I ara què?
Després dels resultats electorals d?ahir encara no es pot intuir qui serà el proper President de la Generalitat i quin tipus de Govern tindrem, però el què ha quedat clar és que les anades i vingudes del PSOE a Catalunya durant aquesta campanya electoral han servit de ben poc.
Amb aquest panorama s?ha de filar molt prim a l?hora de configurar la majoria al Parlament, les coses han canviat substancialment i no es poden repetir errors de la legislatura que hem deixat enrere, s?ha de treballar per assolir una majoria que permeti seguir reclamant els nostres drets, la nostra identitat i la nostra situació real a Espanya i a Europa. Per això ens cal una nova majoria, nova per anar endavant, nova per donar al nostre País la il?lusió que ha perdut, nova per afavorir el desenvolupament cultural i social que ens pertoca i per dirigir l?economia a les fites que ens han de permetre la diversificació que trenqui el monopoli que avui té el sector de la construcció.
La majoria que ahir va votar el poble de Catalunya.
Joan Llenas
Ja tenim president: Artur Mas
Aquest encapçalament és sorgit de la por, o del dubte, i de la poca confiança que m’inspiren les dues formacions polítiques que tenen la possibilitat d’accedir a la Presidència de la Generalitat de Catalunya ,vistos els resultats electorals. Al Sr. Mas (guanyador indiscutible de les eleccions), l’escoltem parlar amb fermesa i convicció de què tindrà influència en el Govern de la Generalitat, una actitud diferent a la feble empenta del Sr. Montilla.
Si tenim en compte el pacte i l’esquilada de l’Estatut entre el Sr. Mas i el Sr. Zapatero, amb la sortida precipitada del Sr. Margall de la presidència de la Generalitat, em porta a pensar que si el Sr. Montilla no es deslliga de Zapatero, ho sia, del PSOE, prenent la decisió de què el PSC ha de caminar tot sol, el president serà Artur Mas. Ho serà per voluntat i ordre del Sr. Rodríguez Zapatero, que de ben segur ja forma part de l’estratègia pactada amb la venda de l’Estatut.
El panorama podria ser el següent: president , Mas; conseller en cap, Montilla; Duran i Lleida i Camps, ministres a Madrid en qualsevol cartera; el Sr. Felip Puig podria substituir Joaquim Nadal, recuperant el seu fil trencat el 2003, si no recordo malament. Ho sia, que tenim més risc d’un govern de sociovergencia, que no d’un tripartit, donat que és la formula més convenient per al PSOE, per controlar la constant pressió del PP al Congres dels Diputats i, al mateix temps, despenjar les esquerres del seu pòdium, minimitzant la seva capacitat de decisió al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.
La possibilitat de coalició entre CiU i ERC és possible però impensable per moltes raons que els ciutadans ja han expressat a les urnes. La possibilitat de una renovació del tripartit és possible però delicada si ERC no estaca ben curt al Sr. Montilla , procurant que escolti mes la veu del poble que a la veu del seu amo. Deixem el temps ter testimoni, pero malauradament; com diu la dita,” a casa dels pobres l’alegria dura poc”.
La Bisbal 2-XI-2006 Marius Viella 40475590 Y T/. 972640762
Ara ens manca treure el president per a Catalunya. Esperèm que els del PSC tinguin prou seny per donar la presidència a’n Mas. Un pacte entre CiU i PSC és allò ideal ja que n’Artur Mas no crec que s’atreveixi a pactar amb en Carod Rovira després de la gran potada que aquest "Roviretxe" li va fer anteriorment. Si volèm promocionar a Catalunya no hi ha millor candidat que en Mas, o millor dit, un pacte amb CIU. Ens agradi o no, també es un camí per la promoció del mateix PSC en la Historia de Catalunya, aquest possible pacte el pot aixecar de categoria molt segur fins al "talant" de l’historic Pallach. ¡¡¡Visca un pacte CIU-PSC!!!