Las al jaç

Escalfa la sopa, l’aboca en un bol i, tentinejant, la du cap al menjador. Avança a poc a poc, amb una mà tremolosa al davant per evitar de topar amb res. Quan un genoll troba la taula, hi deixa la sopa, busca la cadira amb els dits, seu i comença a menjar amb la ràdio al costat.

De sobte, un feix de llum entra per la finestra. La sala s’il·lumina i reapareixen els mobles, els quadres i fotografies, l’aranya del sostre. Durant uns segons, ha semblat una nit com les d’abans. Com quan l’Engràcia encara podia pagar la llum.