
i tot es desfà

quan tot sembla que s’acaba i no té sortida

quan tot s’esvaeix

es desfà

s’esmicola

es trenca en petits bocins,

parlo al meu cor

mentre batega

i sé que tot torna a començar

com si fos una nova il·lusió

encara que no la veig,

com si fos un bes

i no sento el seu gust,

com si m’embolcallen en seda

i el seu tacte em crema,

quant tot sembla que es desfà

tot floreix en mil paraules noves

i la promesa d’un somni

s’obre pas

mentre les teves mans

s’obren pas entre la roba

 

montse pellicer mateu

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

somiar

0
insomne

somiar les nits
sense anar més enllà,
i somiar el dies
amb primer raig de sol
que il·lumina l’estança
despertar,
sense assolir el délit
que em fa insomne
i em consum
la desesperança
del present
pensar
sense voler
i caminar
sense saber
on continuen
les teves passes
m’enredo
entre els cabells
i un cos
enmig de llençols
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

tinc una fantasia

0
fantasejar

tinc una fantasia
amb veu fluixeta
un xiuxiueig
com una brisa
que acarícia la veu
i sedueix les paraules,
tinc una fantasia
plena d’abraçades
d’esgarrapades
deixades,
donades,
queixalades
i regust a delit,

tinc una fantasia
sense dolor
al bellmig del plà
del meu ventre,

aquella que ressona
i sura
amb el silenci
d’una volada

montse pellicer mateu

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

insomni

0
em desprenc de mi

hi ha nits que em trenquen
i esgarrapen els somnis,
no m’allibero dels instants
gastats dins la meva nuesa,
l’insomni s’apodera
i m’abraça,
mentre el dia es fa esperar
es quan no em sento meva
ni de ningú,
no em pertanyo ni a mi mateixa
sóc un esperit alliberat
i en un instant
em fonc en un silenci
per esdevenir una papallona
que exhibeix la seva bellesa
volant sobre les flors
que donen vida al teu jardí

montse pellicer mateu

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari