Cap a la transformació digital

Avui dia un dels elements més influents sobre l’economia i l’ocupació del futur és la digitalització de tots els àmbits de la vida professional i social. S’entén com a digitalització el resultat de la convergència de dos processos. El primer basat en el desenvolupament de cinc àrees de coneixement (microelectrònica, comunicacions, arquitectures d’ordinadors, software i robòtica) i el segon fonamentat en cinc canvis econòmico-socials (universalitat de la qüestió digital, ús massiu de memòries barates i ràpides, hàbits d’ubiqüitat i mobilitat, capacitat de recombinació del coneixement i efecte xarxa). Així doncs, tant el Col•legi com els col•legiats, hem d’estar amatents amb el nou paradigma digital. Des d’ENGINYERS BCN tenim clar que les dades cada cop més tenen més valor, que ens hem d’organitzar amb xarxa i que cal difondre la cultura i la competència digital entre els nostre membres.

El projecte de la futura xarxa e-BCN va en aquesta línia i ha de permetre compartir la informació, socialitzar els col•legiats i potenciar l’enfocament col•legiat-col•legiat (C2C), entre més coses. Un element cabdal de la xarxa serà la Intranet 2.0, que utilitza eines de social media com a vehicle de col•laboració entre els seus membres. Una intranet professional pot disposar de blogs, wikis (document que pot ser editat per diversos usuaris), fòrums de discussió, xarxes socials i també diferents utilitats específiques per contactar amb els usuaris, a més d’integrar serveis del nostre web com ara la borsa de treball, normativa, vídeos,…També ha de tenir facilitat d’etiquetatge, perfils d’usuari i facilitar la cerca de companys, matèries, empreses, escoles, etc. Així doncs, la xarxa ha de ser el lloc on tots els col•legiats puguin trobar-se, intercanviar, treballar i també on poder trobar-se amb els “stakeholders”. Ara estem en plena fase de definició amb la col•laboració de la Generalitat i de col•legiats (veure notícia).

D’altra banda, el Col•legi ja porta temps preparant-se cap a l’administració electrònica. Hem modificat diversos processos interns per adaptar-nos a les exigències externes de l’administració pública que, mica a mica, va evolucionant obligada per un requisits marcats per les lleis 39 i 40 del 2015, sobre la transformació digital de les administracions públiques. El nostre objectiu és aconseguir un Col•legi ràpid, lleuger i eficient, basat en l’administració electrònica, orientat cap a una interconnexió amb l’Administració utilitzant la Finestreteta Única i amb uns col•legiats digitalment autosuficients.

Per tot plegat, hem d’avançar junts, Col•legi i col•legiats, cap a la creació d’una cultura digital potent. Els enginyers hem de ser àgils per poder-nos adaptar als canvis socials i tecnològics que es produeixen al nostre voltant, a fi i efecte d’aprofitat totes les oportunitats que se’ns presenten. Des d’ENGINYERS BCN esmerçarem esforços i recursos per facilitar al nostre col•lectiu la formació i la informació necessària per assolir aquest nou repte.

Un pressupost per avançar

Cada any a finals de desembre fem la Junta General Ordinària d’aprovació de pressupostos. Enguany serà el dia 22 i, com a novetat, es podrà votar de forma telemàtica durant els dies 21 i 22. També es podrà seguir la reunió presencial per videostreaming i després, si encara no s’ha fet, votar. Volem d’aquesta manera facilitar la participació en un dels actes importants del Col·legi. Perquè decidir en què ens gastarem els diners té la seva importància. És en el repartiment de les despeses on es veu la intencionalitat i els objectius dels encarregats de fer-ho, en aquest cas la Junta de Govern. Nosaltres volem continuar creixent, oferir més i millors serveis als col·legiats i anar enfilant la proa perquè ENGINYERS BCN sigui el col·legi de referència de l’enginyeria industrial. Per això continuarem aplicant el Pla Estratègic 2015-17, i més si es compleixen les previsions de tenir per segon any consecutiu més ingressos que l’any anterior. Amb tot, cal dir que els diners en els col·legis són com l’aire que respirem. Necessitem aire per viure, però no vivim per espirar. Som corporacions sense ànim de lucre i això ens permet fer números sense la cotilla imperiosa d’obtenir guanys, cosa que no vol dir que no s’hagi de ser rigorós en les despeses, com ho estem sent nosaltres.

Així doncs, amb el suport del pressupost, volem seguir amb l’objectiu estratègic d’aconseguir una estructura organitzativa que doni resposta a les necessitats dels col·legiats. Per a tal fi caldrà reforçar el departament de Tecnologies de la Informació i crear el departament del Col·legiat, que englobarà diversos serveis existents, a més de crear-ne de nous. Dues accions necessàries per construir la xarxa de l’enginyeria EBCN, que ens ha de servir, entre més coses, per connectar-nos entre nosaltres i compartir projectes. També volem continuar incrementant la participació dels col·legiats amb accions com les votacions telemàtiques i la presència del Col·legi fora de la ciutat de Barcelona. En definitiva, presentarem per la seva aprovació un pressupost que ens ha de permetre continuar tenint una corporació sostenible econòmicament i amb capacitat de creixement, que són les claus de l’èxit.

Impuls a la formació

En aquest Theknos hi ha encartat un fulletó amb les activitats formatives del Col·legi per al propers mesos. Hem volgut fer un pas endavant i organitzar la formació per àrees de coneixement, cosa que ajudarà en la identificació dels cursos i en la seva planificació. L’encartament es repetirà de forma periòdica. També hem realitzat fa poc una enquesta telemàtica sobre les preferències formatives dels col·legiats, que ens servirà per millorar l’oferta. D’altra banda, hem obert al videostreaming totes les conferències que es fan al Col·legi per poder oferir l’assistència virtual a tots els col·legiats, visquin on visquin. Continuem pensant que la formació ha de ser un puntal d’ENGINYERS BCN  a l’hora de facilitar als col·legiats les eines i recursos per al desenvolupament de la carrera professional.

 

El nou model de governança

De ben segur que no és el primer cop que sentiu parlar del nou model de governança que la Junta de Govern vol per al Col·legi. Avui ho volem tornar a fer perquè estem convençuts que si el projecte, que se sotmetrà a votació els dies 28 i 29 de setembre, segueix endavant, serà un gran pas per la millora de la corporació. Ens hem adonat que el model de direcció de ENGINYERS BCN no és l’adequat i que cal adaptar-lo als temps actuals. La vigent estructura de la Junta de Govern respon més a un model del segle XIX que no pas del XXI. Una estructura que va ser pensada per dirigir institucions que tenien un volum d’activitat molt inferior a l’actual, en uns temps on les exigències, responsabilitats i compromisos poc tenien a veure amb els que els col·legiats, la professió i la societat demanen avui dia. Els col·legis també ens hem d’actualitzar.

El nou model de governança pretén dotar al Col·legi d’una estructura directiva més àgil, flexible i completa, que permeti governar de forma més eficient. Entre més coses, necessitem que en el nou model l’àrea de comissions tingui més importància i s’integri en una nova àrea anomenada àrea del col·legiat, que dependrà directament dels dos vocals que constarà la nova Junta i que tindran el mateix nivell de dedicació i responsabilitat que la resta de membres de l’equip. La nova àrea, a banda de potenciar les comissions, també s’encarregarà de treballar en l’augment de la participació col·legial i en el nou projecte de xarxa EBCN. Som més de 6.000 col·legiats i hem d’aprofitar aquest enorme potencial per crear sinèrgies, projectes comuns i en definitiva, ser la gran xarxa de l’enginyeria industrial de Catalunya, en la qual també s’hi integrin empreses, institucions, universitats, etc.

Per tant, necessitem persones que hi estiguin a sobre, que se’n preocupin, que engresquin i motivin els col·legiats i les parts interessades (stakeholders) a formar-ne part. Estem convençuts que això representarà un gran salt cap endavant per a tothom. D’altra banda, s’acosten temps de canvis on caldrà, segurament, prendre decisions estratègiques que poden afectar el futur de la corporació. Per aquest motiu es vol crear, a més a més, un Consell Assessor format per col·legiats de reconeguda vàlua i compromesos amb ENGINYERS BCN i la professió, que puguin aconsellar la Junta en temes i qüestions importants. I,finalment, hem d’obrir-nos al territori  i, a partir de grups territorials, anar posant les bases per obrir futures delegacions.

Així doncs, us demanem que reflexioneu sobre la importància d’implantar el nou model de governança, ja que en depèn, en gran mesura, que continuem avançant cap al Col·legi del Futur. I com a mostra del nostre interès en estimular i facilitar la participació i com a conseqüència del canvi estatutari del passat desembre, un comuniquem que ja podreu votar el nou canvi d’estatuts de forma telemàtica -des del despatx, des de casa o des del mòbil- els dies 28 i 29 de setembre, així com també presencialment el dia 29 durant la celebració de la Junta General Extraordinària. Comptem amb la vostra participació.

 

 

 

Llei d’arquitectura i model de governança

Llei d’arquitectura: una llei innecessària
Se suposa que les lleis es fan per millorar les coses. En aquest cas pensem que és ben bé al contrari. Considerem que la llei d’arquitectura, actualment en fase de tramitació al Parlament de Catalunya, en cas d’aprovar-se amb l’actual redactat seria de nefastes conseqüències per la nostra professió i també per la societat. De fet ja es va retirar momentàniament el dia cinc de maig, a causa de l’oposició d’alguns grups parlamentaris i de la majoria de col•legis d’enginyers. Pensem que la llei és innecessària i desproporcionada. Els temes que regula no necessiten de rang de llei. No entenem la necessitat de la seva aprovació i no estem d’acord en que els objectius que persegueix siguin necessaris de regular, ni tampoc les prescripcions que presenta, ja que són restrictives i van en contra de la simplificació administrativa, la claredat i la competència.
Però pel que sembla el Govern la tornarà a presentar aviat amb modificacions. Per la nostra part hem desplegat una intensa activitat per oposar-nos a la seva tramitació o, si més no, per modificar-ne el redactat. Vam aconseguir que l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) elaborés un extens informe que en les seves conclusions qüestiona la necessitat de la llei, a més de demanar que en cas d’aprovació quedi clar que no comporti cap reserva d’activitat injustificada a favor d’un determinat col•lectiu de professionals, en aquest cas els arquitectes. D’altra banda, ens hem entrevistat amb grups parlamentaris i amb el propi conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, per expressar el nostre malestar i per aportar propostes de canvis.
Des d’ENGINYERS BCN continuarem batallant fins al final amb tots els elements de què disposem (compareixences parlamentàries, sensibilització de l’opinió pública, coordinació amb altres col•legis d’enginyers, etc.), per evitar que una mala llei ens pugui perjudicar com a professionals, però també com a ciutadans. La defensa de la professió és un dels principals objectius de la nostra corporació i per dur-lo a terme no regategem ni en esforços ni en recursos.

Un nou model de governança per al Col•legi
El món evoluciona ràpid i, a vegades, els col•legis professionals no tant. Qüestionar-se constantment “l’status quo” de les organitzacions és un dels principis bàsics del lideratge i que nosaltres hem posat en pràctica des de bon començament. L’estructura actual de la Junta de Govern obeeix més a un model de finals del segle XIX que no pas de principis de segle XXI. Un model de governança adaptat a les necessitats actuals pot ser clau per continuar construint el Col•legi del Futur amb garanties. Necessitem una estructura més àgil, eficient i moderna per assolir la nostra Visió de ser el col•legi de referència de l’enginyeria industrial a Catalunya. El vestit actual se’ns ha quedat petit i cal fer-ne un de nou on hi càpiguen més opinions, més idees i més dedicació. En aquest mateix Theknos hi trobareu un article que desenvolupa aquesta proposta.

La feina feta

El 26 d’abril se celebrarà la Junta General Ordinària per l’examen de gestió de la Junta de Govern i del compte de resultats i balanç de l’exercici 2015. L’any 2015 ha estat un any de molta feina però molt gratificant. La Junta ens vam proposar, d’acord amb el Pla Estratègic 2015-17 i amb la col•laboració de l’equip humà del Col•legi i de molts companys, de millorar i ampliar els serveis als col•legiats per continuar construït el Col•legi del Futur. Així doncs, vam continuar amb la reorganització interna per millorar-ne la eficiència, vam celebrar de forma exitosa “l’any de la rehabilitació en instal•lacions” amb un balanç més que notable: 16 jornades tècniques; 11 articles tècnics al Theknos; 6 debats tècnics i un curs, amb una assistència aproximada de 550 persones. Però per acollir tanta activitat calia millorar la nostra magnífica Sala d’Actes. Estava a punt de complir els 20 anys i ja tocava. Per tant vam decidir posar-hi una pantalla plana de 70 polzades per millorar la visibilitat de l’audiència de la part esquerra de la sala i també dues pantalles laterals de 45 polzades al mig de la sala. Sempre amatents a facilitar la feina del enginyers que fan projectes, vam millorar els convenis amb Endesa i Gas Natural. Amb Endesa hem aconseguit facilitar un canal específic per consultes sobre subministraments. Amb Gas Natural hem aconseguit que posi a disposició dels col•legiats una llista de gestors, ordenada per municipis i per models de consum.

I no hem parat d’aconseguir més i millors avantatges comercials per als col•legiats. Cal dir que hem introduït la novetat d’enviar un butlletí electrònic mensual i d’encartar un fulletó al Theknos de forma paròdica, amb una selecció dels millors avantatges. També hem continuat donant a conèixer a la societat la feina dels col•legiats i , entre altres coses, hem encartat com cada any 43.000 fulletons de la guia de professionals en set revistes sectorials, aquesta vagada amb un disseny nou, on hi hem afegit el servei de certificació energètica d’edificis. Altrament, vam fer que a partir del juny el Theknos tingués un disseny nou i més modern, així com vam adaptar el web als dispositius mòbils. I per Sant Jordi vam fer la primera jornada de portes obertes, que repetirem.

En la darrera part de l’any destaca la inauguraració del Club EBCN, que en el poc temps de vida que té ens està donat a tots plegats moltes satisfaccions. Aprofitant l’agradable entorn del Club, els darrers dilluns de cada més es fa el “Cafè amb el degà”, on escolto amb molt d’interès els comentaris i suggeriments dels col•legiats assistents. Es va crear la comissió “Funcionem Junts”, que té un gran recorregut per davant. I vam tancar l’any amb la modificació d’estatuts que, entre més coses, permetrà les votacions online dels col•legiats en determinades ocasions. Com diu el refrany:“Feina feta no fa destorb”. Així doncs, us esperem el dia 26 d’abril a la Junta General Ordinària.

20-20-20

Tot i que ho pot semblar, el títol de l’observatori no es refereix a l’objectiu per millorar la sostenibilitat de l’UE , sinó a tres efemèrides del Col·legi que celebrem enguany. De fet, la primera, els 20 anys de Col·legi, es va produir el passat set de novembre amb el decret de creació al DOG, però quan realment va començar a funcionar de veritat el Col·legi de Barcelona va ser a partir de gener del 1996, amb el nous pressupostos aprovats. La segona és els 200 números del Theknos, que són 20 anys de revista; i la tercera és que el proper novembre farà 20 anys que ocupem la seu de Consell de Cent. Així doncs, 20/20/20. Tenim motius suficients per estar orgullosos de les tres fites i, per tant, parlar-ne.

El Col·legi de Barcelona va nàixer a partir de la segregació, a causa d’una greu crisi institucional, del col·legi de Catalunya en sis col·legis. El nou degà Antoni Carrillo, una persona innovadora, valenta i amb una gran capacitat de treball, va liderar tres Juntes de Govern -de les quals jo mateix vaig ser membre de dues- que van impulsar els canvis necessaris per rescatar el col·legi de gairebé el segle XIX, per encabir-lo de ple en la modernitat dels anys noranta. En pocs temps es va començar a parlar de Pla Estratègic; de gestió de la qualitat i de l’excel·lència, de societat de la informació, de comissions de treball, de convenis amb les escoles d’enginyeria i les administracions, de transparència,…Les dues Juntes que van venir a continuació es van esforçar per mantenir i millorar la bona herència rebuda. La nostra, de Junta, no solament ens esforcem en mantenir-la i millorar-la, sinó que treballem amb l’horitzó de fer d’ENGINYERS BCN, el Col·legi de referència de l’enginyeria industrial a Catalunya.

200 números de Theknos i 20 anys de seu

Esteu llegint l’Observatori del número 200 de la revista que teniu a les mans. Cal dir que publicar 10 números l’any representa un esforç econòmic i humà considerable, que pocs col·legis del nostre entorn tenen a l’abast. Però per a nosaltres és molt important que els col·legiats estiguin puntualment informats de les novetats professionals i col·legials que es van produint. Fa poc es va canviar el disseny i des del Consell Editorial i Sàpiens Publicacions, l’empresa editora, ens comprometem a continuar afegint-hi millores que la facin encara més interessant. Els consells editorials mensuals els fem en la magnífica sala de juntes del palauet neoclàssic del segle XIX, que  és la nostra actual seu social. Va ser la primera Junta de Carrillo, que mitjançant una derrama de la quota i la venda de dos pisos de l’antiga seu de Passeig de Gràcia, va adquirir en propietat un edifici que aporta categoria i visibilitat al Col·legi.

Però volem remarcar que totes aquestes fites no haurien estat possibles sense la participació i col·laboració indispensable dels col·legiats. Començant per la derrama, passant per l’assistència a cursos, conferències, activitats socials, comissions de treball,etc., i acabant amb el suport que rebem l’actual Junta de molts companys, res de tot el que hem explicat hauria pogut ser. Així doncs, donem les gràcies a aquest magnífic col·lectiu que ens honora representar.

Professió única, Col·legi únic? (iII)

Vam acabar el darrer Observatori dient que el futur són només els col·legis i no també les associacions, perquè a més de ser els representants legals de les professions, no cal tenir dues organitzacions paral·leles amb duplicitat de càrrecs, funcions i pressupostos. I és per això que des del Col·legi apostem per la creació d’una entitat que agrupi tots els col·legis d’enginyers, graduats i enginyers tècnics de Catalunya, a fi i efecte d’enfortir la representativitat, augmentar i millorar els serveis i actuar com un autèntic “lobby” de la professió, quan calgui. Però no cal forçar les coses ni córrer més del compte. El Col·legi porta gairebé 60 anys de vida tot sol -això sí, durant casi 40 anys com a Col·legi de Catalunya, cosa que al nostre entendre s’hauria d’haver mantingut sempre-, i no per això les coses li han anat malament, ans al contrari. És cert que la unió fa la força, però ha de ser una unió sospesada, planificada i que beneficiï tothom. És allò de guanyar-guanyar.

Per tant, cal cercar una solució imaginativa en la que tots els col·legis s’hi sentin còmodes i que asseguri el manteniment de la pròpia identitat, ja sigui per l’especialitat, ja sigui pel territori. Potser el concepte col·legi únic espanta, sobretot als col·legis petits, però hi poden haver altres fórmules amb resultats semblants, sempre i quan es gestionin correctament i es dotin dels recursos necessaris (federació, confederació, agrupació,…). Si de veritat hom creu en una idea i vol tirar-la endavant, sempre s’acaba trobant el camí per avançar. Nosaltres hem participat en tornar a activar la METGEC (mesa de l’enginyeria tècnica i de grau en enginyeria de Catalunya), que portava un temps aturada. Pensem que pot ser un bon instrument per apropar posicions i, per què no, començar a construir  alguna cosa més sòlida en la direcció apuntada. Amb tot, pensem que el potencial que té un col·legi únic està per sobre de qualsevol altre opció.

I per què ara i no abans? Doncs perquè estem en un moment de canvis profunds, de transformacions en tots el àmbits (acadèmics, professionals, polítics,…). Cal repensar la funció dels col·legis perquè, sense perdre la nostra essència, puguem donar suport als col·legiats en les exigències que els nous temps reclamen. També cal que les noves promocions de graduats ens vegin com organitzacions útils i modernes, que tenim un rol important en la millora continua de la professió i que acompanyem els col·legiats en el seu creixement personal i professional. Per tant, hem de comprometre’ns amb coses tan necessàries com per exemple la certificació de persones. És tracta de canviar el paradigma atribucions per el de certificacions, com a la resta d’Europa. Des d’ENGINYERS BCN hi estem treballant seriosament. En definitiva, tots plegats hem de fer l’esforç de bastir uns col·legis d’enginyers més útils, més moderns i més influents. Una entitat que els agrupi, sigui quin sigui la fórmula escollida, segur que hi ajudaria.

Professió única, Col·legi únic?

El Pla Bolonya va ser una oportunitat perduda per acabar amb la coexistència de dos nivells d’enginyeries, les tècniques i les mal anomenades “superiors”, ja que les escoles si que contenen la paraula superior, però les titulacions no. Aquest dos nivells no existeixen enlloc més d’Europa ni segurament del món. A L’Estat espanyol es va decidir que els graus serien de quatre anys i,  a pesar de la recent proposta de canvi a tres anys per alguns d’ells, sembla ser que els de les professions regulades, com ho són la majoria d’ enginyeries, es mantindran en quatre cursos de durada. D’altra banda, el recent publicat Reial Decret 967/2014 que defineix el procediment pel que fa a la correspondència del títol d’enginyer tècnic industrial al títol de grau en enginyeria, tot i que encara resta ser aprovat pel Consell de Ministres, segurament resultarà favorable als nostres interessos. Per tant, aviat els enginyers tècnics industrials, igual que ja ara ho estan el enginyers graduats, estarem homologats a la resta d’enginyers europeus al nivell 6 del EQF (Marc Europeu de Qualificacions). Així doncs, no cal fer cap màster per exercir d’enginyer ni aquí ni a fora.

Però com deia l’entranyable Don Quijote: “Con la iglesia hemos dado, Sancho”. Així tenim que en les pàgines informatives de determinats webs es pot llegir “El Máster en Enginyeria Industrial habilita per l’exercici de la professió regulada de enginyer/a industrial”. El cost a la ETSEIB de la UPC és de 41,17 euros/crèdit, que per 120 crèdits (dos cursos acadèmics) surt per 4.940 euros. També hi ha altres màsters “superiors” de l’àmbit de les enginyeries com els de Telecomunicacions, Aeronàutics, Camins i Mines. Així doncs, continuem amb el classisme i l’elitisme que ha significat sempre el fet de la existència de dos nivells d’enginyeria, quan la professió és una sola. A més a més, és una forma de continuar confonent la societat, els ocupadors i els propis estudiants. Pensem que això no fa cap bé ni a als professionals ni als col·legis, ni en darrera instància, al país

 I ja que hem esmentat el col·legis, val a dir que nosaltres apostem per enfortir cada cop més els col·legis com a representants legals i únics de les professions. Junts o per separat, d’això en parlarem properament, hem de continuar sent el garant per l’exercici digne de la professió -tot defensant drets i atribucions professionals- i alhora ser la garantia que la societat necessita en les actuacions dels nostres professionals. La legislació vigent ens reconeix com a corporacions de dret públic i això és el que marca la diferència amb les associacions. No s’hi val a confondre el personal, sobretot els recents titulats, com fa una institució concreta en un “totum revolutum” Col·legi/Associació que permet tot tipus d’ambigüitats i indefinicions intencionades, a fi i efecte de captar graduats. Per tant, cadascú a casa seva. Els enginyers graduats a la nostra.

 

El cor del Col·legi

comissions

“Les comissions són el cor del Col•legi”, és una frase que va sortir de l’exdegà Joan Ribó i que ha fet fortuna. Ens l’haureu sentir dir moltes vegades i és que de veritat així ho pensem. El cor de les persones batega per enviar sang a tots el òrgans del cos. Les comissions bategen per donar vida al Col•legi. Des del 20 d’octubre fins l’11 de novembre s’hauran celebrat les eleccions a les Juntes Rectores de les Comissions, que es fan cada dos anys. El procés electoral s’ha desenvolupat de forma ordenada i d’acord a les previsions del calendari . Per tant, felicitem els col•legiats proclamats com a guanyadors i els encoratgem perquè facin una feina profitosa en bé de la professió i del Col•legi. Cal recordar que les comissions s’agrupen en tres àrees: la professional, la tècnica i la social i que darrerament se n’han creat dues noves de l’àrea tècnica. Ens referim a la de Plans d’Autoprotecció i Protecció Civil i a la d’Energia, que abans figuraven com àrees de treball de les comissions de Seguretat Contra Incendis i Emergències i de Medi Ambient i Seguretat, respectivament. Per tant, i d’acord amb un dels objectius prioritaris de la Junta de Govern, tenim un cor cada cop més gran.

Volem remarcar que l’actual Junta des de bon començament va voler reforçar les comissions. Va nomenar als companys Sergi Bolea i Laia Liébana com a coordinadors i dinamitzadors, cosa que estan fent amb eficàcia provada. Han liderat, amb el suport de tota la Junta, de les pròpies comissions i de l’equip humà del Col•legi, tot un seguit de canvis i millores que cal esmentar. Entre altres coses, s’ha permès l’accés a les comissions dels precol•legiats, com a forma d’integrar-los en la vida col•legial el més aviat possible. Tanmateix, s’hi accepten persones no col•legiades, tot obrint-les per primer cop a aquells tècnics qualificats que treballen en sectors específics relacionats. Altrament s’ha posat en marxa un servei de teleconferència per poder fer reunions virtuals; s’incentiven les relacions intercomissions per impulsar activitats conjuntes; s’ha millorat el reglament; s’ha facilitat l’ús del programari moodel; etc. Així doncs, pensem que en aquesta nova etapa de dos anys que tenim per endavant serà del tot profitosa.

També pensant en les comissions, tot i que no només, d’aquí uns mesos podrem gaudir d’una nova instal•lació a la seu col•legial que servirà de punt de trobada, pensem que molt necessari. Ens cal un lloc on poder desenvolupar activitats socials i professionals que vagi més enllà dels espais actuals disponibles i que permeti fer un “networking” presencial. Hem batejat el projecte com a Club EBCN i estarà ubicat on fins ara hi havia la cafeteria del Col•legi, amb el tros de terrassa del passatge Méndez Vigo corresponent inclòs. Trobareu més informació en aquest número.

Benvinguts al club

Avui, després d’haver-se acabat el curs acadèmic 2013-2014, podem afirmar sense embuts que ja estem immersos de ple en les noves titulacions de Bolonya, els graduats en enginyeria de l’àmbit industrial, és a dir, els “nous” enginyers tècnics industrials, que s’han de col·legiar al nostre Col·legi. Cal dir que els graus que compleixen l’ordre CIN/351/2009, de 9 de febrer, del Ministeri de Ciència i Innovació habiliten per a l’exercici de la professió regulada d’enginyer tècnic industrial. De fet, ja tenim alguns col·legiats amb les titulacions noves, cosa que ens estimula a esforçar-nos per trobar-los l’encaix en el col·lectiu. Les titulacions noves tenen uns plans d’estudis que no coincideixen totalment amb els de l’enginyeria tècnica industrial, entre més coses perquè la durada és de 240 crèdits, o sigui 4 cursos acadèmics. Algun cop hem dit que pensem que amb 3 cursos n’hi ha prou, com s’ha demostrat des de fa quasi 50 anys, quan es va implantar el pla d’estudis del 1966 (3 cursos i projecte), i com ens han manifestat diversos professors. La tònica general a Europa són 180 crèdits, la qual cosa té força avantatges, com ara un cost econòmic més petit per a les famílies i les universitats, la mobilitat internacional i un avantatge que ens afecta directament: la convalidació més fàcil del nostre títol amb el de grau.

 

Però, no obstant això, de moment s’han de fer quatre anys, malauradament, en l’àmbit de les enginyeries. El motiu no és altre que l’entestament dels enginyers industrials de continuar mantenint els dos nivells de l’enginyeria, perquè s’han tret de la màniga un màster que habilita per a la professió regulada d’enginyer industrial. Ha estat una oportunitat d’or perduda —pensem que aquí hi ha hagut una certa passivitat del nostre Consejo General— per parar de confondre els estudiants, les empreses i la societat en general, i per posar fi a una diferència que no existeix enlloc més. Però mentre la situació no canviï, hem de mantenir els 4 anys per no donar més arguments als qui volen continuar mantenint una posició predominant.

 

Amb tot, el Col·legi aprofitarà l’oportunitat que tenim davant d’acollir els nous titulats que vulguin ser-ne membres, que de ben segur que aportaran saba nova, idees diferents i propostes amb les quals continuarem tirant endavant la nostra corporació. Ara bé, entre tots hem de ser capaços de fer veure al conjunt de nous titulats que si volen que la seva flamant professió esdevingui forta, professionalment respectada i socialment valorada, han d’apostar pel Col·legi com a eina per aconseguir-ho. És molt lícit que pensin en els serveis que els oferim com a retorn immediat de les quotes, però cal que mirin més enllà i valorin el paper que ha tingut i té el Col·legi en la defensa de la professió en les administracions públiques i en els tribunals, cosa que permet d’exercir-la d’una manera digna, i no solament en l’àmbit de l’exercici lliure, sinó també en l’àmbit de l’empresa o dels serveis. No ens cansarem de repetir-ho:una professió forta necessita un Col·legi fort.