Joan Pinyol

Des de la terra del paper

8 de novembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Joan Campoy i Romero, cent anys! (1907-2007)

El proper 17 de novembre farà
cent anys que va néixer el pintor i escultor capelladí Joan Campoy i Romero,
que morí a Capellades l?any 1990. És per això que en aquest poble s?han
organitzat diferents actes commemoratius, com ara una exposició antològica a
Casa Bas, que estarà oberta a partir de l?11 de novembre, i una missa
commemorativa, diumenge 18 de novembre a les 11,15 h del
matí. A més, des del gener la paret en què es troba el sant Crist de l?Església
de Santa Maria de Capellades està decorada amb diferents fotografies de Joan
Campoy per celebrar el seu centenari.

A continuació trobareu més informació d’aquest artista…

Qui era Joan Campoy i
Romero?

Tot i que va néixer l?any 1907 a
La Selva del Camp (Tarragonès) als quatre anys ja es va traslladar a Capellades,
on va viure fins a la seva mort. En aquest poble aprengué l?ofici de pintor i
des de ben jove va començar a donar forma a una sensibilitat artística innata
que, de manera gairebé autodidacta, va anar perfeccionant a través dels anys i
de diversos camins creatius. Als disset anys va rebre els primers estudis de
dibuix a l?Acadèmia Martínez del carrer del Pi de Barcelona. De nou establert a
Capellades, de seguida tingué costum de dibuixar-ne els contorns naturals primer
des de les tècniques del detallisme i posteriorment des de l?impressionisme més
singular. És per això que va realitzar nombroses escapades pels volts de
Capellades a la recerca de paisatges de llum i natura que va traslladar de
manera molt singular a les seves teles.

Apunts gràfics d?una
guerra

Una de les iniciatives més
simbòliques de Joan Campoy durant la guerra civil va ser traslladar les seves
agres vivències bèl·liques en un quadernet ple de dibuixos dedicats al seu fill
Francesc. Així, i sota el protagonisme d?un Mikey que recordava el ninot de
Walt Disney, va retratar la seva marxa cap al front de Santoña (Cantàbria), la
seva participació al front de l?Ebre, la mort d?alguns companys de trinxera, el
seu empresonament militar, les experiències del final de la guerra, el seu alliberament
i l?anhelat retorn a Capellades.

Fer colla, cavallet en mà.

Després de la guerra va compartir
el costum de sortir a pintar pels volts del seu poble amb altres artistes
capelladins, com Josep Costa Solé, Francesc Piñol, Maties Mayans i un aleshores
ben jove Amadeu Freixas Vivó, per als quals Joan Campoy, per qüestions d?edat i
de major experiència artística, va exercir un autèntic mestratge fins al punt
que va obsequiar Freixas Vivó amb la primera caixa de colors i va portar Costa
Solé ?que aleshores destacava exclusivament en el dibuix- cap al camp de la
pintura. Una vegada constituït, el grup d?artistes sortien a pintar amb els
cavallets lligats amb un cordill com aquell qui porta una escopeta i amb la
capsa de pintures a la mà. D?aquelles experiències artístiques compartides l?any
1942 va néixer l?entitat aleshores batejada com ?Amigos de las Artes?.

Celebrar la festa
gran, davant d?uns grans quadres

En aquells temps, l?Ajuntament va
facilitar a la nova entitat artística una sala-taller a disposició a l?escola
Marquès de la Pobla, l?anomenada sala de les columnes, on tenien el costum de
convocar models per pintar-los i on a partir dels anys quaranta i en ocasió de
la festa major capelladina, Joan Campoy, juntament amb Josep Costa Solé i Francesc
Piñol van començar a organitzar exposicions col·lectives a les quals amb el
temps es van afegir altres artistes locals. Aquestes exposicions anuals es van acabar
convertint en tot un esdeveniment de la festa gran de Capellades, per al qual,
i abans de ser inaugurades, s?organitzava fins i tot una processó amb les
autoritats del moment, músics, gegants?

Exposicions i obres
més enllà

D?aquella mateixa època també són
les exposicions habituals que Joan Campoy va fer, al costat d?altres artistes
capelladins, a la sala de l?Agrupació Fotogràfica d?Igualada, i també l?any
1960 al Palau de la Virreina de Barcelona juntament amb Costa Solé, Freixas
Vivó, Albert Ràfols Cullerés i Josep Ribot Rupià. Pel que fa a la seva obra, i
a banda de la que es troba en nombroses col·leccions particulars, podem trobar
quadres seus al Museu de la Pell d?Igualada i també a Mèxic, Xile, Suïssa,
entre altres països.

Les aportacions
artístiques

Lligades estretament a Capellades,
Joan Campoy va realitzar diferents obres que perpetuen la seva memòria. D?ell
són nombroses pintures decoratives que es poden admirar a l?església de Santa
Maria de Capellades, així com a l?església de Vallbona d?Anoia i la capella de
Ca l?Alòs, a la Font de la Reina, entre altres. I com a escultor ?una altra de
les facetes artístiques que també el va seduir- va donar forma al sant Crist
dels Portants de la mateixa parròquia de Santa Maria, així com també la talla
de dos bancs i dos reclinatoris de la sagristia. A més d?una talla de fusta
policromada de santa Dorotea, patrona de Capellades. En el seu moment, també va
formar part de l?organització del concurs de pessebres local i va intercedir
decisivament per a la salvaguarda del campanar vell de Capellades, davant la
proposta d?altres capelladins d?enderrocar-lo i d?enviar les campanes a la
foneria. Als anys cinquanta Joan Campoy, que alternava les feines de pintor
decorador amb les artístiques, va tenir el costum de sortir abans de la feina
(encara que això li reduís el sou) per poder compartir de nou l?activitat
pictòrica amb Freixas Vivó ?que havia tornat de Madrid-, en una època en què
l?obra de tots dos ja estava consolidada.

Altres homenatges

L?any 1982, en ocasió de la
celebració dels seus setanta-cinc anys, Joan Campoy va rebre un sentit
homenatge per part de la família, amics i poble en general, al qual es va sumar
l?Ajuntament de Capellades, que va nomenar-lo el primer ?Fill Adoptiu? de la
població al mateix temps que a través d?una exposició retrospectiva també era
reconegut per tota la comarca. Des d?aquell any i durant vint-i-dues edicions
es va celebrar al seu poble un concurs de pintura ràpida en memòria seva que va
convocar diferents artistes d?arreu del país i que, per motius diferents i
malauradament fa quatre anys que no es convoca.

Quan s?esdevingué la seva mort, l?any
1990, després d?anys de lluita constant, entre d?altres per posar en marxa una
botiga de pintures, s?edità un llibre commemoratiu que reprodueix diverses
obres seves, retrats que li van fer els seus amics artístics ?avui ja també
finats- i diferents testimonis que subratllen la seva aportació humana i
artística.


La significació
d?aquesta efemèride

Definit per alguns com un artista
?honrat, detallista i minuciós? i per
altres com un ?home de profunda vida interior?, un ?vilatà molt treballador del
paisatge capelladí? o ?un home amb una vida d?honradesa, seriositat i
discreció?, la commemoració del centenari de Joan Campoy i Romero pren avui dia
una significació molt especial. Sobretot perquè no només s?homenatja una singular
trajectòria humana i artística sinó també una època en què la contemplació
pictòrica de la natura va donar fruits molt productius a la comarca de l?Anoia.

Artista polifacètic entregat al
seu entorn natural i social, admirador de l?obra pictòrica de Salvador Dalí i
també de Picasso, i de les escultures de Llimona o Clarà, paisatgista,
detallista, i capelladí entregat en cos i en ànima a la seva població, per
molts anys que passin d?ençà que ens va deixar Joan Campoy i Romero, sempre formarà
part d?aquells capelladins que han estimat el poble i n?han deixat una petjada
inesborrable. En ocasió dels seus cent anys, veniu-lo a retrobar diumenge dia
11 de novembre a Casa Bas i a recordar-lo diumenge dia 18 a l?església de Santa
Maria de Capellades!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!