Els Freixas Vivó, una nissaga d’artistes

Algun dia Capellades haurà de saber fer un reconeixement a tot aquell bullit d’artistes que durant la segona meitat del segle XX van saber reproduir en les seves obres el món que els envoltava, des de paisatges a retrats de persones, passant per apunts i caricatures. Certament, va haver-hi una generació excepcional de pintors i dibuixants, tant pel que fa al nombre com pel que fa a la qualitat del que feien.

Entre aquests artistes, que des del llegat Josep Mayans volem fer conèixer i reivindicar, hi ha un lloc destacat per als germans Freixas Vivó, tant l’Amadeu com el Sebastià. En concret, recentment hem adquirit aquest oli sobre tela que us presentem, un carrer de de Barcelona del Sebastià Freixas.

Sebastià Freixas, capelladí, ens deixà el 2006, a l’edat de 82 anys, a Terrassa, ciutat on residia. A la ciutat també vivia el seu germà bessó, en Josep, compositor i director del Conservatori de Música de Terrassa (de 1970 a 1991), que arribà a ser terrassenc de l’any (1988). Certament una família d’artistes, com, és clar, l’Amadeu (1912-2004), conegut per una llarga trajectòria artística, com a mestre de diverses generacions de pintors i com a divulgador artístic en diferents països. Tot i que el seu èxit artístic el va portar arreu del món, l’artista mai va perdre el contacte amb Capellades, d’on fou Fill Predilecte des del 2002.

 

 

Una Mare de Déu d’aire greu

Com hem comentat altres pics, una de les característiques de l’obra de Josep Mayans era el seu constant neguit per assajar noves formes d’expressió artístiques, tant pel que fa a les tècniques, com pel que fa als suports. Avui us presentem una talla feta amb fusta (de roure!), policromada amb pintura a l’oli i envernissada, que és una reinterpretació lliure (i estilitzada) de la Mare de Déu romànica de Núria. Data, aproximadament, de 1995.

El professor de la Universitat de Girona Joaquim M. Puigvert l’ha definida com un exemple d’expressionisme escultòric.

 

Les caricatures


Tot i que no  la caricatura no era precisament un dels tipus de dibuix que més conreava Josep Mayans, és cert que, periòdicament, en feia.  Normalment, eren autoretrats humorístics  on destacava i magnificava els seus trets distintius: les ulleres, el nas punxegut, a voltes la piga a la galta… Aquí en teniu un exemple fet amb retoladors i amb oli rebaixat amb aigua…

 

Simó Costa Mayans

Simó Costa Mayans és un altre dels pintors vinculades a Capellades. Parent de Josep Costa i també de Josep Mayans. El quadre que us oferim és un acrílic sobre cartró entelat, i correspon a una primera etapa d’aquest autor. Actualment, encara es manté en actiu, exposa regularment i col·labora en diverses publicacions de la comarca.

Les mil cares d’un artista

L’any 2001, dos anys després de la mort de Josep Mayans, es feu a la sala d’exposicions de la casa de l’artista, a la plaça de Sant Jaume núm. 7 de Capellades, una mostra antològica d’autoretrats, de totes les èpoques i amb  tècniques molt diverses… Era un homenatge a la recerca constant que caracteritzà l’obra del nostre autor capelladí.

Un quadre de la Pobla de Claramunt, desaparegut!/3

Buscant el quadre que l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt havia encarregat al meu pare, en un magatzem municipal, van trobar, conjuntament amb altres obres d’altres artistes, aquest quadre del meu pare. Com es pot apreciar a la fotografia, l’estat de conservació no és el més òptim ja que, pel que sembla, la humitat havia afectat els quadres que tenia l’Ajuntament. Aquest fons d’art (o aquest amuntegament de quadres) sens dubte prové de les obres que els autors cedien quan feien una exposició a la sala municipal. Com a mínim, per reflexionar què passa amb el nostre patrimoni a molts dels nostres pobles…

Aquest és el cas del meu pare, que va fer una exposició a la Pobla el gener-febrer de 1977. En la fotografia següent, en concret, a la imatge de color, podeu veure aquest quadre que reproduïm penjat a l’exposició que es va fer al Centre Cultural i Recreatiu.

Els germans Via de Vilafranca del Penedès

L’any 1975 Josep Mayans va entrar en contacte amb dos, aleshores, joves dibuixants i pintors vilafranquins, en Pere Lluís Via i en Màrius Via. En aquell moment, en Pere Lluís Via tenia una sala d’art al carrer dels Ferrers, on va convidar Josep Mayans a participar en una exposició col·lectiva i a fer una exposició individual justament els mateixos dies en què el dictador moria…

Les obres que us oferim són un dibuix fer al servei militar per part de Màrius Via (1975) i l’altre, un apunt de Pere Lluís (1974). Una bella mostra de relació penedesenca-anoienca de quan anar de Capellades a Vilafranca era una autèntica aventura de revolts i més revolts…

 

Un quadre de la Pobla de Claramunt, desaparegut!/2

Aquest és el quadre actualment desaparegut, en una fotografia de fa quasi 40 anys… La pregunta és quant de patrimoni s’ha perdut en els nostres ajuntaments i institucions… pel fet de no tenir-ho ben catalogat o inventariat (o ben protegit)… I no només parlem de pintura, ens podem referir, en general, al patrimoni cultural i documental…

En les imatges següents, el procés de creació del quadre:

Un quadre de la Pobla de Claramunt, desaparegut!/1

L’any 1978, l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt encarregà a Josep Mayans una vista de la població. La que teniu a la imatge és un esbós (oli sobre fusta) de 30×40, fet al natural, que va servir de base per al quadre definitiu (sobre tela), que tenia unes dimensions més considerables…

En la imatge segons, Josep Mayans en la fase d’elaboració de la versió definitiva del quadre.

Quaranta anys després he intentat saber què se n’havia fet,  del quadre, i per aquest motiu em vaig posar en contacte amb l’Ajuntament de la Pobla, i m’he trobat amb diverses sorpreses…