La trappola

-Jo no en tinc ni idea, no vull opinar sobre un tema que no sé.

Aquestes eren les paraules amb que Xavier Sala i Martín responia la pregunta de Josep Cuní de si calia creia que la justícia havia de passar comptes amb el franquisme. Probablement sí que en Xavier Sala i Martín tenia una opinió del tema, però és d’esperar d’una persona prudent que no opini en un mitjà de comunicació d’aspectes que no coneix prou, o coneix només a mitges. Si tothom actués així la societat en sortiria reforçada i ens evitaríem tota la colla de sofistes audiovisuals que diàriament ens omplen el cap de collonades.

A l’entrevista ens dóna una bona explicació de quin és el problema de la crisi espanyola, i perquè aquesta s’allargarà més que a la resta d’Europa o als Estats Units, la manca de rendibilitat.

– Mentres hi ha aquest show financer, als Estats Units el motor és Silicon Valley. Mentres els psicòpates de Wall Street estan fent el boig, Silicon Valley ha seguit innovant, ells han seguit fent els seus productes, de manera que quan aquesta gent del sector financer torni al seu estat normal de cordura, l’economia sortirà disparada. Mentres que quan la cosa financera s’acabi a Espanya; Espanya no té res a fer. Què produirà Espanya?

Després afegeix:

– El problema no són els treballadors, o no és que els treballadors treballin més o treballin menys, jo crec que és un problema mental de tota la societat des del principi, des de les escoles.

Aquest estat mental crec que el defineix molt bé el Gasolisme, allò de “Ser español ya no es una excusa, es una responsabilidad”. Aquesta mena de chauvinisme panxacontent defineix perfectament quin és el problema d’aquesta societat. El creure’s que som una societat avançada, la inòpia de pensar que països com Turquia, Estònia, Eslovàquia, Bulgària, etc, etc… no poden créixer i arribar a ser més productius que nosaltres si fan les coses bé. En canvi ens creiem els cants de sirena que ens volen fer creure que estem a la mateixa alçada que països com Alemanya i França, un cop ja superada amb sobèrbia Itàlia-. Tot plegat es barreja amb l’alienació esportiva, els Gasol, Fernando Alonso, Nadal, porten a un nivell de sobèrbia als espanyols -i bona part de catalans- que indueix a fer poc més que mirar-se el melic. Si volem ser una societat avançada el que ens cal són joves que no vulguin ser Pau Gasol, el que cal són joves formats que vulguin ser Silicon Valley. Aquesta és la diferència entre el món avançat i nosaltres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!