La trappola
La trappola che non acciuffa niente
És costum als congressos del PSC finalitzar amb el puny alçat cantant la internacional. Ahir al telenotícies es va poder veure durant uns segons aquesta mítica imatge a la cloenda del novè congrés de Barcelona. La imatge és un magnífic reclam publicitari, a la vegada que folklòric, però resulta si més no, xocant, veure els que han governat els darrers 30 anys la ciutat de Barcelona entonant l’himne revolucionari.
Em pregunto com és que a la pel·lícula d’en Woody Allen no hi surt ningú cantant la internacional; com és que a la Torre Agbar no hi apareix, de tant en tant, definida, la figura de Marx; o perquè no reaprofiten l’espai del Fòrum per fer una rèplica exacte del mausoleu de Lenin. També es podria re-dissenyar l’anagrama de La Caixa, amb formes mironianes es podria reconvertir a la falç i el martell. En George Orwell, el seu dia, ja els va entendre molt bé i ens ho va descriure magníficament a l’homenatge a Catalunya:
…jo creia que les coses eren tal com apareixien, que em trobava realment en un Estat de treballadors i que la burgesia en pes havia fugit, o havia estat liquidada o s’havia passat voluntàriament a la banda dels obrers; no m’adonava que un gran nombre de burgesos benestants es limitaven a romandre quiets, amagats, o es disfressaven temporalment de proletaris.
LA INTERNACIONAL
Amunt els damnats de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
la força pel dret és vençuda,
s’acosta el bell temps de la pau.
Del passat destruïm misèries,
esclaus aixequeu vostres cors,
la terra serà tota nostra,
no hem estat res i ho serem tot.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
No esperes salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de tes venes
la que triomfant et salvarà.
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
Obrers, camperols, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballe morirà.
Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l’estol,
pau ferma seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… si tornés en Lenin o l’Stalin no vull ni pensar que hi farien amb aquests socialistes de pa sucat amb oli (pa fet a la manera d’un amagat i simpàtic poble de l’Àsia Central i amb oli pijiprogre, això si)
Ostres! I com és que els socialistes canten això?