El bloc de Josep Mayans i Juncosa

Un dels “divertiments” de Josep Mayans era fer peces d’argila. Generalment reproduïa caps jacents. faunes… En la imatge, un cap d’argila, al qual s’ha passat una pàtina i un vernís… Anys 70.

Apunt fet a llapis d’Antònia Juncosa Costa, mare del dibuixant. Brodadora del carrer de Garbí de Capellades.  El dibuix és dels anys 70.

A part de Capellades, l’altre gran referent geogràfic per a Josep Mayans és Barcelona, la ciutat que va descobrir de ben jove quan es va iniciar a l’escenografia. En aquest cas, podem veure un oli sobre cartró que representa, idealitzadament, el port de Barcelona amb Montjuïc al darrere.

Un exemple més de les diverses tècniques que dominava Josep Mayans, que, constantment, assajava, nous suports i noves barreges de materials amb els quals pintar.

Per a Josep Mayans, hi havia diversos artistes que eren de referència obligatòria: Nonell, Junceda, Cornet… i, sens dubte, Miquel Àngel (Michelangelo Buonarroti. Caprese, 1475 – Roma, 1564) , al qual considerava un artista “total”, pel fet que va excel·lir en diverses arts: escultura, pintura…, però també poesia i arquitectura.

Fruit d’aquesta admiració, Mayans va reproduir (tot reinterpretant-la) l’obra de Miquel Àngel, en frescos a la paret, en peces d’escultura  i, fins i tot, en reproduccions sobre fusta, com la que us oferim en aquest apunt.

Com veureu, es tracta d’un fragment de la volta de la Capella Sixtina, en concret la Sibil·la Dèlfica.

Una felicitació amb un dibuix del meu pare (Josep Mayans, 1931-1999 –http://blocs.mesvilaweb.cat/mayans/) i de l’amic Antoni Canu (poeta alguerès –http://web.tiscali.it/antonicanu/).

La Bassa és, segurament, un dels llocs emblemàtics de la població de Capellades… Sense l’aigua que hi brolla difícilment es pot entendre la història d’aquesta població anoienca, vinculada a la fabricació de paper i a la indústria tèxtil. La singularitat de l’espai i  la importància simbòlica que tenia per a vila són dues de les raons per les quals era un dels espais que els capelladins (i no capelladins) volien tenir representat, artísticament, a casa seva. No és d’estranyar, doncs, que, conjuntament amb la Font Cuitora i el Capelló, fos una de les obres més repetides de Josep Mayans (quantes cases capelladines i no capelladines la tenen penjada?!).

Malauradament, l’any de la mort de Josep Mayans (1999), la Bassa comença a patir els estralls d’una sobreexplotació que ha fet que, durant llargs períodes de temps, es trobés totalment seca. Encara recordem amb emoció la incredulitat de l’artista quan, els dies darrers de la seva vida, se li explicava que la Bassa s’havia assecat…

Oli sobre tela (col·lecció Mayans-Balcells)

Quan Josep Mayans arriba a Barcelona, a l’edat de 18 anys, aprèn l’ofici d’escenògraf de la mà de Francesc Buyé i Agustí Rio. Treballa, en primer lloc, al taller Bartolí-Asensi i, després, al taller Bea-Mora, estudis en els quals es fan decorats per als teatres Romea, Nou, Calderon, Victòria, Espanyol, el Liceu…

Francesc Buyé i Muntané (1885-?) esdevingué, per tant, un dels referents per a Josep Mayans a l’hora d’entendre el món de l’escenografia. Com va destacar Isidre Bravo (autor de l’imprescindible llibre L’escenografia catalana), va ser uns dels escenògrafs que va perpeturar la tradició realista (com podem veure en aquest quadre, de 1935, que il·lustra l’apunt, que Buyé va regalar a Mayans i que actualment forma part del fons de la família Mayans-Balcells) ben entrat el segle XX, juntament amb autors com Avel·lí Artís, Rafael Mora, Isidor Bea o els germans Salvador (Josep i Joan).

En el llibre Los viejos rincones de mi ciudad (evocación histórica de ambientes i figuras de la Barcelona de antaño), publicat per Ediones Librería Millá el 1946 Lluís Almerich i del qual es van fer 120 exemplars (vint dels quals acolorits a mà), hi podem trobar 20 aquarel·les de Francesc Buyé. Precisament, de Buyé (Francisco en llibre), Almerich en diu:

“… artista silencioso y modesto en demasía, autor de notable pintor escenógrafo y un magnífco acuarelista: es asimismo las hermosas acuarelas que decoran el presente libro, no es sólo un gran admirador de la Barcelona vieja, la cual ha acertado a plasmar con acierto extraordinario. Es un barcelonés que supo descubrir el color, la luz, la línea quebrada de la gran ciudad durante siglos estuchada en sus cinturones de piedra.

Aun siendo interesante su labor de escenógrafo al lado de los Moragas y Alarma (1900-1912), en diversas etapas, cunado no pintó por su propia cuenta (1906-1908-1932), lo que le da una personalidad de relieves acusados, es su amor por la policromía ciudadana, revelada ya en 1909, al dar a conocer su “Album Salón”, una bella acuarela de la calle más ahilada de la Barcelona de aquellos días: la calle de las Doncellas. Premiado luego (1930) en el famoso concurso de la Agrupación de Acuarelistas de Cataluña, conocida por “Barcelona vista pels seus Artistes”, el Archivo Histórico de la Ciudad aprovechó sus cualidades pictóricas y entusiasmos barcelonistas para encargarle diversos dibujos coloridos de calles y edificios de nuestro viejo núcleo urbano. ¡Qué tarea más grata para Buyé y más de acuerdo con sus aficiones!

En 1935 daba a conocer en “La Vanguardia” un dibujo de la pintoresca Puerta de Santa Madrona y exponía una colección de dibujos del mismo tipo, que fué adquirida en su totalidad rápidamente por los coleccionistas de ojo certero. Alentado po reste éxito, siguió trabajando el tema, y en 1942, en las Galerías Urquinaona, prsentaba una exposición de “Calles y rincones de Barcelona antigua”, que obtuvo una brillantísima acogida.

Francisco Buyé no sólo ama la ciudad, sino que saber ver maravillosamente la gracia y el encanto de sus rincones, llenos de telearañas, de herrumbre, pero asimismo palpitantes de tradición y de misterior. Esta visión, sutil y amorosa a un tiempo, aparece en las páginas que siguen, con toda la fuerza evocadora de lo vivido y de lo amado. Si no disfrutara Buyé de justo renombre por su labor de escenógrado, bastarían las presentes estampas de la Barcelona que revive a la caricia del pincel, para destacarlo como artista y barcelonés de purísima solera”.

En els anys 60, Josep Mayans va fer les il·lustracions del llibre inèdit de Modest Llusià 50 capelladins d’avui, que, en part, es publicaren  a la revista “Capellades” i al llibre Història de Capellades (a la dècada dels 70).  Reprenent aquesta vella idea, a la segona meitat dels 80 publicà a la revista “La Miranda” tot un seguit d’apunts de “personatges” de la vila…

El personatge que presentem en aquest apunt, fet a retolador, és el recordat Peret Cucut, el qual era conegut per tota la mainada de la població ja que era la persona encarregada de vendre les llaminadures al cinema.

La presència de Capellades és una constant en l’obra de Josep Mayans. A voltes és una Capellades real, la de la Bassa, la del Barret de Capelló, la de la Font Cuitora, la de Casa Bas, però molts pics és una Capellades inventada, idealitzada…, perquè en els fons l’artista enyorava aquella vila que va deixar de ben jove per anar a treballar als tallers d’escenografia del Paral·lel de Barcelona i a la qual tornava sempre que podia.

En la imatge un oli (32 x 23) fet a cops d’espàtula on se’ns presenta un paisatge inequívocament capelladí, però fruit de la imaginació de Mayans.

En aquest cas, us presentem un magnífic dibuix, també dels anys 70, fet amb llapis de cera, una de les tècniques que més agradava a Josep Mayans i amb la qual va fer molts dels quadres que va exposar.

La Comissió Capvespre d’Art de la Societat La Lliga organitza en col·laboració amb l’Ajuntament de Capellades aquest dissabte, entre les 7 i les 11 del capvespre al pati de La Lliga, una exposició col·lectiva de gairebé 40 artistes capelladins que mostraran els seus treballs, cadascú des de la seva àrea.

Hi haurà pintures d’estils variadíssims, fotografies, escultura, dibuix, fusta, vitralls, sabates, làmpades… i m’han demanat que hi sigui present amb les postals amb dibuixos del meu pare que vam editat l’any 2000 (http://cv.uoc.edu/web/~tossal/num4/mayans.html) i que ara, certament, són difícils de trobar. Molt content de poder fer reviure l’obra del meu pare, el pintor i dibuixant capelladí Josep Mayans (http://blocs.mesvilaweb.cat/mayans/?paged=2)

Apunt al natural, utilitzant la tècnica del retolador. Principis dels anys 70.

Quinze anys després de la mort del meu pare, l’agost de 1999, certament m’ha fet molta il·lusió trobar un dibuix seu al programa de la Festa Major de Capellades 2014. Moltes gràcies a qui hi ha pensat!.

Es tracta d’una de les sis postals que vam editar, en concret, una vista de vila de Capellades.