És molt difícil entendre la cultura política de països com Tailàndia. Per raons de llengua, habitualment només pots accedir a la informació mitjançant el filtre de l’anglès, i això pot esbiaixar marcadament el resultat final. Tampoc és gaire fiable el guiatge d’un natural del país que, o bé te’l pots trobar en un extrem, o
Ja ho comentava al darrer apunt, el principal problema és que després de més de cinc segles encara no entenguem la manera d’actuar dels polítics del país veí. Us deixo, com a exemple, una eròtico-religiosa anècdota, contada per “Gregorio Marañón”, de com desviava el Conde-Duque de Olivares l’atenció de Felip IV dels problemes de Catalunya,
Sembla mentida que en tants anys encara no hem après com funciona el raonament dels nostres veïns, i com afronten els conflictes amb Catalunya. El tema del finançament no amoïna, no preocupa, i per tant no cal ni que sigui una notícia important. De fet, que Catalunya tingui un mal finançament, és considerat un fet
Una classificació interessant dels dimonis segons Francesc Eiximenis, de l’obra “Àngels e demonis”. Molt útil per saber a on hem de jerarquitzar cada cas, especialment en el tema del finançament autonòmic. D’aquests infernats espirits posa l’antic coment sobre l’Angelical jerarquia les següents conclusions. La primera és que d’ells havem los següents noms generals. Lo primer
Del bloc del ministre d’afers exteriors georgià: Fact Sheet of Georgian Ethnic Cleansing by Russian Troops Algunes de les dades van acompanyades de la font d’informació, noms, números de telèfon o adreça. No hi ha cap mitjà de comunicació que pugui corroborar si és certa aquesta atrocitat?
El règim que ens governa no és més que una barreja de la vella nomenklatura, de taurons financers, de falsos demòcrates i de KGB. No puc anomenar-ho democràcia; és un híbrid repugnant que no té precedents en la història i del que ignorem quin camí prendrà… [però] si aquesta aliança venç, ens explotaran, no seixanta,
Fragment del poeta “Aleksandr Puixkin”, testimoni literari de la campanya russa, el 1.829, a Geòrgia i Armènia. En aquella ocasió la campanya es feia per expulsar el poder turc de la regió. Els cosacs em despertaren de matinada. El meu primer pensament fou: no tindré febre? Però vaig sentir que, gràcies a Déu, estava sa
Per entendre una mica el conflicte al Caucas, a la Viquipèdia hi ha uns magnífics articles, molt recomanables: Ossètia del Sud, Abkhàzia i Guerra a Ossètia del Sud. Una dada que m’ha semblat molt interessant, l’any 1.979 la població d’origen georgià era d’un 28,8 %, els ossetes un 66,4%, i els russos un 2,1%. Segons
Recordo fa anys, tot just quan començava la meva vida laboral, una tarda es va presentar a l’oficina el gerent de l’empresa. Al crit de què tenia una decisió important a comunicar-nos va reunir tothom al seu voltant, fent una rotllana. Era per dir-nos que la empresa s’havia fusionat amb una multinacional estrangera; ens ho
Trobat al bloc “El nom dels Peixos“: S’ha parlat molt de les balances fiscals, i si a Extremadura els funcionaris són un 30%, i a Catalunya un 10%. Amb el PSC al cap, la trista realitat és, que si no enviéssim els calés a Extremadura, enlloc d’un país millor tindríem un 20% de funcionaris.
Fa uns dies rebíem la bona notícia de la detenció del criminal Radovan Karadzic. Avui llegim a Vilaweb les acusacions del govern de Ruanda del que molts sospitàvem, la implicació de Mitterrand, i també de Villepin, en el genocidi. Per altra banda, l’Audiència Nacional, a part de crear sospites sobre l’esport de la pilota basca,
A tres-cents peus de fondària, des del fons de la foscor més immunda, vil i blana, he arribat a descobrir la llum vera, que és secreta. Miquel Bauçà. El Canvi. (…Gràcies Roser)
El passat 2 de maig Francesc de Carreras escrivia a La Vanguardia unes dades falsejades -que no és el mateix que dir falses-.Si examinamos el número de funcionarios contratados podemos ver que desde el año 2003 han pasado de 126.510 a 178.948 y los altos cargos de 149 a 236. ¿Hay justificación para ello? Falsejades,
A can Vilaweb se’n fan ressò en portada de les pintades amenaçadores a Jaume Renyer. Obro la versió digital de “La Vanguardia“, hi trobo: Aparecen pintadas contra De Juana Chaos en su vivienda de San Sebastián. A “El periódico“, una de les notícies destacades a la pàgina principal és: Jiménez Losantos, condemnat a pagar 100.000
Un recull d’exemples del que passa quan s’escullen presidents que no saben cap altre idioma que el propi. Certament, amb en Pujol i en Maragall, això no passava. (segueix…)