El bloc de Josep Mayans i Juncosa

Dibuixant, escenògraf i pintor capelladí (1931-1999)

Arxiu de la categoria: Dibuix

Les caricatures


Tot i que no  la caricatura no era precisament un dels tipus de dibuix que més conreava Josep Mayans, és cert que, periòdicament, en feia.  Normalment, eren autoretrats humorístics  on destacava i magnificava els seus trets distintius: les ulleres, el nas punxegut, a voltes la piga a la galta… Aquí en teniu un exemple fet amb retoladors i amb oli rebaixat amb aigua…

 

Quadres de Josep Mayans als Encants Vells

Fa quasi dos anys, va saltar la notícia que als Encants Vells, oficialment Mercat Fira de Bellcaire, un mercat brocanter de la ciutat de Barcelona, van aparèixer quadres del pintor vinculat a Capellades Albert Ràfols-Casamada.  No cal dir que l’escàndol va ser considerable, perquè, en el fons, demostrava la deixadesa de les administracions i dels particulars en la conservació del patrimoni, en aquest cas artístic.

No dic que sigui exactament igual, perquè en el cas de Ràfols-Casamada hi ha al darrere un projecte de fundació a Capellades que mai no ha acabat de funcionar i, pel que sembla, les persones que van malvendre una part d’aquest patrimoni del pintor (i de la seva dona, la també pintora Maria Girona) eren membres de la família dels artistes no vinculats directament a l’esmentada Fundació, però pels voltants d’aquest Sant Jordi un conegut, que havia vist quadres de Josep Mayans a Mataró, va trobar als Encants Vells un dibuix d’un nen fet per l’artista capelladí: el que teniu en la imatge d’aquest apunt.

Sensacions ambivalents. D’una banda, veure com la gent (vull pensar que segurament a causa de la mort d’algun familiar, la casa del qual s’hagut de buidar) es desprèn d’aquests quadres ( (i, segurament, malvèn), però, per altra banda, content perquè hi ha gent que els valora i que els compra per formar part de la seva col·lecció particular, encara que no tingui cap vincle efectiu amb la persona dibuixada ni cap interès particular per Josep Mayans, sinó perquè senzillament li ha agradat el traç de l’artista capelladí.

Marina: oli sobre paper

 

Un altre exemple de l’assaig constant de Josep Mayans per buscar altres maneres de treballar les tècniques tradicionals de pintura. En aquest cas, es tracta de la utilització de les pintures a l’oli molt aigualides i sobre paper, que ajuda a crear aquesta sensació d’aigua en moviment.

Cera i oli

Apunt al natural dels anys 70. Cera negra i pintura a l’oli molt aigualida… Un exemple de la barreja de tècniques que caracteritza l’obra de Mayans.

El Peret Cucut

Peret Cucut

En els anys 60, Josep Mayans va fer les il·lustracions del llibre inèdit de Modest Llusià 50 capelladins d’avui, que, en part, es publicaren  a la revista “Capellades” i al llibre Història de Capellades (a la dècada dels 70).  Reprenent aquesta vella idea, a la segona meitat dels 80 publicà a la revista “La Miranda” tot un seguit d’apunts de “personatges” de la vila…

El personatge que presentem en aquest apunt, fet a retolador, és el recordat Peret Cucut, el qual era conegut per tota la mainada de la població ja que era la persona encarregada de vendre les llaminadures al cinema.

Conreador de tècniques diverses

Una de les característiques principals de l’obra de Josep Mayans era l’assaig constant de tècniques noves, amb la utilització de suports diversos (fusta, paper, cartró, tela, parets) i amb l’ús, a voltes barrejant-los, de pinzells, espàtules, llapis, ceres, retoladors, bolígrafs, tintes, canyes… Per aquest motiu, podem trobar dibuixos i quadres força diferents que, tot i respectant un certa unitat d’estil, reflecteixen moments, inquietuds, ganes de provar coses noves, estats d’ànim concrets de l’artista… també molt diferents.

En definitiva, ens trobem davant d’una obra molt diversa, producte de la constant interacció entre l’artista, les múltiples tècniques i les necessitats d’expressió que el moment vital requeria.

En aquest apunt, un autoretrat, de la dècada dels 70, fet amb retoladors de colors, que, segurament, havia manllevat del seu fill, que, en aquell moment, feia l’escola primària…

 

Els apunts: la seva gran passió

Sens dubte, i tot que a Josep Mayans li agradava treballar tant el dibuix, com la pintura, com la tècnica del fresc, la il·lustració i, fins i tot l’escultura (en argila, en fusta, en pedra…), si una cosa realment l’apassionava, aquesta no era pas cap altra que no fos l’apunt, és a dir, aquest dibuix, si voleu esquemàtic fet de pressa (molt i molt de pressa en el seu cas), agafat en la majoria d’ocasions directament del natural per a recordar-ne les característiques més importants, la idea que es desprenia, les sensacions…

No hi havia dia de l’any que, com ell mateix deia, no s’exercités… La passió per l’apunt el feia fer-ne damunt de tots els suports imaginables on es pugués dibuixar… 

A la imatge: apunt de la dècada dels 90.