La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Demolidor l’article d’avui d’Alfons López Tena, Espanya ataca amb Nissan.
Advertia Hayek que quan l’Estat controla la vida econòmica és
possible seguir una política de despietada discriminació contra les
minories nacionals mitjançant instruments de política econòmica, sense
infringir mai la lletra de protecció estatutària des seus drets.
Després d’anunciar Nissan-Renault la supressió de 1.680 llocs de
treball a les fàbriques de Catalunya, el 38% de la plantilla, per
reduir la producció un 43%, i mentre els treballadors es manifestaven a
Barcelona, el ministre espanyol d’Indústria es va reunir a París amb el
director de l’empresa, però no per tractar dels acomiadaments i de la
continuïtat de les fàbriques a Catalunya, sinó d’augmentar un 15% la
producció de les fàbriques a Valladolid i Palència. Fóra normal
l’actuació del ministre espanyol, encara que bruta, si Catalunya no
formés part del seu Estat i tingués un Estat propi i uns ministres que
defensessin els interessos dels treballadors catalans, com el ministre
espanyol defensa els interessos dels treballadors espanyols.
NO ÉS AIXÍ, I ELS TREBALLADORS CATALANS es troben en la pitjor
situació possible, no ja sense Estat que els protegeixi, sinó amb un
Estat depredador a la contra. El missatge espanyol a Nissan-Renault, i
a totes les empreses, és diàfan: si voleu tancar fàbriques i acomiadar
treballadors, feu-ho a Catalunya; no en direm res si a canvi amplieu i
creeu ocupació a Espanya, si destruïu teixit industrial i despatxeu
treballadors a Catalunya per nodrir d’indústria i ocupació Espanya.
Qualsevol reducció i acomiadament de treballadors que hagi de fer una
multinacional al món compta amb un país al mapa, Catalunya, que no
importa a l’Estat del qual forma part, que no ofereix cap resistència
al seu desmantellament, i és per tant el candidat propici.
El que no entenc és que a hores d’ara, ningú, ni govern ni oposició, hagi demanat encara la dimissió del ministre d’indústria, Miguel Sebastián. És el que faria el President de qualsevol autonomia normaleta. Es veu que ni a això arribem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I a què vénen tants escarafalls? No haviem quedat en què Catalunya no és Espanya?
El que s’ha de demanar ja és la independència i no ajuda a l’estat espoliador.
I al Principat encara viviu enlluernats amb el mentider.
Digueu, el que digueu, a l’amic Camps li la anaven a fotre per darrere. Ell i els seus negocien directament.
Avui la TVE anava posant pedretes en el camí de Marina d’Or. I explicant la multitud de disbarats fets per la colla d’en Jesús Ger, amb l’aquiescència de don Carlino. El qual amb la plusvàlua se n’ha anat a repetir l’operació al nord d’Àfrica.
Particularment crec que són més decents Don Carlino de Sicília & trouppe, que el Rodríguez de torn i llur aparell del Kremlim. Posats a triar Estat.
Cordialment.