La trappola

La trappola che non acciuffa niente

Itàlia

Esbós de Nàpols

15 d'octubre de 2010

Per saber trobar un bon dibuixant, cal només detectar si amb un llapis i quatre ratlles és capaç de traduïr al paper la personalitat de la persona o paisatge retratat. Amb l’escriptura succeeïx quelcom de semblant. Quan un escriptor sap definir tota una ciutat amb només quatre ratlles, amb tanta perfecció com si ho fossis

Llegir més

Lo sciopero del sole

28 de setembre de 2010

Una bonica cançó de Bandabardò, dedicada a aquesta vaga tan estranya que no s’entén de res. I petit homenatge a tots els amics que han perdut la feina els darrers mesos, companys que els dels sindicats han negligit, i els governs han oblidat de comptar. Un dia vingué el sol i digué “…I així sigui!si

Llegir més

Come prima

19 d'octubre de 2008

“Come Prima“, versió de Caetano Veloso. Escoltar aquí. Come prima più di prima t’ameròPer la vita la mia vita ti daròSembra un sognorivederti e accarezzartiLe tue manifra le mani stringere ancor Il mio mondotutto il mondo sei per mea nessuno voglio bene come a teOgni giorno ogni instantedolcemente ti diròCome prima più di prima t’amerò

Llegir més

Virasolehs

2 de juliol de 2008

De com vas convertir aquell troç de desert inhòspit, sense sentit, en un camp de gira-sols. What you really want for yourself is always trying to break through, just as a cooling breeze flow through an open window on a hot day. Your part is to open the windows of your mind.   Vernon Howard

Llegir més

Oggi sono un italiano, un italiano vero!

22 de juny de 2008

   La lletra ací      Lasciatemi cantarecon la chitarra in manolasciatemi cantare …sono un italiano! Buongiorno Italia gli spaghetti al denteun partigiano come presidente,con l’autoradio sempre nella mano destraun canarino sopra la finestra. Buongiorno Italia con i tuoi artisti,con troppa America sui manifesti,con le canzoni fatte con amore e cuore,con più donne sempre meno suore.

Llegir més

Aire

4 de gener de 2008

Núvols de llàgrimes són les meves paraules esgarrifança de cançó el silenci del teu respirar Com creixes en la meva ment Ets un sastre que cus i recús les meves esperances i després no deixa res per terra La prova del teu amor? És només l’aire que es respira. Alda Merini, "Sono nata il ventuno

Llegir més

Voldria anar-me’n, Barceloneta.

15 de desembre de 2007

Una poesia de la "Cinzia Paolucci", des de l’Alguer. VOLDRIA ANAR-ME’N, BARCELONETA. UN DIA VOLDRIA ANARME’N. UN DIA LLUNY D’AQUEST.ARA NO EN TINC EL CORATGE..M’HE ENAMORAT DE TU, QUE TAMPOC EM CONEIXES!MIRA’M SI POTS! PETIT PUNT BLANC AL MIG DE LA TEVA LLUM,BUFETADA DE VENT, CONTRA EL BRAÓ DEL TEU MAESTRAL.DESAPAREIXO AL TEU IMMENS HORITZÓ,CAPBUSSANT-ME

Llegir més

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia…

15 de setembre de 2007

Com un puny Raimon Quan tu te’n vas al teu país d’Itàliai jo ben sol em quede a Maragall,aquest carrer que mai no ens ha fet gràciase’m torna el lloc d’un gris inútil ball.Ausiàs March em ve a la memòria,el seu vell cant, de cop, se m’aclareix,a casa, sol, immers en la cabòriadel meu desig

Llegir més

When Lilacs Last in the Door-yard Bloom?d

1 de juliol de 2007

                      Una poesia de "Walt Whitman" que m’ha arribat per mail des d’Itàlia.                                   When Lilacs Last in the Door-yard Bloom?d I WHEN lilacs last in the door-yard bloom?d,And the great star early droop?d in the western sky in the night,I mourn?d?and yet shall mourn with ever-returning spring.O ever-returning spring! trinity sure

Llegir més

Gomorra i els campions mundials de consum de cocaïna

29 de juny de 2007

Del llibre “Gomorra” de “Roberto Saviano“: Tothom, fins i tots els més atents cap a la pròpia incorruptibilitat, acaben a la presó de les comissions, tots abans o després es descobreixen cornuts, tots acaben amb una infermera polaca. Per què petar de depressió buscant una feina que fa badallar, per què acabar en una feina

Llegir més

Sono nata il ventuno a primavera

20 de març de 2007

Sono nata il ventunno a primaverama non sapevo che nascere folle,aprire le zollepotesse scatenar tempesta.Così Proserpina lievevede piovere sulle erbe,sui grossi frumenti gentilie piange sempre la sera.Forse è la sua preghiera. Alda Merini Fotografia gentilesa de Cecilia Santini.

Llegir més

Montedidio

28 de febrer de 2007

Com no tinc paraules per definir aquesta petita meravella de l’escriptor napolità "Erri de Luca", faré servir els mots que una desconeguda "Maria" va deixar a l’apunt "Jo, Erri de Luca" del company blocaire "Pere Meroño". Trobo que la Maria amb les següents quatre ratlles el va definir a la perfecció. Montedidio és preciós, una

Llegir més

L’enigma del misteriós senyor Antonio

21 de desembre de 2006

Fullejava aquest matí el gruixut llibre "Nuovi raconti romani" d’Alberto Moravia, quan he vist com un paperet es desprenia entre les pàgines i queia suaument planejant, l’he agafat del terra i he vist que es tractava d’un paper de carta de l’Hotel Concordia de Venècia. Estava tot escrit per les dues cares, densament, les línies

Llegir més