Sobre les reflexions als moviments dels Indignats dels darrers dies. Una constant en les anàlisis del fenònem remet al fet d’identificar aquesta generació com la més ben preparada, al mateix temps que es reflexiona sobre el seu alt índex d’atur. Ho podem veure, per exemple, en l’editorial de Vilaweb de dimecres, Un fil molt fi,
Primer ens van dir que Espanya no era Grècia. També van afirmar que Espanya no era Irlanda. I ahir ens repetien que Espanya no és Portugal. Ves que aviat no ens diguin que Espanya, no és “Espanya”… Si això, nosaltres, ja ho sabíem.
S’ha de reconèixer que el MHP de la Generalitat, Artur Mas, ho està fent molt bé. L’únic problema que li veig és que sembla que s’hagi equivocat de país. Vull dir que utilitza unes formes i una capacitat de diàleg pròpies d’un país democràtic, i és evident que de fa uns anys, el Regne d’Espanya,
Ara que el govern espanyol s’ha decidit a nacionalitzar les caixes, seria bo de recordar l’article de l’Alfons López Tena del 12 de juliol del 2009, Catalunya sense caixes. En el futur hauríem de saber discernir entre aquells que ens van explicar el que passaria realment, i aquells que ens van dir que no hi
Que l’oposició nacionalista del PP i UPyD carregui contra les autonomies és la demagògia a la que ens tenen habituats. És el discurs del falangisme de tota la vida, reciclat a un llenguatge més refinat que es pugui camuflar rera uns fingides proclames democràtiques. Però que ho faci el govern espanyol, d’un partit que és
Que ens calgui fer venir un ex-professor de Harvard per mostrar-nos que tenim una despesa desmesurada en sanitat, demostra quin és l’estat real del país. Qualsevol simple llicenciat d’universitat pública catalana ho hauria deduït fàcilment si algú s’hagués pres la molèstia de fer-li arribar les dades corresponents -les podeu trobar fàcilment aquí-. L’únic que calia
Per saber cap a on va el PSC, només cal fixar-se en la fotografia. La ministra Carme Chacón, de cara al públic, a l’esquerra. També hi havia el Conseller Ernest Maragall, però en aquest cas algú pensà que l’escenografia l’havia de portar a la dreta. No era una foto qualsevol, era el moment en què
Si ens hem de refiar de les enquestes, vivim en un país on personatges tèrbols com en Joan Ferran, l’Albert Rivera, o l’Alícia Sánchez Camacho tenen assegurat un seient al Parlament, i en canvi una ment lúcida i preparada com és l’Alfons López Tena, en podria quedar fora. Estic a favor de què a TV3
No ho puc evitar, quan escolto parlar en Joan Herrera, tinc la sensació d’estar escoltant el sermó d’un capellà que ens adverteix dels perills de l’infern. Amb uns dimonis ben particulars, anomenats especuladors, poderosos, banquers, neo-liberals, dretes, globalització. I uns angelets ben amatents i immaculats: esquerres, polítiques socials, ecologisme, igualtat, colectivisme. Una estètica de Pastorets
Mirant ahir el debat a sis per TV3, te n’adonaves com en van de plens els polítics del Parlament de promeses irrealitzables. Ningú té ja la més mínima intenció de parlar de les finances de la Generalitat, ni de discutir si cap de les seves propostes són, a dia d’avui, econòmicament viables. Els únics que
Pensar que avui en dia en Josep Piqué podria ser el candidat del PP a la Generalitat, i en canvi ens trobem amb aquesta calamitat política anomenada Alícia Sánchez Camacho! Amb un PSOE en hores baixes, i una crisi econòmica que ha enfonsat el tripartit i ha deixat la caixa de la Generalitat arruïnada, el
Tot sembla indicar -si en Puigcercós no ens torna a sorprendre-, que el seu moment estel·lar de la campanya haurà estat l’estirabot sobre els andalusos i els impostos. Llegint els diaris de Madrid -i quan ho dic així, inclou la majoria dels de Barcelona- veig que la majoria d’analistes ho interpreten com una necessitat de
Fa quatre anys van donar la sorpresa amb un discurs directe i innovador. Atiant l’enfrontament etno-lingüístic van aconseguir mobilitzar cert sector de les classes mitjanes urbanes, principalment entre el funcionariat clàssic, depenent sempre de l’estat central, i que veu en l’administració autonòmica una amenaça dels seus privilegis adquirits en el règim anterior. Passada la seva
Esgota i avorreix molt el discurs de les dretes i les esquerres, del neoliberalisme agressiu, dels especuladors incontrolats, i de què la crisi l’han de pagar els rics que són els que l’han generat. Escoltes el discurs i després compares: La Generalitat pagarà una comissió del 3% als bancs i caixes que ofereixin els bons.
Per saber trobar un bon dibuixant, cal només detectar si amb un llapis i quatre ratlles és capaç de traduïr al paper la personalitat de la persona o paisatge retratat. Amb l’escriptura succeeïx quelcom de semblant. Quan un escriptor sap definir tota una ciutat amb només quatre ratlles, amb tanta perfecció com si ho fossis