PARAULES D'ESCARLATA

Un blog per gaudir del sol fet d'existir

res més

0
més

res més que paraules que buido

dins la paperera de reciclatge,

com si així deixessin d’existir,

contemplo com es desfan en l’oblit

d’imatges que fan pampallugues,

en un món que vull atrapar, i no em deixa,

res més que jo passejant per carrers

amb noms oblidats, emmarcats en una rajola

 

no vull ser rajola

ni que el meu nom resti sobre una paret freda

no vull ser rajola

ni restar dins l’oblit de paraules desades en un paper groc,

ara vull ser papallona per inventar un mot

abans de que les meves ales quedin atrapades

dins les mans que cerquen un cos bonic

 

res més que paraules

que revifen mentre les recordo en un recital

esvaït dins la memòria

 

montse pellicer mateu

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

et prenc a tu

0
Publicat el 29 de juny de 2014
a tu

et prenc la boca

la copa,

et prenc a tu

ara mateix

sense esperes ni demores,

et prenc a tu fidel company

que preserves els meus vestits,

que em dones la mà

que segueixes les meves passes,

et prenc a tu

sense reserves

omplint-me la boca de vida

regalimant llàgrimes de plaer

escridassant a la vida,

et prenc a tu

ara mateix sense mentides

ni rancúnies del passat

et prenc a tu

que desesperes

que et marceixes inexorablement

ets la rosa del meu jardí,

el lliri de la puresa i bondat

el cactus que sobreviviu a la sequera

i l’olivera que ombrejarà les meves cendres,

et prenc a tu

amb tot el que sóc i vull ser

montse pellicer mateu

del llibre “atreveix-te a entrar”

IMATGE DE GOOGLE


Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

LA SEDUCCIÓ

0
Publicat el 17 de juny de 2014
SEDUIR

Posa’m una venda als ulls, perquè els sentits siguin sols sentits i la vista no m’enganyi el gust, el tacte i els sabors que jeuen davant meu, dolços, saltats, amargs i àcids. Diuen que quan no hi veiem els altres sentits s’aguditzen i es desenvolupen més, així que juguem al joc dels sentits.

He encés la llar de foc,  espelmes d’aromes, he llençat sobre el terra els pètals de rosa vermell, He comprat vi, -que a mi no m’agrada gens- però té el color vermell que m’agrada, i es espès,  -suposo que deu ser mostra de qualitat- i he agafat dos copes de vidre que guardava a la vitrina del menjador- aquelles que mai treus per si es trenquen, i sols serveixen per acumular pols.

M’he arreglat una mica, – sempre porto xandall, i sabatilles d’estar per casa, ho sé semblo una àvia, però m’agrada- així que obert l’armari, i he triat un vestit negre de tirants – menys mal que fa calor amb la llar de foc encesa-, m’he posat mitges negres i sabates de taló, agraint no haver de caminar – no camino massa bé amb talons.

I sí m’he pintat i pentinat – cosa estranya, perquè no em pentino mai, perquè no en sé prou i deixo que se’m facin nusos al cabell, per quan me’l rento m’arranco de tant estirar amb la pinta-

Ja està tot preparat, per sopar és clar he cuinat una bona amanida i una cassoleta de peix – quina matada, Déu meu!, però l’ocasió s’ho val, crec jo.

I tot a punt per començar, quan entres a casa estressat, fred, i parlant pel mòbil, quan en aquest mateix moment sona el telèfon, – la meva mare que no es troba massa bé, que la portem al metge-

I jo vestida, preparada, sols tinc ganes de plorar, tot parat després d’haver llegit 50 ombres de Grey, d’haver  llegit tants de relats!! I ens mirem, i pujo corrents a posar-me el xandall, treure’m les mitges, treure’m les sabates, despintar-me, i sortir corrent per agafar el cotxe i recollir a la meva mare.

Quan arribem a casa seva, ja estava millor, era un susto, així que tornem a casa, jo ferida, el sopar fred, la roba sobre la cadira de la cambra, les espelmes apagades, la llar de foc ja no escalfa, i el vi s’ha evaporat. I jo que volia complaure’t, seduir-te, i regalar-te una nit, em trobo a casa amb el sentiment d’haver perdut una oportunitat, quan tu m’agafes del coll, m’atraus cap a tu i em beses els llavis.

No em cal, ni vestit, ni mitges, ni sabates de taló, sols em cals tu….

MONTSE PELLICER MATEU

IMATGE GOOGLE

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

sóc mediterrani

0
Publicat el 15 de juny de 2014
mediterrani

tanco el ulls per sentir la bellesa d’un mar

que no s’acaba,

que sura infinit i blau,

tanco els ulls per copsar les veus que m’arriben

d’enllà, d’aquí, d’un món avantpassat i anticipat

tanco els ulls per ser mediterrani


montse pellicer mateu

15.06.14.1

imatge de google

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

m’evaporo

2
Publicat el 13 de juny de 2014
evaporarse com una aigua

m’evaporo
a pas lent, però m’evaporo
fins a esborrar-me,
destil·lant bocins de neu,
m’evaporo
per casar-me amb un núvol
i ser aigua,
aigua,
que brolla entre muntanyes
i mor al mar,
m’evaporo
com una boira densa que cobreix la vida,
m’alimento de la gelabror de les matinades,
sóc la pluja que et copsa amb una gota
sense fer soroll
sóc la gota que no s’atura,
m’evaporo un i altre cop
sóc una ombra atrapada dins d’una bombolla


montse pellicer mateu
imatge de google
13.06-14.1

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

PLUGIM

0
Publicat el 30 de maig de 2014
PLUGIM CANDENT

i jo que espero que les bruixes es pentinin

mentre plou i fa sol,

mentre intento no trepitjar les basses d’aigua pel carrer

i em deixo mullar pel degoteig incessant del plugim

que poc a poc empapa tot el que jo porto,

i com les nenes dolentes vull jugar a amagar

entre portalons de cases i cotxes aparcats

entre el fullam de les arbredes i enmig del mar,

però plou i fa sol

 l’aigua fa un soroll candent mentre repica sobre el terra

cosint una trista melodia mentre la llum s’apaga,

i les bruixes obren el paraigües per alçar el vol

 

montse pellicer mateu

3005141

IMATGE GOOGLE

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

teló

0
Publicat el 26 de maig de 2014
un teló de fons

s’obre el teló del teatre,

una imatge de fons

que atrapa un desig,

lentament comença una funció

a la que estàs convidat,

quan s’encenguin les llums tot serà fum,

una il·lusió

sobre la que pintar

instants d’estels,

una música de fons

una copa,

mentre la roba sols serveix per fer d’aixopluc,

es tanca el teló i sento la rescremor

d’haver estat sols un espectador,

d’una fantasia amagada dins d’un pensament

 

montse pellicer mateu

205141

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

SENTO

0
Publicat el 22 de maig de 2014
EL CALÍU

avui sento el caliu de la vida

que recorre la meva pell

assaonant-la amb olor a mandarina

maduixes i gel,

regalats amb complaença

i el gust a mel,

m’ensabono amb sals del mar

i em cobreixo amb setí vermell

 

montse pellicer mateu

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

a casa

0
Publicat el 18 de maig de 2014
on puc morir

entre vidres dibuixo la meva casa

enmig de camps feréstecs

ruixada per espurnes d’ones,

lluny, molt lluny del silenci del món

amb finestres sense cortines

perquè la llum ens desperti cada dia,

quan es trenqui la nit,

entortolligats l’un amb l’altre

aferrats a un somni de papallones,

mentre passa el temps on vull morir

sentint que he viscut la vida

 

montse pellicer mateu

1805142

imatge de google

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

que és tot?

1
Publicat el 11 de maig de 2014
QUAN ÉS RES

què es tot per no dir res quan la vida s’atura?

aquell gust a primavera

que dibuixa un dia perfecte,

un soroll de roba mentre rodola sobre el terra,

un olor al caliu del foc mentre mor entre guspires

que s’escampen dins la llar,

un silenci trencat per sospirs,

que és tot

quan la boira no et deixa veure la llum?

i et perds dins dels prats invisibles sense nom?

I t’esgarrapes i t’esparraques la vestimenta

cridant sense veu,

perquè s’ha afogat de tant plorar perles de llàgrimes

que és tot?

sinó l’instint salvatge d’una bèstia engabiada

presonera dels sentiments que lluiten per despullar-se

en un món massa gran i massa buit per sorprendre

quan la boira s’ha esvaït


IMATGE GOOGLE

 

montse pellicer mateu

1105141

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

QUINA SORT LA MEVA

0
Publicat el 8 de maig de 2014
LA SORT

Quina sort la meva!

quan defugia de tota ombra

quan pensava que estava a casa!

Ara em pregunto un i altre cop

– Qui sóc jo?

Em repasso per retrobar-me

i em dono bufetades per palpar la realitat,

per sentir-me la pell

mentre la pessigo,

i m’estripo en mil pedaços

com si de roba es tractés,

és l’anatomia d’un succés

dins d’una societat efímera,

mentre m’escridasso per obtenir la resposta

a tanta utopia morta,

sóc la rosella vermella que creix entre l’herba

d’un camp sense trepitjar,

sóc aquella engruna de sorra deixada pel mar,

SÓC TOT I SÓC RES

quan atrapo la meva ombra a l’aixopluc de la llum,

I CREIX…

enmig d’un cos que recita esculpit de cicatrius

sóc la rosa que sedueix el sentit de l’olfacte,

i aquella espina que s’endinsa per xuclar la teva sang

LA TEVA, 

LA MEVA,

sóc l’anatomia d’una nova era

on tot és fusiona en res,

on un instant no té distància

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

ADIOS MUCHACHOS

0
Publicat el 28 d'abril de 2014
L´ÚLTIM ADÉU

silenci

traspàs

fi,

tot s’ha acabat

pensant que seria per sempre,

l’eternitat no existeix

i ara que serà de tot el que et queda per dir?

de tot el que has deixat per fer demà?

el demà?

el demà no existeix

és sols un miratge

una il·lusió

una quimera,

una utopia,

has marxat

i ara no sé si camines cap a una llum

o ets energia,

sols sé que el silenci

em refreda l’ànima,

el teu cos deixa de tenir color,

silenci,

quan les llàgrimes s’assequen

i ofego el meu crit endins,

per sentir que m’han esgarrapat un tros de vida,

silenci,

fi,

i sona la cançó de carlos gardel

“adiós muchachos compañeros de mi vida

barra querida de aquellos tiempos….”

i deixo caure el vel de l’esperança

i em preparo pel dol,

i sona la cançó de carlos gardel…

volver con la frente marchita…

quan em mires,

t’agafo la mà freda,

miro els ulls tremolosos,

i espero….

el silenci

de la fi,

el món s’ha aturat en aquest instant

i la música segueix sonant

2104141

Montse pellicer

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari