El bloc de Josep Mayans i Juncosa

Dibuixant, escenògraf i pintor capelladí (1931-1999)

Arxiu de la categoria: Capellades (i voltants) i Josep Mayans

Un quadre de la Pobla de Claramunt, desaparegut!/3

Buscant el quadre que l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt havia encarregat al meu pare, en un magatzem municipal, van trobar, conjuntament amb altres obres d’altres artistes, aquest quadre del meu pare. Com es pot apreciar a la fotografia, l’estat de conservació no és el més òptim ja que, pel que sembla, la humitat havia afectat els quadres que tenia l’Ajuntament. Aquest fons d’art (o aquest amuntegament de quadres) sens dubte prové de les obres que els autors cedien quan feien una exposició a la sala municipal. Com a mínim, per reflexionar què passa amb el nostre patrimoni a molts dels nostres pobles…

Aquest és el cas del meu pare, que va fer una exposició a la Pobla el gener-febrer de 1977. En la fotografia següent, en concret, a la imatge de color, podeu veure aquest quadre que reproduïm penjat a l’exposició que es va fer al Centre Cultural i Recreatiu.

Un quadre de la Pobla de Claramunt, desaparegut!/2

Aquest és el quadre actualment desaparegut, en una fotografia de fa quasi 40 anys… La pregunta és quant de patrimoni s’ha perdut en els nostres ajuntaments i institucions… pel fet de no tenir-ho ben catalogat o inventariat (o ben protegit)… I no només parlem de pintura, ens podem referir, en general, al patrimoni cultural i documental…

En les imatges següents, el procés de creació del quadre:

Un quadre de la Pobla de Claramunt, desaparegut!/1

L’any 1978, l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt encarregà a Josep Mayans una vista de la població. La que teniu a la imatge és un esbós (oli sobre fusta) de 30×40, fet al natural, que va servir de base per al quadre definitiu (sobre tela), que tenia unes dimensions més considerables…

En la imatge segons, Josep Mayans en la fase d’elaboració de la versió definitiva del quadre.

Quaranta anys després he intentat saber què se n’havia fet,  del quadre, i per aquest motiu em vaig posar en contacte amb l’Ajuntament de la Pobla, i m’he trobat amb diverses sorpreses…

La Pobla de Claramunt/1

L

La Pobla de Calramunt és un dels altres llocs vinculats estretament a la vida de Josep Mayans. Hi va treballar a la dècada dels 60 fent restauració de mobles i reproduccions de pintura antiga catalana. Al final de la dècada dels 70, i després d’haver fet una exposició en un espai municipal, va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de fer una vista de la població. A partir d’uns apunts al natural i d’un primer esbós, va fer el quadre definitiu, d’unes dimensions considerables, que actualment és propietat de l’Ajuntament.

En la imatge, fent-ne la versió definitiva.

La Bassa

IMG_20161218_225504

La Bassa és, segurament, un dels llocs emblemàtics de la població de Capellades… Sense l’aigua que hi brolla difícilment es pot entendre la història d’aquesta població anoienca, vinculada a la fabricació de paper i a la indústria tèxtil. La singularitat de l’espai i  la importància simbòlica que tenia per a vila són dues de les raons per les quals era un dels espais que els capelladins (i no capelladins) volien tenir representat, artísticament, a casa seva. No és d’estranyar, doncs, que, conjuntament amb la Font Cuitora i el Capelló, fos una de les obres més repetides de Josep Mayans (quantes cases capelladines i no capelladines la tenen penjada?!).

Malauradament, l’any de la mort de Josep Mayans (1999), la Bassa comença a patir els estralls d’una sobreexplotació que ha fet que, durant llargs períodes de temps, es trobés totalment seca. Encara recordem amb emoció la incredulitat de l’artista quan, els dies darrers de la seva vida, se li explicava que la Bassa s’havia assecat…

Oli sobre tela (col·lecció Mayans-Balcells)

Una visió idealitzada de Capellades

Capellades idealitzada

La presència de Capellades és una constant en l’obra de Josep Mayans. A voltes és una Capellades real, la de la Bassa, la del Barret de Capelló, la de la Font Cuitora, la de Casa Bas, però molts pics és una Capellades inventada, idealitzada…, perquè en els fons l’artista enyorava aquella vila que va deixar de ben jove per anar a treballar als tallers d’escenografia del Paral·lel de Barcelona i a la qual tornava sempre que podia.

En la imatge un oli (32 x 23) fet a cops d’espàtula on se’ns presenta un paisatge inequívocament capelladí, però fruit de la imaginació de Mayans.

La Font Cuitora (i 2)

Segurament aquest quadre (o quadres simliars a aquest) és l’obra que més vegades féu Josep Mayans per encàrrec dels seus covilatans. Es tracta d’un quadre fet amb ceres que relfecteix la Font Cuitora dels anys 80 del segle passat.

Moltes cases capelladines (o de capelladins que viuen fora de la seva població) de ben segur que la tenen encara penjada…

 

La Font Cuitora

Com no podia ser d’una altra manera, i tal com han fet la majoria de pintors i dibuixants de la població, Josep Mayans va reflectir un dels llocs més emblemàtics de la vila: la Font Cuitora. En aquesta font (en el parc i en els bancs de pedra que hi ha), generacions de capelladins han anat a passar tardes de joc, de conversa, de tranquil·litat, de frescor (al redòs dels seus arbres frondosos) i, sobretot, han anat a buscar-ne l’aigua, ideal per a cuinar (tal com indica el seu nom), ja que era molt millor que la que sortia de les aixetes…

El lloc de la nostra infantesa, un dels llocs de referència de la població…, a voltes un xic massa oblidat…

En la il·lustració, feta amb retolador, dibuix de la font.

 

La Serra (Vilanova d’Espoia, la Torre de Claramunt)

Aquest és un oli, fet amb pinzell i espàtula, fet per Josep Mayans al final de la dècada dels 50 començament de la dels 60 d’un petit llogarret de la comarca de l’Anoia, la Serra, molt a prop del nucli de Vilanova d’Espoia i de  la urbanització (per dir-li d’alguna manera) de les Pinedes de l’Armengol , dins del terme municipal de la Torre de Claramunt. Actualment, aquest nucli poblacional té una quarantena d’habitants.

 

El barret de Capelló

Segurament, un dels llocs emblemàtics de la vila de Capellades, que forma part de la cinglera del mateix nom. La immensa majoria dels artistes capelladins l’han immortalitzat, en ser, com dèiem, un lloc de referència: els capelladins anaven a prendre la fresca a la miranda nova, des d’on hi ha una excel·lent vista del barret i de la muntanya de Miramar, i una no tan excel·lent vista de la carretera Manresa-Vilanova i la Geltrú, d’un polígon industrial en crisi, d’una zona d’horts mig abandonada -l’abans magnífica barquera, zona de regadiu exquisidament cultivada- i d’un riu Anoia que no acaba mai de fer net.Aquest oli de Josep Mayans ens presenta un Capelló idealitzat, on no s’entreveu al fons cap polígion industrial (que ja hi era quan es va fer el quadre).

Estic convençut que, amb una mica de cura per part dels successius ajuntaments, que mai no haurien d’haver deixat construir tan aprop de la cinglera (des de la carretera es poden albirar les cases que hi ha al damunt) ni construir una passarel·la que trenca tot el conjunt pel mig), aquest indret natural, producte de les aigües que baixaven de les sorgències que avui en dia donen lloc a la bassa de Capellades, on ja vivien els homes del Neandertal, seria un dels llocs més atractius del nostre país…

 

Les 6 postals de Capellades

Amb motiu del primer aniversari de la mort de Josep Mayans (l’any 2000), la família va editar una col·lecció inèdita de 6 postals de llocs emblemàtics de la població de Capellades: una vista general de la població, el cimbori i el campanar, la Font Cuitora, la Bassa,  el Capelló i les Voltes de Casa Bas.

A la imatge: les Voltes de Casa Bas

Si volguéssiu la col·lecció completa de les 6 postals, ens les podeu demanar a: peremayans@gmail.com i us les enviem (5 euros, despeses de correu incloses).