PARAULES D'ESCARLATA

Un blog per gaudir del sol fet d'existir

0

deixar volar les papallones lliures

mentre exhibeixen la bellesa dels seus colors,

és contemplar la llibertat retinguda

dins d’un got d’aigua que mai es buida

ni s’omple,

és la imatge d’una vida fugissera que corre sense aturar-se

i jo corro per atrapar el temps i ell sempre em guanya

 

montse pellicer mateu

imatge google

 

 

papallones de nit

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0

entrecames, entrecuixes,

entre mel,

entre sucre,

dolç, dolçor,

escalfor, dolor,

buidar, buidor,

entrecames, entrecuixes

tu em busques

jo et trobo

tu desitges

jo t’estimo

montse pellicer mateu

imatge google

 

entrecames

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0

Un bon dia t’aixeques com sempre, i no és com sempre, alguna cos ha canviat i no saps diferenciar l’avui amb l’ahir, ni trobes explicació a aquesta sensació de canvi, de pèrdua, de inseguretat, d’incertesa. Un bon dia t’aixeques i te’n adones de que és tant inútil discutir i malgastar les paraules que decideixes només parlar quan sigui necessari.

Un bon dia t’aixeques i el teu món segur, s’ha enfonsat, i cerques la clau per tancar portes, i tanques les finestres perquè no entri l’aire.

Un bon dia t’aixeques i no pots escoltar cap silenci, i les flors del teu jardí ploren, però són plenes de colors.

Un bon dia t’aixeques i t’adones de que ja no estàs viu i que sures i t’empeny la brisa del mar, i que el teu llit és fet de flors de cotó, i la teva veu s’ha confós amb la veu dels teus.

De cop i volta saps que no has mort, que segueixes viu en les mirades dels qui t’han estimat, i s’han emmirallat en els teus ulls.

Un bon dia has decidit que viuràs per sempre més, perquè ets llum,

perquè les estances fan la teva olor, perquè les teves paraules s’han tatuat amb foc en la veu dels altres.

Ara acluca els ulls i somriu perquè un bon dia seràs mar i tot el que has volgut ser.

montse pellicer mateupapallona

 

imatge google

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0

et fons dins de la meva boca

deixant la frescor i dolçor,

vermell sobre vermell

fred i calent,

et fons, i puc sentir el teu tacte rugós

mentre es desfà i  jo l’assaboreixo

m’omplo del teu gust

sense cap escrúpol t’engoleixo

perquè facis un viatge molt endins meu

formant part del meu univers,

ara som un únic ser respirant al mateix temps

la teva olor ha envaït la meva

la meva pell és la teva,

i et torno a deixar entrar per la porta dels meus llavis

que deixo oberta per quan vulguis entrar

 

montse pellicer mateu

imatge google

                                            llavis seducció 2

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 26 d'agost de 2014

imatges que invento mentre dibuixo vides

imatges que copso cada dia entre molts

i exhaureixo les paraules que a vegades són banals,

he trucat a la teva porta dos vegades

estava tancada i he decidit esborrar-la

per ser un somni fugaç que ha mort entre les teves mans,

demà quan surti el sol i jo estigui de dol

quan m’aixequi per saludar al sol i el cel sigui clar,

em deixaré abraçar per un vel teixit de sospirs

i esclats de guspires de foc que escalfen nits de gelabror,

demà potser xisclaré després d’haver begut l’elixir de l’alegria

omplint el quadern dels mots rebutjats, oblidats i abandonats

orfes dels llavis tancats, que sota murmuris darrera les parets

amaguen deliris, desficis, desitjos cremats en un full en blanc,

quan el desig es disfressa de carícies i una rosa lloga el seu tacte

m’omplo i embriago de la teva olor, el teu gust, i m’omplo,

m’omplen els versos que deixen anar les ones quan copsen els meus peus

 

 

montse pellicer mateu

imatge montse pellicer mateu

DSC_2799

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 21 d'agost de 2014

sols vull ser nena

per córrer lliure, innocent

i no conèixer mai la por

ni l’angúnia,

ni l’enyor,

ni l’absència,

ni el dolor,

i estimar de cor

abraçar,

jugar,

dibuixar,

donar la mà

i sentir-me sota aixopluc,

i estimar,

sobretot estimar

amb un somriure,

com un regal,

jo no vull créixer,

i oblidar aquesta sensació

de despertar enmig de contes de sucre

i vitralls d’il·lusió

 

montse pellicer mateu

21/08/14

imatge googleamapola nena

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 18 d'agost de 2014

estàs al sol

a l’aixopluc del temps

no sents ni fred ni calor,

no sents res,

no pots copsar la brisa del mar

que t’arriba sobre el teu descans,

-quant temps fa que t’enyoro?

avui fas anys,

segueixes fent anys,

durant el dia el temps s’atura un moment

per sentir-te,

cada dia estàs més lluny

tinc por d’oblidar-te

perquè gairebé ja no recordo la teva veu,

em sona llunyana,

molt llunyana,

i no la puc escoltar,

i t’escric per fer-te immortal,

perquè cada paraula es per rememorar-te

però no sents, una pedra ens separa

un mur de pedres

un silenci sobre silenci

i  ja no t’arriba la brisa del mar

ni les cançons que estimaves,

perquè ja no sents ni fred ni calor

mentre em quedin mots

jo en dibuixaré i inventaré per a tu

i posaré  un tango per ballar,

ara tanco els ulls per sentir

les teves mans agafant la meva cintura

mentre sona Carlos Gardel

-por una cabeza de un noble potrillo…-

i dansem sols

és com un xiuxiueig entre tu i jo,

i quan acaba la cançó

romanc sola

amb la total certesa que l’he ballat amb tu

 

montse pellicer mateu

18-08-14

imatge google

tango

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 13 d'agost de 2014

em commou l’ànima

quan escolto la veu que canta

la veu que recita

la veu que escolta

 

em commou l’ànima

quan s’esquerda un troç d’herba,

al esgarrapar la pell freda

i un esglai trenca el silenci

per sentir l’esgarrifança de la fragilitat

la immortalitat del ser,

m’omple de vida copsar un raig de sol

contemplar la lluna

i sentir la fredo de l’aigua sota els meus peus.

em remou, m’exita, em fa vibrar

sentir l’olor de la teva pell,

ja que no em reconec la meva,

i jo vull fer olor a lavanda

a rosella i a flors salvatges,

ensumo i engoleixo el gust que tenen els teus dits

per llepar-me els llavis

i distingir sense mirar les teves passes,

m’altera la injustícia de no ser immortal

o potser la mortalitat sigui el descans,

ara els colors son com la textura de la farina

i el vermell, negre, o blanc son sucedanis d’un plat

que demà s’haura exhaurit ,

tot s’exhaureix, és marceix i mor

 

sóc com l’herba que neix dins d’un camp verd

que guarda memòries i oblits

 

 

montse pellicer mateu

13-08-14

IMATGE GOOGLE

 

dona verda

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 12 d'agost de 2014

engoleix de mica en mica,

empassa’t cada oblit

cada instant que has llençat a les escombraries

malgastat, temps malgastat

sense sentit,

engoleix de mica en mica

cada llàgrima mal vesada

d’un temps irrecuperable,

ara,

gaudeix  d’un minut, un segon

i engoleix-me

com si fos l’últim instant

amb la desesperació de la vida esgarrapada

i gaudeix

del sol fet de poder desesperar

per sentir  que entres a casa teva

on el cor reposa,

engoleix

aquesta gelabror que t’amara

i embolcalla en un hivern etern

i atansa’t per tocar la primavera

quan el jardí floreix

i l’ànima s’escalfa

engoleix

les glopades de vida

quan el sol et guareix

poema del poemari “Atreveix-te a entrar”

de montse pellicer ed.germania

imatge de googleengolir

Publicat dins de General | Deixa un comentari

0
Publicat el 7 d'agost de 2014

estic out

out,

mentre estirada entre coixins

vull descansar i celebrar que no hi sóc

quan els núvols tapen la lluna

i amenacen turmenta,

out, fora de joc,

amarant-me de suor dins d’una nit d’estiu

assaborint mojitos

amb gust a menta i llima,

out,

per uns segons he deixat de pensar

el meu cos s’ha aturat

per escoltar-me,

out, no hi sóc

i el gel es desfà dins d’un vas

que emmiralla els meus ulls

i s’aboca dins els meus llavis,

out, amb gust a rom

mojito

montse pellicer mateu

imatge google

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ASSEGUDA A LA TERRASSA D’UN BAR

0

asseguda a la terrassa d’un bar

en un moment qualsevol

i en un lloc qualsevol,

et miro,

em mires,

i quan acluco els ulls

aquell tacte

de les teves mans

obrint-se pas,

-jo avergonyida obro els ulls

pensant que la resta del món em mira,

i em comença a envoltar una flamarada

que em crema la pell,

–          com quan he “ficat la pota”-

però segueixo sentint les teves mans

més endins de la faldilla,

-i jo m’arracono sobre la cadira-

-demanant si us plau, que em deixis-

-suplicant que no paris-

el món s’ha aturat en aquest instant,

i tu sense pensar en res més

t’has obert pas entre les meves cames

–          no vull esclatar, no em puc moure

-i el món ha començat a caminar,

obro els ulls i tu em preguntes amb la mirada

per buscar un lloc per jugar,

no importa on, ni quan,

sols que amb  els ulls clucs

no queda ningú més que tu i jo

i una cadira,

en una terrassa d’un bar qualsevol

en un lloc qualsevol,

i jo, arronsada en la cadira

i tu,

tu

sota l’excitació de les mirades

que passen,

fugaces,

que no ens veuen,

–          i que més dona si ens veuen?

montse pellicer mateu

paraulesdescarlata.blogspot.com

4.07.14

IMATGE GOOGLEimages 555

Publicat dins de General | Deixa un comentari

vaig ser vermella

0
la flor del desig

Vaig voler agafar una flor, aquella que estava enmig d’espines però que destacava pel seu color vermell de vellut, era suau i amb el seu moviment m’acostava cançons llunyanes, inventades, potser era jo mateixa que les inventava, necessitava inventar, allò que no havia estat inventat, crear, esmolar, esgarrapar, destruir per tornar a construir. I aquella flor em cridava, m’assetjava, volia ser flor, volia gronxar-me enmig d’aquelles espines sense que em poguessin fer mal, era com estar per sobre del bé i del mal, i em vaig deixar portar, segurament després d’aquella beguda estranya, que em va transportar, transmutar a un món on les sensacions copsaven i pujaven l’adrenalina.

Vaig ser flor, vaig ser vermella, objecte del desig de les persones que passaven pel meu voltant, em miraven, m’admiraven, i jo em movia al compàs del vent, sense que cap espina em toques, era inabastable, lluenta, suau, vaig ser vermella.

paràgraf de “vaig ser vermella” de montse pellicer mateu

12-07-14

imatge de google

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ENS HAS DEIXAT

0
QUATRE VERSOS

sols queda el mal regust d’un adéu

sense comiat,

i l’esperança de que sigui mentida,

sentint la sensació de gelabror

que t’abraça,

i copsar de que tot s’ha acabat per a tu

amic meu, company, pare, germà, espòs, amant

ja no et veurem, ni et sentirem,

has passat com un somni,

la vida és un somni,

una comèdia,

la vida no ens pertany ens és regalada

i ens  és robada, esgarrapada sense demanar permís

ni tant sols perdó,

ens queda el record, les paraules, i la sensació

de que en el fons del nostre cor

hi romandràs per sempre,

perquè som llavor de promeses

 

montse pellicer mateu

Publicat dins de General | Deixa un comentari