Demolidor l’article d’avui d’Alfons López Tena, Espanya ataca amb Nissan. Advertia Hayek que quan l’Estat controla la vida econòmica és possible seguir una política de despietada discriminació contra les minories nacionals mitjançant instruments de política econòmica, sense infringir mai la lletra de protecció estatutària des seus drets. Després d’anunciar Nissan-Renault la supressió de 1.680 llocs
Haig de reconèixer que per un grapat de raons -que en borinotus explica molt bé- estic content per la victòria de Barack Obama, tanmateix no s’haurien de treure certes conclusions que estan fora de context. Obama no representa cap canvi substancial, ni farà dels Estats Units un país amb gaire més protecció social, ni serà
Ja sabem que l’Ajuntament de Barcelona s’utilitza per finançar les campanyes dels polítics que el representen. Així cada quatre anys tenim una nova guia de la ciutat que ens porten a casa, unes boses d’escombraria ecosocialistes d’estil Ágata Ruíz de la Prada, i fins i tot un sobre amb llavors per fer-nos gaudir la primavera
Fotografia de Cecilia Santini. Poesia és l’art de la paraula, entenent per Art la Bellesa passada a través de l’home, i per Bellesa la revelació de l’essència de la forma. Forma vull dir l’emprenta que en la matèria de les coses ha deixat el ritme creador. Perquè, consistint la creació en l’esforç diví a través
FINS ARA LES MESURES DEL GOVERN ZP semblen encaminades a protegir les empreses constructores. Per què cal transformar habitatge lliure en protecció oficial: per evitar la caiguda dels preus del sector? Mantenir els preus dels pisos artificialment alts a base de subsidis és regressiu, ja que beneficia els constructors enfront dels compradors. Això és d’esquerres?
És costum als congressos del PSC finalitzar amb el puny alçat cantant la internacional. Ahir al telenotícies es va poder veure durant uns segons aquesta mítica imatge a la cloenda del novè congrés de Barcelona. La imatge és un magnífic reclam publicitari, a la vegada que folklòric, però resulta si més no, xocant, veure els
Doncs he trobat prou divertida la proposta congressual d’en Duran i Lleida. En primer lloc hi ha la qüestió nominal, ha caigut en el parany de cedir el nom al germà gran en lloc d’autoafirmar-se. Li corresponia reivindicar la Sociovergenciaunió, o la Sociounió. Vist així, reivindicant la sociovergència, és com si li demanés al cònjugue
-Jo no en tinc ni idea, no vull opinar sobre un tema que no sé. Aquestes eren les paraules amb que Xavier Sala i Martín responia la pregunta de Josep Cuní de si calia creia que la justícia havia de passar comptes amb el franquisme. Probablement sí que en Xavier Sala i Martín tenia una
“Come Prima“, versió de Caetano Veloso. Escoltar aquí. Come prima più di prima t’ameròPer la vita la mia vita ti daròSembra un sognorivederti e accarezzartiLe tue manifra le mani stringere ancor Il mio mondotutto il mondo sei per mea nessuno voglio bene come a teOgni giorno ogni instantedolcemente ti diròCome prima più di prima t’amerò
Fa uns dies, al bar on esmorzo diàriament escoltava una conversa on un individu comentava el pla de rescat financer de Bush. – “És indignant, en lloc d’ajudar els que patiran la crisi, es dediquen a salvar els que l’han provocat. Per què puguin seguir especulant encara més!”. Dies més tard, el personatge, comentava la
Si o mar tivera barandasfórate ver ó Brasil;mais o mar non ten barandas,amor meu, ¿por dónde hey de ir? Rosalía de Castro
Que en Jaume Roures és independentista no ho afirma aquest humil blocaire, ho diu tot un senyor intel·lectual com és l’Arcadi Espada, en concret l’anomena “El avispado independentista Jaume Roures” en un article delirant i eclèctic, Ajo y nardo, que el podeu trobar al bloc que té l’il·lustre personatge penjant del diari “El Mundo”. Significatiu
Si els fets quedessin gravats a la pedra, hi trobaríem incomptables històries a les ribes del riu. Si algú desitgés recordar els dies passats, podria seure a la riba i escoltar serenament el so de l’aigua mormolant. R.Tagore
Fa uns dies als telenotíes de TV3 ens van mostrar un exemple. Era una família immigrada -ara no recordo la nacionalitat- que s’havia embolicat en la compra d’un pis, es queixaven que inicialment pagaven una quota de 1.000 € que posteriorment, amb la pujada de l’Euríbor, havia augmentat fins a 1.500 €, i a més
Llegit a l’article “El caràcter sobiranista del meu entorn” de Xavier Sánchez, al bloc “Els altres andalusos“: Tenen clar que van néixer a Espanya, però tenen clar que han de viure a Catalunya. “Espanya em va fer fugir i Catalunya em va acollir, què hi guanyo jo si s’espanyolitza Catalunya?”. Hi ha la bona