miratges
difuminats sobre l’aigua
delicioses siluetes
que es transformen en pols d’estels
miratges
suaus tactes d’olor a mandarina
i gust a mel
montse pellicer mateu
nits suades d’insomnis
i esclata trencadís el meu nom
mentre fondeges al meu port
i la foscor il·lumina el meu rostre
mentre abandono el meu cos
al teu desig
montse pellicer mateu
una copa
un mirall,
un color,
una sensació desbordant
-porto massa roba-
de fons sona la música
que tecleja un piano
uns dits de vellut em despullen
i jo que sóc complaent
somric i obro els llavis
montse pellicer mateu
necessito seduir
despullar-me
exhibir-me,
encendre els sentits,
necessito
sentir la pell suada
els crits ofegats de plaer,
ells llavis mossegant els llavis
la llengua jugant amb la llengua,
necessito esclatar enmig d’un orgasme
que il·lumini l’estança
que deixi els vidres entelats
per la respiració continguda
necessito
un segon per oblidar la rutina,
un instant per tocar el cel
mentre em pintes i et pinto
i guardo el gust que m’has deixat
mentre et quedaves molt endins
ara enmig de roba i llençols
cerco les restes del desig
olorant els coixins
amb instint salvatge
montse pellicer mateu
montse pellicer mateu
i m’escolto i respiro, transpiro
sento
i dono voltes dins una bombolla
surant
envoltada de dies i nits
m’aferro a una paraula
un record,
a un desig desesperat
pintant entre els meus llavis,
m’escolto
desespero
em sento
totalment meva
montse pellicer
deliri
deliri quan camino
deliri quan somio
deliri quan respiro
tot és deliri
la vida s’entorna deliri
quan surt el sol
fins que la nit s’encen
montse pellicer mateu
quan tot sembla que s’acaba i no té sortida
quan tot s’esvaeix
es desfà
s’esmicola
es trenca en petits bocins,
parlo al meu cor
mentre batega
i sé que tot torna a començar
com si fos una nova il·lusió
encara que no la veig,
com si fos un bes
i no sento el seu gust,
com si m’embolcallen en seda
i el seu tacte em crema,
quant tot sembla que es desfà
tot floreix en mil paraules noves
i la promesa d’un somni
s’obre pas
mentre les teves mans
s’obren pas entre la roba
montse pellicer mateu
tinc una fantasia
sense dolor
al bellmig del plà
del meu ventre,
aquella que ressona
i sura
amb el silenci
d’una volada
montse pellicer mateu
montse pellicer mateu