Josep Nadal

La notícia encara que esperada no deixa de ser impactant, el president de la cella i del talante diu que ho deixa, que tira la tovallola. Tots els diaris obrien el diuemenge amb la mateixa notícia, ara toca posar un altra cara, un altre cartell per al partit de la rosa. Molts d?aquells onze milions de votants que fa només tres anys van dipositar la papereta sense parar-se a pensar més enllà de triar entre Pepsi i Coca-cola, assisteixen des de fa més d?un any a una successió imparable d?esdeveniments en què el seu xic, la seua esperança per a parar als successors de Franco , passa com per art de màgia a ser el xic de Botín i de la patronal. Aquell president que bramava que no consentiria retallades socials s’ha posat a quatre potes i submissament s’ha engolit tot el que els seus amos li han manat.

Molts se setiran enganyats, traïts, desencantats i sense il·lusió per la política. Hem assistit quatre legislatures després al mateix esquema de la safanòria i el garrot que amb tants bons resultats va aplicar el gran Felipe Gonzàlez abans de caure en desgràcia. Ara manarà el PP i d?ací uns anys tornarem a veure un altre candidat del partit de la rosa que tancarà el puny i cantarà la Internacional al costat dels sindicats majoritaris. A l?hora de la veritat  governarà segons els dictats dels bancs, i quan la gent es canse, caurà en desgràcia, tornarà a manar la dreta i a començar de nou.

Gira inexorable la roda de les nostres desgràcies, fins que un dia, no fóra cas, el burro es farte de pegar-li voltes al nano i embestisca amb força contra el garrot, contra la safanòria i contra totes les sues amnèsies i impotències que l?empenten a la infelicitat perpètua.