Tot i que no la caricatura no era precisament un dels tipus de dibuix que més conreava Josep Mayans, és cert que, periòdicament, en feia. Normalment, eren autoretrats humorístics on destacava i magnificava els seus trets distintius: les ulleres, el nas punxegut, a voltes la piga a la galta… Aquí en teniu un exemple fet amb retoladors i amb oli rebaixat amb aigua…
Simó Costa Mayans és un altre dels pintors vinculats a Capellades. Parent de Josep Costa i també de Josep Mayans. El quadre que us oferim és un acrílic sobre cartró entelat, i correspon a una primera etapa d’aquest autor. Actualment, encara es manté en actiu, exposa regularment i col·labora en diverses publicacions de la comarca.
Buscant altres suports, Josep Mayans també va decorar capses, portes, safates… Heus aquí una mostra: capseta pintada a l’oli amb una vista de Capellades…
L’any 2001, dos anys després de la mort de Josep Mayans, es feu a la sala d’exposicions de la casa de l’artista, a la plaça de Sant Jaume núm. 7 de Capellades, una mostra antològica d’autoretrats, de totes les èpoques i amb tècniques molt diverses… Era un homenatge a la recerca constant que caracteritzà l’obra del nostre autor capelladí.
Buscant el quadre que l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt havia encarregat al meu pare, en un magatzem municipal, van trobar, conjuntament amb altres obres d’altres artistes, aquest quadre del meu pare. Com es pot apreciar a la fotografia, l’estat de conservació no és el més òptim ja que, pel que sembla, la humitat havia afectat els quadres que tenia l’Ajuntament. Aquest fons d’art (o aquest amuntegament de quadres) sens dubte prové de les obres que els autors cedien quan feien una exposició a la sala municipal. Com a mínim, per reflexionar què passa amb el nostre patrimoni a molts dels nostres pobles…
Aquest és el cas del meu pare, que va fer una exposició a la Pobla el gener-febrer de 1977. En la fotografia següent, en concret, a la imatge de color, podeu veure aquest quadre que reproduïm penjat a l’exposició que es va fer al Centre Cultural i Recreatiu.
L’any 1975 Josep Mayans va entrar en contacte amb dos, aleshores, joves dibuixants i pintors vilafranquins, en Pere Lluís Via i en Màrius Via. En aquell moment, en Pere Lluís Via tenia una sala d’art al carrer dels Ferrers, on va convidar Josep Mayans a participar en una exposició col·lectiva i a fer una exposició individual justament els mateixos dies en què el dictador moria…
Les obres que us oferim són un dibuix fer al servei militar per part de Màrius Via (1975) i l’altre, un apunt de Pere Lluís (1974). Una bella mostra de relació penedesenca-anoienca de quan anar de Capellades a Vilafranca era una autèntica aventura de revolts i més revolts…
Aquest és el quadre actualment desaparegut, en una fotografia de fa quasi 40 anys… La pregunta és quant de patrimoni s’ha perdut en els nostres ajuntaments i institucions… pel fet de no tenir-ho ben catalogat o inventariat (o ben protegit)… I no només parlem de pintura, ens podem referir, en general, al patrimoni cultural i documental…
En les imatges següents, el procés de creació del quadre:
L’any 1978, l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt encarregà a Josep Mayans una vista de la població. La que teniu a la imatge és un esbós (oli sobre fusta) de 30×40, fet al natural, que va servir de base per al quadre definitiu (sobre tela), que tenia unes dimensions més considerables…
En la imatge segons, Josep Mayans en la fase d’elaboració de la versió definitiva del quadre.
Quaranta anys després he intentat saber què se n’havia fet, del quadre, i per aquest motiu em vaig posar en contacte amb l’Ajuntament de la Pobla, i m’he trobat amb diverses sorpreses…
Fa quasi dos anys, va saltar la notícia que als Encants Vells, oficialment Mercat Fira de Bellcaire, un mercat brocanter de la ciutat de Barcelona, van aparèixer quadres del pintor vinculat a Capellades Albert Ràfols-Casamada. No cal dir que l’escàndol va ser considerable, perquè, en el fons, demostrava la deixadesa de les administracions i dels particulars en la conservació del patrimoni, en aquest cas artístic.
No dic que sigui exactament igual, perquè en el cas de Ràfols-Casamada hi ha al darrere un projecte de fundació a Capellades que mai no ha acabat de funcionar i, pel que sembla, les persones que van malvendre una part d’aquest patrimoni del pintor (i de la seva dona, la també pintora Maria Girona) eren membres de la família dels artistes no vinculats directament a l’esmentada Fundació, però pels voltants d’aquest Sant Jordi un conegut, que havia vist quadres de Josep Mayans a Mataró, va trobar als Encants Vells un dibuix d’un nen fet per l’artista capelladí: el que teniu en la imatge d’aquest apunt.
Sensacions ambivalents. D’una banda, veure com la gent (vull pensar que segurament a causa de la mort d’algun familiar, la casa del qual s’hagut de buidar) es desprèn d’aquests quadres ( (i, segurament, malvèn), però, per altra banda, content perquè hi ha gent que els valora i que els compra per formar part de la seva col·lecció particular, encara que no tingui cap vincle efectiu amb la persona dibuixada ni cap interès particular per Josep Mayans, sinó perquè senzillament li ha agradat el traç de l’artista capelladí.
Apunt al natural sobre paper, fet el 1993, on es combina el retoladors o amb els llapis de colors…
Un altre exemple de l’assaig constant de Josep Mayans per buscar altres maneres de treballar les tècniques tradicionals de pintura. En aquest cas, es tracta de la utilització de les pintures a l’oli molt aigualides i sobre paper, que ajuda a crear aquesta sensació d’aigua en moviment.
L
La Pobla de Calramunt és un dels altres llocs vinculats estretament a la vida de Josep Mayans. Hi va treballar a la dècada dels 60 fent restauració de mobles i reproduccions de pintura antiga catalana. Al final de la dècada dels 70, i després d’haver fet una exposició en un espai municipal, va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de fer una vista de la població. A partir d’uns apunts al natural i d’un primer esbós, va fer el quadre definitiu, d’unes dimensions considerables, que actualment és propietat de l’Ajuntament.
En la imatge, fent-ne la versió definitiva.
Apunt al natural dels anys 70. Cera negra i pintura a l’oli molt aigualida… Un exemple de la barreja de tècniques que caracteritza l’obra de Mayans.
De ben jove, Josep Mayans va anar a viure a Barcelona per poder viure de la pintura. I va poder fer d’escenògraf, feina (passió) que va poder fer fins al començament de la dècada dels 60. A partir dels anys 80 torna, però, a fer decorats per a grups teatrals de la comarca de l’Anoia. En la imatge un decorat per al Grup Teatral de Capellades.
Una mostra d’oli sobre tela de Josep Mayans, dels anys 50, abans de començar l’experimentació constant que caracteritzà la seva obra posterior…