Sense finançament
17 de desembre de 2008
1 comentari
Qui demana la pau sense oferir garanties trama alguna cosa. Sun Wu, “L’art de la guerra”.
Qui demana la pau sense oferir garanties trama alguna cosa. Sun Wu, “L’art de la guerra”.
El Consell d’Europa avala la ‘immersió total’ en català. (Vilaweb).El Consell d’Europa avala la immersió en català, basc, i gallec. (Avui). Pot semblar una notícia menor, però no ho és gens, s’està parlant de l’incompliment per part de l’estat espanyol de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, carta ratificada per l’estat
Llegit al bloc “L’illa dels Déus morts“: La ultranacionalista espanyola Rosa Díez ha tingut l’oportunitat de deixar sentir els seus brams entre els murs de l’emblemàtica institució catalanista, per cortesia de la direcció, que hi ha adduït que calia evitar donar-los excuses per a fer victimisme i dir que els catalanistes som uns intol·lerants
Una anècdota de Dalí explicada per Josep Pla. Una bona explicació del perquè de la pèrdua de prestigi de la bufetada com a mètode educatiu. Per molt que ens vulguin fer creure, això no té res a veure amb el mètode Rosa Sensat, sinó que les raons són unes altres, molt més psicològiques. Particularment, jo
Aquest anunci el vaig veure ahir per televisió. Suposo que si Ciutadanos-Partido de la Ciudadanía, i el PP, són una mica coherents, haurien de demanar a la fiscalia que intervingui contra la companyia de telefonia. De fet, denunciar els que no pensen com ells, és el seu esport preferit. És igual el que pensis, si
Trobo que no té cap mena de sentit la bizantina discusió sobre la resposta que cal donar al Tribunal Constitucional en cas d’una sentència restrictiva, o negativa, sobre la constitucionalitat de l’Estatut. En qualsevol discusió, quan algú t’agredeix, et menysprea amb altivesa, o t’aixeca la veu més del necessari, la millor opció, sempre, és marxar,
Després de llegir “La dictadura de la incompetència” de Xavier Roig, he arribat a la conclusió que el que diu és tan clar i obvi, que és una llàstima que tinguem l’empresari perdent el temps escrivint llibres com aquest, per explicar-nos el que tothom hauria de veure amb claredat. M’he fet la reflexió que probablement
Hi ha rumors que diuen que la cúpula de Barceló al Palau de les Nacions Unides a Ginebra, es cau a troços. Ho podeu llegir aquí: “The cupola in the UN human rights room on the point of collapse?“ L’art efímer és doblement bell. En aquest cas, l’artista, no deixa de sorprendre’ns una vegada més.
Avui és un dia trist, ens ha deixat un dels grans. El que estimo, és l’ocell. Hegoak ebaki banizkio nerea izango zen, ez zuen aldegingo. Bainan, honela ez zen gehiago txoria izango eta nik… txoria nuen maite.
Si fa dos-cents anys haguéssim reunit tres vellets -un de Barcelona, un de Gènova, i un de Montpeller- en una taverna, segurament s’haurien entès perfectament. Aviat haurien trobat les similituds entre els seus dialectes, i haurien entès les quatre regles que els diferenciaven. De fet, en la seva època, les diferents parles no haurien semblat
Fa uns dies llegíem al diari Avui un article inquietant sobre l’OCDE i les competències autonòmiques, L’OCDE vol limitar el poder autonòmic sobre les caixes. Cal dir que el títol de l’article és decididament tendenciós. Per una banda, l’informe no diu que calgui limitar el poder autonòmic, en tot cas suggereix, i altrament, també diu
No és cert que el govern espanyol no hagi previst correctament la crisi, i les mesures correctores adients. La propaganda és l’arma triada pel govern per encarar la crisi, senyal que entenen perfectament que estem en un procés de caiguda lliure i res aturarà la patacada. Amb sort, si fan les coses bé, no s’ensorraran
És una llàstima que amb el -ja tan comentat- tema de l’article de The Economist, no haguem provat de donar la volta al mitjó, plantejar el problema des de la perspectiva contrària, en el sentit que no hauríem de desitjar per als altres allò que no volem per nosaltres mateixos. En general la informació internacional
Nezahualcoiotzin, rei de reis, senyor de nació de nacions, tenia per costum sortir a caçar disfraçat, vestint de manera molt humil, de manera que se’l podia confondre amb un dels seus súbdits. Així podia veure amb els propis ulls quina era la realitat del seu regne sense que les teranyines de la monarquia li enterbolissin
Ahir engego la ràdio al vespre, Catalunya Ràdio, fan el futbol. Escolto el mestre Puyal com conversa amb una oient que ha trucat. Es veu que li ha tocat un regal, una entrada per anar a veure “El Canto del Loco”, gentilesa de LKXA, és a dir, La Caixa per a joves. La noia no