Un Pla Bolonya allargasat
El Pla Bolonya, i perdoneu el tòpic, va fer córrer rius de tinta. Havia de ser la solució per, entre altres objectius, facilitar la mobilitat de professionals per Europa a causa d’un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable. Nos obstant això, des del govern espanyol es va apostar per fer que els graus fossin de quatre cursos de durada, al contrari de la majoria de països europeus del nostre entorn, que són de tres. I la pregunta és: quina necessitat hi havia de fer quatre anys, quan estava més que demostrat, almenys en el cas de les enginyeries, que en tres era suficient? La resposta caldria buscar-la potser entre els interessos corporatius dels responsables educatius i potser també en aquell altre tòpic que diu que: “Spain is diferent”. De res van servir les veus discordants que hi havia a Catalunya, com la del que era aleshores conseller d’ensenyament Carles Solà i altres. Ara pel que sembla la crisi ha fet caure la bena dels ulls a molts, ja que sembla ser que s’estan replantejant passar als tres anys. Un any més de durada encareix els estudis, tant per l’administració com per als estudiants, de forma important. El que si és cert és que la asimetria en les durades dels graus i màsters a Europa (3+2) i a l’Estat espanyol (4+1), porta problemes d’homologació i d’encaix.
I una altra de les conseqüències que patim especialment els enginyers tècnics industrials és que per aconseguir adaptar la nostra titulació a la de graduat en enginyeria -entre altres coses per poder accedir a fer un màster- hem de fer 60 crèdits (equivalents a un curs) per tenir la segona titulació. El sistema actual vigent a la UPC per aconseguir la retitulació és car i complicat. Des dels Consell de Col·legis de Catalunya estem treballant per poder canviar-lo. Recentment ens hem entrevistat amb el secretari d’universitats Antoni Castellà i amb el nou rector de la UPC Enric Fossas, per posar fil a l’agulla. De moment tenim el compromís d’ambdós de crear un grup de treball mixt format per la Generalitat, la UPC i el Consell. Pensem que és una bona notícia.
Continuant amb les bones notícies, cal dir que la Comissió Europea ha proposat recentment mesures per impulsar la industria a la UE, en declivi des de 2008. A Catalunya en som molt conscients de la davallada industrial i per això la Generalitat ha creat el pacte “Més Indústria”, del qual en formem part també com a Consell. Ens alegrem de la decisió europea ja que cal unificar esforços perquè, tant en el nostre país com a la resta d’Europa, hi hagi un renaixement industrial. És important que des de totes les administracions s’esmercin esforços i recursos per modernitzar les indústries, tot invertint en innovació, noves tecnologies, finançament, formació, etc., que aportin múscul al teixit industrial. Cal dir que, tot i la reculada, el sector industrial representa a Europa el 25 % de l’ocupació privada i més del 80% de les exportacions.