Actualitat sobre ENGINYERS BCN i l'enginyeria

Dimarts saltava la notícia: el col·legi d’API de Girona diu que ja n’hi ha prou d’anar a perdre temps i diners a Espanya. Cal dir que la legislació catalana estableix la no obligatorietat de la pertinença als “Consejos de Colegios”, amb seu a Madrid.

No obstant això, la llei deixa una porta oberta perquè de forma voluntària es facin convenis de col·laboració. Però sembla ser que això no agrada als representants espanyols i no accepten que ningú pugui desmarcar-se del règim general. Doncs als API de Girona se’ls ha acabat la paciència hi han dit que ja no hi tornen més. La decisió va ser aprovada per àmplia majoria en una assemblea on hi havia més de cent col·legiats. Això significarà un estalvi de diners i de maldecaps als representants del Col·legi, ja que per ser membre del “Consejo” cal pagar una quota que s’estableix en funció del nombre de col·legiats, i és dóna la circumstància que els col·legis catalans acostumen a ser els que tenen més membres.

Caldrà veure si l’exemple del API gironins prolifera i els “Consejos” es queden sense representants catalans. Això ja dependrà de la voluntat de cada col·legi i de les circumstàncies de cada un d’ells. És evident que per davant de tot hi ha d’haver la certesa que una decisió així no perjudica els interessos professionals de cap col·legiat a l’hora d’exercir la professió a la resta de l’Estat. Però si el cas és aquest, cosa molt probable, els API de Girona han encetat un camí a tenir en compte.

Es va escriure i se?n va parlar molt, del Pla Bolonya. Ara, amb alguns graduats d?aquest pla d?estudis ja al carrer, potser és hora de començar a fer una mica de balanç. Així doncs tenim que l?Espai Europeu d?Ensenyament Superior (EEES) ha vingut per quedar-se. Però compleix realment els objectius pels quals va ser pensat? En primer lloc, tenim un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable? Per començar a l?Estat Espanyol (Spain is diferent), els grau és de quatre anys i no de tres com a la majoria de països europeus. Sembla ser que hi ha rumors que les altes instàncies educatives espanyoles s?estan plantejant reduir els graus a tres anys. Potser la crisi els ha fet treure la bena dels ulls i ara toquen de peus a terra. Quina necessitat hi havia de fer quatre anys, quan estava més que demostrat, almenys en el cas de les enginyeries, que en tres anys era suficient? La resposta caldria buscar-la potser entre els interessos corporatius dels responsables educatius. El sistema de crèdits sí que funciona sense problemes, cosa que no era gaire difícil, ja que casi només calia canviar el currículum formatiu i el nom de la matèria i/o assignatura pel de crèdit. No obstant això, ¿S?ha tingut en compte que la formació dels enginyers de grau ha de ser l?adequada per poder exercir la professió, amb les corresponents atribucions que li pertoquen? Esperem i desitgem que sí.