Liu
El Premi Nobel de la Pau d’enguany
ha caigut malament a la Xina. Sembla que ho consideren una jugada organitzada
per Occident, per tal d’embrutir la imatge del país asiàtic. Com si el tema dels
drets humans no fos una qüestió que no compte per ells. La cosa més sinistre de
totes no és pas la seva postura sobre la concessió del premi al seu ciutadà Liu,
la cosa que ens hauria de preocupar més és la posició d’alguns països europeus en
relació a la petició d’alliberament del nou Premi Nobel. Resulta, ara, que com que
la Xina està folrada de calés i va repartint inversions a tort i a dret, i comprant
deute amb quantitats molt importants, països com España no s’atreveixen a reclamar
aquest alliberament, no fora que la dictadura xinesa s’emprenyés i tanqués l’aixeta
financera.
Com sempre España depèn de
les decisions d’altres estats per decidir la seva pròpia política, tot i la retirada
de les tropes de l’Iraq decidida per Zapatero tant bon punt va arribar al govern.
Una flor que no va fer estiu, ja que a continuació va apostar per mantenir els
soldats a l’Afganistan, enviar vaixells a Somàlia i no sé quantes coses més que
demostren la manca de criteri d’un govern que inverteix els calés dels
catalans, entre d’altres, per fer una política a la inversa del que havia
promès al seu electorat.
Catalunya no pot seguir
depenent d’aquesta España tant insolidària, ens hem de decidir per vies diferents
si volem prosperar a nivell social, econòmic i cultural, ja que amb ells mai passarem
de la mediocritat. Som bons, molt bons, però ho podem ser més si ens administrem
nosaltres mateixos.