Joan Campoy (1907-1990) fou un altre dels grans pintors (en aquest cas, bàsicament d’olis) del segle XX d’aquella Capellades que vivia l’art. No és per casualitat que el premi de pintura ràpida de Capellades (que ja arriba a la 34a edició) porti el nom d’aquest autor capelladí. Josep Mayans havia estat jurat del premi en les primeres edicions.
Recentment, hem tingut la sort de poder incorporar l’obra que us presentem a la nostra col·lecció d’autors capelladins.
Hem pogut adquirir un quadre d’Albert Ràfols Cullerés (Barcelona, 1892-1986), pare d’Albert Ràfols Casamada i sogre de Maria Girona. Vinculat a Capellades, especialment durant la Guerra i, posteriorment, en períodes estivals, va ser un dels mestres de Josep Mayans. L’Albert Ràfols portava tant el seu fill Albert com a Josep Mayans a pintar a la muntanya, com una manera d’exercitar-se en les tècniques al natural.
Format a Llotja de Barcelona, amb Lluís Labarta i A.Mas i Fontdevila, i —becat— a Madrid. Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i després sovint a La Pinacoteca, d’on prové el quadre que us presentem.
Recentment també hem adquirit per a la col·lecció del llegat “Josep Mayans” aquesta obra de Maria Girona (https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Girona_i_Benet), casada amb el pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada, un autor molt vinculat a Capellades. De fet, la Fundació Ràfols-Casamada i Maria Girona es va inaugurar el 2001 a Casa Bas de Capellades. Malauradament, indefinicions i crisis diverses, especialment econòmiques, ha fet que aquesta no sigui una realitat (https://www.naciodigital.cat/noticia/92461/fundacio/rafols-casamada-maria/girona/demana/implicacio/institucions/preservar-ne/llegat).
Sigui com sigui, hem “recuperat” per a Capellades aquest bell i senzill dibuix. En aquest sentit, s’ha dit d’ella que la seva obra tenia alguna cosa de naïf , però que no era en cap cas una pintora ingènua. Coneixia a la perfecció els nous corrents de la pintura contemporània, i la seva era una opció voluntàriament espontània, fresca. Giralt-Miracle explica que hi havia cues per anar a les seves classes de dibuix a l’escola Eina, que ella i altres artistes varen crear el 1967 i que durant molt anys va dirigir el seu marit Ràfols-Casamada. Les activitats pedagògiques innovadores que feien a l’escola de disseny varen marcar de manera fonamental diverses generacions d’artistes i dissenyadors del país.
Algun dia Capellades haurà de saber fer un reconeixement a tot aquell bullit d’artistes que durant la segona meitat del segle XX van saber reproduir en les seves obres el món que els envoltava, des de paisatges a retrats de persones, passant per apunts i caricatures. Certament, va haver-hi una generació excepcional de pintors i dibuixants, tant pel que fa al nombre com pel que fa a la qualitat del que feien.
Entre aquests artistes, que des del llegat Josep Mayans volem fer conèixer i reivindicar, hi ha un lloc destacat per als germans Freixas Vivó, tant l’Amadeu com el Sebastià. En concret, recentment hem adquirit aquest oli sobre tela que us presentem, un carrer de de Barcelona del Sebastià Freixas.
Sebastià Freixas, capelladí, ens deixà el 2006, a l’edat de 82 anys, a Terrassa, ciutat on residia. A la ciutat també vivia el seu germà bessó, en Josep, compositor i director del Conservatori de Música de Terrassa (de 1970 a 1991), que arribà a ser terrassenc de l’any (1988). Certament una família d’artistes, com, és clar, l’Amadeu (1912-2004), conegut per una llarga trajectòria artística, com a mestre de diverses generacions de pintors i com a divulgador artístic en diferents països. Tot i que el seu èxit artístic el va portar arreu del món, l’artista mai va perdre el contacte amb Capellades, d’on fou Fill Predilecte des del 2002.
Simó Costa Mayans és un altre dels pintors vinculats a Capellades. Parent de Josep Costa i també de Josep Mayans. El quadre que us oferim és un acrílic sobre cartró entelat, i correspon a una primera etapa d’aquest autor. Actualment, encara es manté en actiu, exposa regularment i col·labora en diverses publicacions de la comarca.
L’any 1975 Josep Mayans va entrar en contacte amb dos, aleshores, joves dibuixants i pintors vilafranquins, en Pere Lluís Via i en Màrius Via. En aquell moment, en Pere Lluís Via tenia una sala d’art al carrer dels Ferrers, on va convidar Josep Mayans a participar en una exposició col·lectiva i a fer una exposició individual justament els mateixos dies en què el dictador moria…
Les obres que us oferim són un dibuix fer al servei militar per part de Màrius Via (1975) i l’altre, un apunt de Pere Lluís (1974). Una bella mostra de relació penedesenca-anoienca de quan anar de Capellades a Vilafranca era una autèntica aventura de revolts i més revolts…