La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Fa uns dies als telenotíes de TV3 ens van mostrar un exemple. Era una família immigrada -ara no recordo la nacionalitat- que s’havia embolicat en la compra d’un pis, es queixaven que inicialment pagaven una quota de 1.000 € que posteriorment, amb la pujada de l’Euríbor, havia augmentat fins a 1.500 €, i a més hi havia l’agreujant que l’havien contractat amb alguna mena de període de carència de 2 anys, i això els provocaria que la quota els augmentés fins a 1.700 €. Fins al moment només havien pagat interessos, i amb tot la parella no superava uns ingressos de 2.000 € al mes. Com a opció havien decidit llogar una habitació a un compatriota seu, però tot i així, manifestaven que no en tenien prou per viure. L’home declarava que inicialment estaven de lloguer, pagaven una mensualitat de 750 €, van creure que pagant una mica més hi havia l’opció d’optar a la compra. Al banc els van advertir que la quota podia pujar, però mai es van imaginar que podrien arribar als nivells actuals.
És d’imaginar que aquesta bona gent es deuria embolicar per un pis d’un valor d’uns 300.000 € – tot i que mirant les imatges, no era més que un petit cau-, si tenim en compte que aquest any l’habitatge de segona mà ha baixat al voltant d’un 5%, i es preveu que la baixada cuntinuï durant uns quants anys, podem pensar que el nivell d’ingressos des que van arribar al país estarà per sota de les pèrdues provocades per aquest mal negoci. En resum, podem dir que els hem tingut treballant de franc durant tots aquests anys.
Contrasta tot això amb el discurs “progre” que ens ha venut la immigració com la solució a tots els mals, els nostres, i els d’ells. En lloc de mirar una solució a la manca de productivitat dels país ens van enredar amb la solució de la continuïtat del negoci del totxo. Però no ho sabien els responsables que tot això no faria res més que augmentar la dimensió de la bombolla? I és clar, ho sabien perfectament, però si la bombolla hagués esclatat un parell d’anys abans, en Zapatero avui no seria president. Així durant el període 2004-2008 la captació d’immigrants per la compra d’habitatge foren els darrers cartutxos de dinamita per a especuladors, els immigrants els donaven un marge d’un parell d’anys més de beneficis abans de l’esclat de la bombolla, mentre ajuntaments i administració autonòmica seguien tenint unes recaptacions ben generoses.
Amb tot, seria convenient fer una mica de valoració del significat real dels tòpics que aquests darrers anys ens ha estat venent certa esquerra “progre”, que al meu parer amaguen un missatge molt reaccionari i classista de la societat: (segueix)
Són afirmacions que hem escoltat dir molt sovint a polítics amb responsabilitat de govern.
Tòpic 1: Els immigrants fan les feines que nosaltres no volem fer. En aquest cas el que es fa és una negació absoluta dels conceptes d’igualtat i equitat. L’immigrant, un cop està entre nosaltres i amb la seva situació regularitzada, hauria d’estar fent la feina que li correspon segons les seves capacitats. Només des d’una perspectiva molt reaccionària es pot admetre que en funció dels orígens d’una persona, un enginyer hagi d’estar fent d’escombriaire, i un autèntic “carcamal”, funcionari o director d’una oficina bancària.
Tòpic 2: Els immigrants seran els que ens salvin el sistema de pensions. A la vista dels resultats ja podem afirmar a hores d’ara que les coses no van així. De la mateixa manera que ells contribueixen a la seguretat social, també en són beneficiaris, també tenen dret a rebre prestacions d’atur, i en un futur també tindran dret a rebre pensions. Més aviat poden contribuir al col·lapse del sistema, i per això el senyor Corbacho està ben preocupat per enviar-los ben ràpid cap a casa.
Tòpic 3: Els immigrants venen aquí perque al seu país es moren de gana. És la visió típica de qui explota una minyona mexicana o filipina, i es creu que per tenir-la allotjada a casa està fent un gran bé a la humanitat. És la visió més denigrant de la immigració, la que considera l’immigrant com un mort de gana i a la vegada mira cap a una altra banda quan es parla de subsaharians que arriben amb pastera.
Tòpic 4: Són els immigrants els que cuiden els nostres avis i malalts. Cert, totalment cert, però cal dir que en general és així perquè l’estat eludeix les seves obligacions. Als que fan afirmacions d’aquest tipus els respondria, i qui se’n cuida dels malalts i els avis dels immigrants que venen a ajudar-nos?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qui se’n cuida dels avis, i fins i tot, dels fills petits (a vegades bebès) dels immigrants. Generalment els deixen al seu país d’origen. Sobretot, tenc observat el que fan els immigrants dels països que abans eren comunistes. Hi ha una autèntica màfia al voltant d’aquest tema. Moltes famílies de països centre-europeus viuen d’allò que els poden enviar els que treballen a Mallorca. Hi ha milers d’infants literalment segrestats per les seves àvies, que no els volen deixar venir perquè perdrien allò que els permet de tirar endavant la resta de la família: altres fills i nores i néts i cosins… La realitat supera la ficció. Conec històries que fan carn de gallina