La trappola
La trappola che non acciuffa niente
FINS ARA LES MESURES DEL GOVERN ZP semblen encaminades a protegir les
empreses constructores. Per què cal transformar habitatge lliure en
protecció oficial: per evitar la caiguda dels preus del sector?
Mantenir els preus dels pisos artificialment alts a base de subsidis és
regressiu, ja que beneficia els constructors enfront dels compradors.
Això és d’esquerres? El pla de rescat del govern central sembla un pla
encobert, via sector bancari, de salvació dels grans constructors
espanyols. ¿Es vol evitar que els bancs executin els seus crèdits a les
grans constructores? Si alguna presentés concurs de creditors, faria
petita la fins ara més gran suspensió de pagaments de la història
d’Espanya, la de la també constructora Martinsa-Fadesa. I per això ara
cal rescatar el “millor sistema financer del món”: bancs i caixes estan
comprant massivament habitatges a les constructores per evitar-ne la
fallida (el Banc de Santander reconeix que ja s’hi ha gastat enguany
2.700 M€). El col·lapse del totxo redueix el crèdit a tota l’economia?
i enguany és el pla de rescat del totxo el que passa per davant del nou
finançament català; i la Generalitat, un any més, a endeutar-se i a
hipotecar els nostres fills. Conseller Castells: per què no va
concretar el nou finançament quan tot anava bé?
De l’article Pla de rescat del totxo? de Ramon Tremosa. Mostra ben clarament com els darrers governs espanyols han estat ben preocupats per aconseguir mantenir el preu de l’habitatge ben alt, mentre al mateix temps ens inflaven el cap amb les conjures de neocons, neoliberals, i altres “mandangues”. El cert és que als Estats Units el preu per accedir a un habitatge és molt més accessible i social que al nostre país.
“Als Estats Units mai s’ha construït més de 9 habitatges per 1.000
habitants, i els seus preus no han superat mai 3,5 vegades la renda
familiar mitjana; a Espanya s’han construït 22 habitatges per 1.000
habitants, venuts a un preu equivalent a 6,5 vegades la renda familiar
mitjana”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veient casos Fabra i similars (i els que no sabrem…) no fa falta preguntar-se el perquè…
Lúcid en Tremosa. Si s’aixequés la catifa….
Tots els partits estan emmerdats. Una absurda llei de finaçament local va fer que els ajuntaments haguessin d’especular amb el terreny per tal de tenir diners extres per tal d’oferir els serveis que han de fer. Això evidentment portava directament a la corrupció i a que tothom volgues cobrar la seva comissió i a requalificar terrenys que no calia per tal de mantenir tothom content. Lamentable, però ja dic que en principi aquesta era l’única via de finançament per a molts municipis o sigui que l’origen no era de tot dolent, era una necessitat…
Ara hem de salvar aquesta gent?