Ja veurem si amb la postal d’en Woody Allen millora una mica la imatge de la ciutat. Fins ara les postals que enviàvem al món eren d’una tonalitat ben diferent. Us deixo unes escenes del film “L’auberge espagnol” de Cédric Klapisch. El que trobo curiós d’aquest film és que l’any 2002 em semblava carregat de
I promessi sposi és una novel·la històrica escrita per Alessandro Manzoni que recomano especialment, tot i que em penso que no està traduïda al català. La novel·la està molt ben documentada històricament i podem dir que a més d’una obra mestra de la literatura italiana, és també una important font de dades històriques i un
Aquest home cada dia fa més por. Frivolitat, populisme, demagògia, i el pitjor de tot, unes poques ganes d’afrontar els problemes de cara que ens pot deixar a tots amb el cul a l’aire. Aquest abús del “semos los más mejores”, ens acabarà portant de cap al precipici. “España recuperará pronto la senda de su
Si en George Orwell hagués estat un escriptor català, hauria eliminat els pronoms febles a la novaparla, i de ben segur que hi hauria dedicat un capítol el tema. Hi podeu posar la mà al foc. Els pronoms febles serien un perill pel poder del partit, una valuosa arma pels rebels que amb la seva
Continuant amb el tema de les hipoteques. Una altra de les afirmacions que hem escoltat aquests dies, i seguirem escoltant, és el de demanar que les autoritats no ajudin els principals causants de la crisi. Però, en aquest cas, exactament, qui són els principals causants? Com en determinem els culpables? Tenen la culpa les immobiliàries
Sovint la gent s’emprenya quan algú fa l’afirmació de què avui en dia no té sentit la divisió entre dretes o esquerres. No es vol veure que aquest maniqueísme fanàtic amaga altres interessos, ni l’esquerra avui defensa valors propis del progressisme, ni la dreta és prou hermètica com per no entendre que per guanyar eleccions
“Sense uns adversaris adequats, les nostres virtuts es panseixen” Sèneca Llegit a l’article “Virtuts pansides“, d’Oriol Junqueras.
Molt interessant el Mail Obert d’en Partal d’avui. En el seu dia ja vaig comentar que l’entrevista que va publicar El Periódico a Maulvi Omar, tenia tota la pinta de ser un “fake”, “Nosaltres els vam entrenar“, coses d’en Rubalcebes. Segurament en sentirem parlar encara més: “La fiscalia demanarà unir a la causa el vídeo
Ahir a can Cuní ja vaig escoltar que en parlava d’aquest anti-sistema solidari. Cal dir que no acabo d’entendre aquesta associació entre anti-sistema i mitjans de comunicació, privats i públics. És a dir, si un bon dia es fa una manifestació a Barcelona amb 150.000 persones, i aquesta no interessa al poder establert, per televisió
Us imagineu un jutge del tribunal suprem americà pregonant, per televisió, que el candidat demòcrata, Obama, s’hauria de presentar a les eleccions de Kènia? No cal dir que si algun dia es donés un fet com aquest, a l’energumen el farien dimitir ràpid i ja s’encarregaria la justícia d’inhabilitar el personatge de per vida. En
Ens hauria de donar explicacions l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu. En el seu dia es va penjar la bandera gai a l’ajuntament de Barcelona. Hi estic molt d’acord perquè és la bandera d’una part significativa de la ciutat, que es mereix que com a mínim un dia l’any les institucions li facin aquest petit homenatge.
Suposo que deu anar per barris, avui quan he sortit al carrer i he aixecat el cap mirant les balconades, he trobat força senyeres i fins i tot algunes estelades (qui ho hauria dit que els castellaníssims veïns de l’entresol 2ª, són independentistes). El que també m’ha sobtat és l’elevat nombre de balcons amb un
Sí, sí, ja la penjo l’estalada. Però com diu l’amic Borinotus, per l’any que ve, Mata de jonc, si us plau, Mata de jonc. Us deixo també un petit text de Gregorio Marañón sobre l’època del Conde-Duque de Olivares. Marañón era un metge i historiador espanyol, que tot i que va flirtejar amb l’esquerra durant
Caldria ja que els mitjans comencin a parlar de “Ciudadanos-Partido de la Ciudadania” com un partit d’ultradreta. Segueix els mateixos paràmetres que qualsevol dels partits ultradretans que corren per Europa. L’única diferència és que en el cas de C’s el pitjor dels indesitjables no és l’immigrant (de moment), són els propis naturals del país, o
De Miquel Bauçà, a “El Canvi”: Hi ha una possibilitat d’extinció del català per culpa indirecta de l’anglès -no directa com la de l’irlandès-. Els joves, de la mateixa manera que volen tenir un ordinador volen parlar en anglès, per la cosa de la modernitat. Un fet implica el veïnat. I com que no és