Fins no fa gaire, els sistemes de calefacció eren precaris. Ho recorda sovint Josep Pla: dins les cases d’aquest país s’ha passat molt de fred. Veig els meus avis, al menjador de Vic, asseguts al voltant del braser, els peus a tocar de les brases. Jo, per sort, he viscut l’època dels radiadors, i no
“L’únic punt en què els Guermantes i els Courvoisier coincidien era l’art -infinitament variat, d’altra banda- de marcar distàncies. Les maneres dels Guermantes no eren completament uniformes entre ells. Però, per exemple, tots els Guermantes realment dignes d’aquest nom, quan hi éreu presentats, procedien a una mena de cerimònia que feia que semblés que el
Passem el dissabte a Narbona. El conjunt que formen la catedral i el palau dels arquebisbes és imposant, d’unes dimensions fora de l’escala a què estem avesats a la vora del Mediterrani. A l’entrada del palau trobem la taquilla corresponent, on venen una entrada diferent per a cada espai. Ens costa una mica convèncer la
Potser a dalt en comencen a estar farts, perquè la notícia que Ikea ha trobat restes fecals en pastissos de xocolata –sobretot si es demostra que són d’origen humà- recorda un dels càstigs que Déu va infringir a Israel. Recordem Ezequiel, 4: “-I tu agafa blat, ordi, faves, llenties, mill i espelta: posa-ho tot en un
De sobte, uns xiulets de la impressora deixondeixen l’oficinista. Abandona la cadira i inspecciona l’aparell. “Cerrar tapa posterior/salida”, diu a la pantalla de l’artefacte. L’home obre i tanca totes les tapes que troba. Però res: “cerrar tapa posterior/salida”, insisteix la pantalleta, que sembla a punt d’afegir: “burro!” Els xiulets de la impressora criden l’atenció d’una companya,
Sempre he sentit simpatia per Pere Calders, però la seva obra em deixa fred. Els seus contes em semblen prims, superficials. L’autor rarament els resol de manera convincent: massa sovint deixa sense resposta les preguntes que ell mateix planteja; et deixa amb les mans buides. Potser la meva poca afició a la màgia i la fantasia m’impedeix d’apreciar-lo? Potser sí, tot i que no m’ha privat d’apreciar Borges o Cortázar.Els
“No us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit”. Aquesta frase de Samuel Johnson, que encapçala El llibre de l’any de Vicenç Pagès, es basa en un fet real: si bé llegir no és imprescindible per a escriure (hi ha bons autors que no tenen cultura literària), en general les millors obres provenen de bons lectors. Qui pretengui afegir
El projecte del TNC va tenir una gestació llarga, el fruit de la qual es va plasmar en un llibre que Josep M. Flotats va publicar l’any 1989. Després va venir el projecte arquitectònic, que va preveure un complex format per dos edificis: l’edifici principal, en forma de temple grec, que havia d’acollir la gran
“Quan vaig ser davant dels quadres d’Elstir, em vaig oblidar completament de l’hora del sopar; de nou, com a Balbec, tenia al davant els fragments d’aquell món de colors desconeguts que no era sinó la projecció de la manera de veure particular d’aquell gran pintor. (…) Entre aquells quadres, alguns dels que la gent mundana trobava més
“No hi ha hagut finançament irregular d’Unió Democràtica” (Marta Llorens, 9 de gener de 2013)
Fins fa quatre dies, els telèfons mòbils dels adolescents eren de targeta de prepagament i sense accés a internet, perquè així els pares podien controlar la despesa. Això era suficient per als nanos, que usaven el telèfon bàsicament per a parlar i, sobretot, per a enviar-se sms. Però en poc temps això ha canviat: ara
Amb la mort de Montserrat Rius, a Antoni Gaudí li ha arribat la segona mort. Perquè és ben cert que tothom mor almenys dues vegades: la primera, quan es produeix la mort física, i la segona, uns setanta-cinc anys més tard, quan desapareix l’última persona que ens ha conegut. Si pensem, per exemple, en els
Pit o cuixa? Avui, a les taules del país, aquesta qüestió provocarà algun litigi. Però, som prou refinats com per a discutir pel costat dret o esquerre del pollastre? A França potser sí, perquè Miquel Batllori explica a les seves memòries: “Melis era un sard exquisit, un gran gourmet que, a casa seva, no tan
Escalfa la sopa, l’aboca en un bol i, tentinejant, la du cap al menjador. Avança a poc a poc, amb una mà tremolosa al davant per evitar de topar amb res. Quan un genoll troba la taula, hi deixa la sopa, busca la cadira amb els dits, seu i comença a menjar amb la ràdio
Pairolí: “Lentament, la lluna ha anat alçant-se. A mesura que remuntava la volta del cel ha anat canviant de color, s’ha anat aclarint. El roig ha pres un to de mandarina; després s’ha tornat d’una grogor covada, intensa, de codony, que ha anat empal·lidint fins a una blancor un punt matisada de gris. Al cap