Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Pairolí: “Lentament, la lluna ha anat alçant-se. A mesura que remuntava la volta del cel ha anat canviant de color, s’ha anat aclarint. El roig ha pres un to de mandarina; després s’ha tornat d’una grogor covada, intensa, de codony, que ha anat empal·lidint fins a una blancor un punt matisada de gris. Al cap d’una estona, fins aquesta ambigua tonalitat havia perdut. Era una lluna de vori intens, lluminosa, que es reflectia sobre l’aigua, com si s’oferís.“
Proust: “Ara la lluna era al cel com un grill de taronja pelat delicadament, encara que un pèl macat. Però aviat passaria a estar feta de l’or més resistent. Arraulida tota sola rere seu, una pobra estrelleta es disposava a servir d’única companya a la lluna solitària, mentre aquesta, tot protegint la seva amiga, però més audaç i posant-se-li al davant, brandaria com una arma irresistible, com un símbol oriental, la seva ampla i meravellosa forca d’or.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!