Precipitació o velocitat calculada?
Ahir es va presentar el nou tripartit, ara en diran Entesa de Progrés, i
ens ha deixat a tots estorats, com a mínim.
La cosa pot semblar precipitada si tenim en compte l?envergadura d?un pacte
de govern que comportarà, entre altres qüestions importantíssimes, el
desenvolupament de l?Estatut. Jo crec que no hi ha hagut gens de precipitació,
ans al contrari, la cosa ja estava calculada, escrita i pactada des de feia
molts dies.
Al menys les persones serioses en el moment de trobar socis per engegar un
projecte nou, fan una planificació de competències, de formes d?execució, de
terminis, de volums d?inversió i d?endeutament, decideixen qui farà aquesta o altra
cosa, qui serà el president del consell d?administració i com repartiran les
funcions executives i fins i tot qui serà el secretari del consell.
Això segur que, en el cas del nostre govern, ja està decidit i esperem que
molt ben lligat i per tant, la velocitat perfectament calculada, ja que si no
fos així la cleca pot ser pitjor que la del darrer mandat.
En aquesta situació no es pot deixar d?esmentar la relació que pot tenir, o
no, la velocitat en la decisió, amb la manca de consulta als màxims òrgans dels
respectius partits que conformen la part substancial del pacte, o sigui
Esquerra i PSC, ja que s?ho han ventilat en les executives i després ho
comunicaran als consells nacionals. Podran aquests organismes esmenar la plana
als seus delegats en les executives? O tot serà un callar i atorgar? I si la
cosa els surt malament, què faran?
En algun article anterior vaig manifestar que el poble de Catalunya es pot
governar sol, sense pares esperituals, ni recolzaments interessats i en aquesta
línia crec que hauria d?anar el pacte de govern, el poble va parlar en les
eleccions del dia 1 de novembre i per tant el pacte havia de haver anat cap
allà on volia el poble. Voler, des del govern, fer de pare a tot un poble pot
resultar fatal pel conjunt de Catalunya i segurament anirem avançant cap a una
rebel·lió silenciosa, però constant, que ens ha de permetre la nostra sortida
definitiva de la casa del pare, per acabar sent lliures per decidir el nostre
futur.
En vista dels resultats finals, n’Artur Mas hauria de desfer la signatura del notari i pactar amb el PP i llestos. A la fi i al cap, a una traveta se la de combatre amb una altre traveta, i aquesta és la política que s’estila en aquests moments, pactes fins i tot amb el Diable per guanyar la Presidència. Encara manca la sesió de votació de la Investidura i per la meva part no he perdut les esperances de veura a n’Artur Mas de president. Quan sigui l’hora de les votacions ja en parlarèm. CiU, PP, CC i no recordo que més, haurien de sumar per donar la butaca a’n Mas. Espero que és compleixi allò de "rectificar és de savis" per part de CIU, i que estripin els papers del notari, la integritat democràtica de Catalunya ho requereix, i encara que n’Artur Mas hagi de passar per una mica de vergonya el patiment paga la pena per salvar la decència democratica actual.